Full Interactive: Som Cultura

Illes Balears - Som Cultura, Gener - Abril 2009

Índex de continguts

  1. .

  2. .

  3. .

  4. .

  5. .

  6. .

  7. .

  8. .

  9. .

  10. .

  11. .

  12. .

  13. .

  14. .

  15. .

  16. .

  1. GENER · ABRIL 2009 · NÚMERO 1 som IllesBalears cultura 4 entrevista Baltasar Porcel, 6 literatura La Setmana del 7 arts plàstiques 12 Exposició Jornades culturals En temps del rei lescriptor de lany Llibre a Madrid En Jaume

  2. sumari Illes Balears som cultura gener · abril 2009 4 Número 1 Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Edita Cultura a peu de carrer Govern de les Illes Balears Conselleria dEducació i Cultura Direcció General de Cultura Entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Baltasar Porcel, lescriptor de lany Bàrbara Galmés Chicón, consellera Pere Joan Martorell, Literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 director general de Cultura · Setmana del Llibre en Català Catalina Ferrando, · Dia del Llibre cap del Departament de Cultura · Lliure directe cferrando@dgcultur.caib.es · Relació de llibres adquirits durant lany 2008 Miquel Àngel Lladó, cap del Servei de Cultura mallado@dgcultur.caib.es Arts plàstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 Maria Antònia Ferragut, 8 · Jornades culturals a Madrid delegada dArxius, Biblioteques, · De sa paraula a sa pintura, de Joan Lluís Fuster Museus i Euroregió maferragut@dgcultur.caib.es · Guillem Crespí, del fruit a linstrument Guillem Cortès-Muñoz, · URBANEA delegat de Música · Dotze nits i Laylâ dÀngel Pascual Rodrigo gcortes@dgcultur.caib.es Josep R. Cerdà, Música / Arts escèniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 delegat dArts Escèniques jrcerda@dgcultur.caib.es · Treball en conjunt Maria Joana Canyelles, · Música: menú musical delegada de Literatura · Arts escèniques: per gaudir mjcanyelles@dgcultur.caib.es Maria Antònia Cantarellas, Museus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 cap de la Secció dArts Plàstiques i Exposicions · Coneixem una peça: plat dels peixos acantarellas@dgcultur.caib.es Margalida Salom, Arxius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 delegada de Viu la Cultura viulacultura@dgcultur.caib.es · Restauració i conservació del patrimoni documental de les Illes Balears Àrea dAssessorament 10 Lingüístic i Formació Direcció General de Política Lingüística Biblioteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 · Què està passant... Revista digital http://somcultura.caib.es Viu la Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Foto portada Carles Llull · Cultura feta entre tots Ballarina Cati Carrasco Exposició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Direcció de Pidelaluna Alessia Comis · En temps del rei En Jaume Disseny i maquetació Pilar Calafat 14 Euroregió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Coordinació i redacció Antonia Gil · El patrimoni industrial de lEuroregió Impressió Pirineus Mediterrànea Gráficas Salas Dipòsit Legal: PM - 2750 - 2008 Som notícia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Imprès en paper ecològic GENER · ABRIL 2009 · NÚMERO 1

  3. editorial·3 Cultura a peu de carrer Illes Balears som cultura continua el seu camí. En aquest segon número presentam un recull de tota lactivitat cultural dels darrers mesos de la mà de la Conselleria dEducació i Cultura, a través de la Direcció General de Cultura. Lúnica manera destimular la mallorquinitat, la imatge pròpia, lorgull, és la literatura, la llengua, amb aquestes paraules el recentment nomenat escriptor de lany, Baltasar Porcel, obre el tast de lactivitat creadora de la nostra comunitat que són aquestes pàgines. Per al·lusions, la literatura ens acosta, un any més una nova edició i ja en duim vint de la Setmana del Llibre en Català, daquesta fita ja ineludible per a les nostres lletres. I per tal dincentivar lhàbit de la lectura entre la ciutadania, la Conselleria dEducació i Cultura ha posat especial esment, per primer cop en la història de lautonomia, en la posada en marxa del Pla Integral de Foment de la Lectura. Amb aquesta iniciativa es pretén incrementar els índex de lectura i, molt especialment, acostar al públic lector aquella literatura feta a ca nostra i que té ben poc a envejar als grans títols i editorials que poblen el vast i complex univers literari. El Dia del Llibre ha duit un any més tota una sèrie dactivitats a les diferents biblioteques, museus i centres que depenen de la Direcció General de Cultura, a totes les Illes Balears. A més a més, la Direcció General de Cultura uneix esport i lectura, amb ledició dun suplement cultural i literari que es reparteix juntament amb la revista del RCD Mallorca. Les pàgines dArt Plàstiques ens acosten les Jornades Culturals a Madrid, on les Illes Balears hi participaren a través de la Conselleria dEducació i Cultura, amb expressions artístiques com la dansa, la música, la literatura, lart i la gastronomia, per a un públic obert a les ofertes culturals que exploren nous terrenys i innoven. Lart contemporani és més a prop dels indrets urbans amb el projecte artístic URBANEA, sense oblidar la mostra Dotze nits i Laylâ, dÀngel Pascual Rodrigo, o loportunitat de conèixer lobra de Guillem Crespí, presentada per Sebastià Alzamora. En el marc de les celebracions que commemoren els vuit-cents anys del naixement de Jaume I, la Conselleria dEducació i Cultura, a través del Museu de Mallorca, ha realitzat lexposició En temps del rei En Jaume, a més duna sèrie dactivitats complementàries en homenatge a la seva figura, cabdal en la nostra història. Commemoració que sha duit a terme en col·laboració amb el Museu Arqueològic dEivissa i Formentera, lArxiu del Regne de Mallorca i el Capítol de la Catedral de Mallorca. Els centres culturals acosten el nostre patrimoni cultural, històric, artístic i etnològic, bibliogràfic i documental als ciutadans de les Illes Balears a través daquestes pàgines. Podem conèixer de ben aprop una peça, a més de totes les activitats que tenen lloc a museus i biblioteques de les nostres illes, gestionats per la Direcció General de Cultura, com el Seminari dArqueologia 2009, organitzat pel Museu Monogràfic del Puig des Molins, a Eivissa, i centrat en la gestió de laigua en el món romà, lexposició Els rituals de mort al Puig des Molins, lactivitat Animació a la Biblioteca Infantil de Maó, o Voluntaris del Conte, una iniciativa posada en marxa al mes de gener a la Biblioteca Pública Can Sales, en la qual hi pot participar tot tipus de públic, tothom qui hi vulgui compartir les seves habilitats dramàtiques, el seu talent oral o simplement, la il·lusió per un bon conte amb el públic més petit. A més a més, lArxiu del Regne de Mallorca ens informa que compta, des de 1998, amb el Taller de Conservació i Restauració, gràcies a lacord signat entre el Govern de les Illes Balears i la Banca March. LEuroregió, que presideix Balears, tracta en les seves pàgines una proposta que inclou loferta de patrimoni industrial de les cinc regions membres, que són Aragó, Catalunya, Languedoc-Rousillon, Midi-Pyrénées i les Illes Balears. Rutes culturals relacionades amb diferents centres dinterès, segons quin shagi desenvolupat més a cada territori: el tèxtil, la mineria, els molins fariners, en el cas de la nostra comunitat, la manufactura, el ferro, els trens i canals i lenergia, tots ells accesibles al públic. Els monuments més nombrosos de la indústria són els molins de vent, que es troben distribuïts per les quatre illes, però amb una concentració marcada a Mallorca, que els converteixen en un símbol didentitat nacional. La Conselleria dEducació i Cultura uneix dues expressions artístiques, la música, i el teatre i la dansa, per donar forma a un treball en comú; el Circuit dArts Escèniques i Música de les Illes Balears, els webs musicaib.cat i teatreib.cat, i el cicle de Dansa, Música i Teatre de les Illes Balears, a lEspai Mallorca, a la ciutat de Barcelona. I també per separat, ens parla de fires, festivals i premis per a la promoció de la cultura musical i escènica de la nostra comunitat a lexterior, entre illes, i a Mallorca, que sobren pas en aquestes pàgines. Alumnes i professors han participat també amb il·lusió i ganes en totes les activitats programades fins ara per als curs 2008-2009 i han fet de Viu la Cultura un programa fet entre tots. Enguany Viu la Cultura ens aporta una novetat destacada: el concert Coneixes el rock-and-roll?. El principal objectiu daquests concerts és donar conèixer els diferents estils musicals i acostar als alumnes la música en viu i en directe, duna forma divertida i participativa i sempre de la mà de musics professionals. Un gran nombre dactivitats i iniciatives culturals que la Direcció General de Cultura posa al teu abast, a peu de carrer, i de les quals et pots informar a través daquestes pàgines... IllesBalears somcultura

  4. 4·entrevista «Lúnica manera destimular la mallorquinitat, la imatge pròpia, lorgull, és la literatura, la llengua» Baltasar Porcel acaba de ser nomenat Escriptor de lany pel Govern de les Illes Balears Entrevista: Sebastià Bennasar Barcelona. El cel, per aquell Amb Cada castell i totes les ombres tornau a literàriament es pot ser autòcton, lliga amb el que significa Barcelona, una ciutat que ja havíeu tractat altres genèticament i culturalment la llengua. Per tant, fer llegir, carrer ample de Valldoreix vegades en altres llibres vostres... estimular la lectura, això és important. Per exemple, Espanya que va des de lestació del Sí, sobretot estava ben reflectida a Lola i els peixos morts i a és molt més una cultura, una llengua i una pintura que no una Ulisses a alta mar. història de reis i dun estat, que és una cosa que no interessa ferrocarril fins a casa de a ningú normal. Espanya és sobretot una cultura, sense la I com ha canviat la ciutat en aquest temps? cultura espanyola, Espanya no seria a penes res. La cultura Baltasar Porcel, es veu blau, Jo crec que Barcelona té un problema greu de és el que ens ha de potenciar. Ser escriptor de lany forma intens. És un horabaixa despersonalització, dincoherència. Així com en aquests 15 part duna concepció cultural i això em sembla molt positiu. anys Madrid ha anat cap endavant, i fins i tot diria que Palma dhivern, amb el sol que ja va sha consolidat, no és que a Mallorca no hi hagi una gran Creis que és possible el Nobel? I lobra perfecta? invasió dimmigració i de turisme, que hi és i això provoca no Jo crec que cap de les dues coses és possible; però sí que morint i no té força per sols un canvi destructura popular sinó que debilita les classes nhi ha una menys probable, que és que la nostra cultura no encalentir res. Hi ha verds, dirigents, però Palma estava tan baixa que potser ha pujat tendrà un Nobel perquè és una cultura petita i a més no està una mica i a més, des dun punt de vista urbà sha posat bé la enquadrada al món fort. I després sha de dir que la tots els matisos dels verds, ciutat, no dic lilla de Mallorca sinó Palma, sha posat millor Generalitat de Catalunya, en aquest sentit falla molt, ja que que no estava. En canvi, Barcelona té tots aquests fenòmens i entén la projecció internacional com el fet de traginar polítics i i cans que guarden cases amb alhora a la ciutat el que han fet ha estat de cada vegada tapar periodistes a fer-se fotos per sortir en els diaris de Barcelona; fidelitat anunciada en cartells més la mar i estrènyer-ho tot més. És curiós, és una ciutat de fet, això va ser la presència catalana a la fira de Frankfurt. incapaç de mirar cap al mar, tot el que han fet ha estat Va ser molt més efectius, encara que modest, lInstitut que adverteixen de la ferocitat construir-hi coses bastant pèssimes. Llavors hi ha tota dEstudis Baleàrics perquè va fer un programa de traduccions aquesta societat civil, que en diuen aquí, que és aquesta que és una cosa que sempre perdurarà. A més, hi ha molts daquests animals. En arribar societat de rics i notables sense cap força pròpia, mentre que descriptors al món que el poden tenir, el Nobel. Pel que fa a a ca lescriptor de lany són la política es caracteritza per un administrativisme pur i lobra perfecta, això és impossible perquè és una cosa molt simple, sense empenta política i sense coherència política. subjectiva; però allò que sí que és possible és fer obres molt els moixos els qui ens reben. Això fa que Barcelona sigui una ciutat cada vegada més de fortes, això és possible. I és més important fer obres fortes, parla castellana; no perquè no shagi de parlar castellà, obres ben fetes, que no tenir un Nobel. Aquesta és laspiració, A un li agrada tant la meva sinó perquè les forces que dominen parlen i vénen a través o hauria de ser-ho, de tothom que escriu. daquest idioma, siguin econòmiques, polítiques o fins i tot motxilla que shi està damunt demogràfiques. Mentrestant, Madrid ha anat adquirint força i Dins el programa de lEscriptor de lany sorprèn tot el temps de lentrevista. aglutinant tot a través duna cosmovisió unívoca dun conjunt que els vostres llibres no siguin lectura obligatòria més encaixat en ell mateix i més dacord amb la tradició. als instituts... Deu trobar blans els llibres i Jo sé que ara volen publicar una guia de lectura per repartir I Mallorca quin procés ha seguit? els diaris. Al menjador els ulls als instituts, però això és una cosa que passa aquí a El procés de Mallorca és bastant negatiu. Diria que hi ha una Catalunya i allà també. Encara no han entès que vol dir naveguen per les nombroses certa reacció de tipus mallorquí, de conscienciació pròpia; lensenyament del nostre país. Tot això que estam dient són no obstant, la invasió externa sigui de doblers alemanys o aproximacions, però jo sempre he dit que Mallorca no serà obres dart de lautor de madrilenys i de propietats, o dabusos en la construcció, ha res mentre la gent no sàpiga de memòria un poema de Joan estat enorme. I Mallorca, en aquests moments, lilla, té alguna Cavalls cap a la fosca. Alcover i no hagi llegit i assimilat alguna altra obra literària. cosa sucursalista espanyola i internacional i econòmica. Sí, evidentment els haurien de fer llegir algun llibre meu. Lentament iniciam la Així i tot hi ha algun professor que els fa llegir; però això no Us han fet escriptor de lany en un programa és Itàlia, no és França, no és Espanya mateix on tot això conversa. En sortir ja només ambiciós. Us ho havíeu imaginat mai? funciona. En els nostres països tot això es desvia de cap a la No mho havia imaginat ni deixat dimaginar. No em dedic a política i la política sempre ha fracassat en els nostres països, quedarà la darrera retxa de imaginar coses inexistents. Aquest programa està bé perquè Catalunya, Mallorca. És una cosa que tothom hauria de tenir blau transmutant-se en negre al marge del que significa per a mi i en ell mateix, crec que en compte i que, curiosament, a gairebé ningú no li importa. precisament constitueix un programa de govern i de nació en el cel de retorn al tren. molt fort, en el sentit que lúnica manera pròpia que hi ha Darrerament us han fet molts de reconeixements destimular la mallorquinitat, la imatge pròpia, lorgull, és la i homenatges i shan escrit llibres sobre la vostra I una bona embosta de literatura, la llengua. No ho faràs a través dels doblers ni amb obra, com ho valorau? paraules. uns hotelers que depenen del vent turístic i que no tenen una Difícilment ho llegesc. Minteressa molt que es faci, sobreestructura ideològica pròpia. No ho faràs amb política, minteressa moltíssim, però difícilment ho llegesc; en primera, que millor o pitjor ve a encaixar amb lespanyola, en canvi perquè no tenc temps i, en segona, perquè a mi el que GENER · ABRIL 2009 · NÚMERO 1

  5. entrevista·5 El que puc dir és que la creació, sigui la musical, lartística o la literària, la consider com la cosa més important que hi ha dins de la societat Fotografia: Carles Domènec La cultura és el que ens ha de La novel·la forma part de mi i tot i que en llegeixo molta no potenciar. Ser escriptor de lany lhe estudiada a fons, com he estudiat aquestes tres altres coses. La duc assimilada duna manera molt més natural. forma part duna concepció cultural i això em sembla molt positiu Quina relació teniu amb els clàssics grecs? Són els meus clàssics. Cervantes i Ramon Llull minteressen més aviat poc. Minteressen les seves llengües, lidioma, però com a continguts, com a mons, com a idees, magraden poc. Daltres minteressen més com Miquel dels Sants Oliver, minteressa és anar endavant, no recrear-me en el que he fet. a Mallorca, o la poesia de sant Joan de la Creu, en castellà; Llegir sobre mi mateix sempre em crea una certa inestabilitat però jo em consider fill dels clàssics, fonamentalment grecs. perquè la gent té punt de vista i això és molt lloable, mentre Em consider fill daquesta gent, absolutament; és lúnica que està clar que el que jo he de tenir és la meva força pàtria en la qual crec. Som, evidentment visceralment expressiva, lhe de cercar de manera constant. Ara bé, tots mallorquí, nascut allà, la història dallà mha influït sense aquests llibres que han escrit i els articles sobre la meva dubte, però crec que Mallorca és una conseqüència de tot obra, els mir per damunt i estan bé; trob que tot això està bé això. Llig Mallorca amb tot el món mediterrani i amb tota la i és molt positiu. Treballes per a això. I pel que fa als seva capacitat vectora, més que no amb el món espanyol o homenatges i reconeixements, a mi, íntimament, en el fons, català. Per a mi hi ha una continuïtat mediterrània des de em són indiferents; en canvi, de cara a la connexió de lobra i de lautor amb la gent, crec que són positius també. Fomentor, agost 2008 Grècia fins a mi que és el que momple. Fotografia: Antonio Salvà. Editora d'imatges: M. Jesús Rincón I que té la mar com a vehicle transmissor i que Seríeu capaç de triar un personatge de la vostra vós emprau en bona part de la vostra obra... obra? Sí, però ara per a mi la mar i la terra són la mateixa cosa. Jo tenc lobsessió danar endavant i hi reflexion poc sobre És una part important del conjunt, però per a mi Mediterrani lobra ja feta. A El cor del senglar hi ha un personatge molt Ho trob molt més important que la nació, que la pàtria o que vol dir un món més que un mar. Ara estic preparant dos atractiu, que és el protagonista del llibre, i magraden molt la política o la religió. Per a mi la literatura constitueix leix de viatges curts per anar amb un vaixell per lAdriàtic o personatges daquí i dallà. Magraden per raons diverses, de tot això, perquè lafegit reflexiu que té la literatura la segurament me naniré a nedar tranquil a lilla dStromboli; vegades em fan molta de gràcia, de vegades reflecteixen converteix en una arma molt forta i per tant és el cim perquè a Mallorca no hi pots ni nedar. Per a mi la Mediterrània coses meves. A la darrera novel·la els dos protagonistes són principal de la creació. és això, és tot un món que es lliga i per això els meus personatges bastant forts i són alguns dels que més magraden, clàssics són els clàssics grecs, això del mar i de la terra és però també supòs que és perquè els tenc frescs i recents... I la història, quin paper juga dins de la vostra tot un sol lligam. creació, perquè aquí també estam envoltats de Aquí estam envoltats de moltes obres dart, un molts de llibres dhistòria... Acabau de guanyar el premi Sant Joan. Quina món que apareix sovint en la vostra obra. Quina Jo tenc dues formacions fortes culturals, que són la història i relació heu tengut amb els premis literaris? importància té lart en la vostra vida? la filosofia. Gairebé matreviria a dir que més que la literatura Els he fet servir per uns doblers i per una publicitat. És una cosa que magrada molt. Mentre que jo podria passar pròpiament dita, que lhe apresa però duna altra manera molt Lhonor dels premis més duna indiferència absoluta i daquí perfectament sense música en realitat gairebé hi pas tot i diferent. que un dels passos naturals sigui comprar alguna obra dart que form part del Patronat del Palau de la Música, som una amb els doblers del premi, és una de les inversions més persona bastant fora de linterès musical directe; en canvi, Sou un gran lector dhistòria? importants que faig i bona part dels premis els podeu veure tenc molt intens linterès artístic. El que puc dir és que la Sí, som un gran lector dhistòria en sé i de filosofia. Conec per aquí penjats a les parets o en forma descultura. Per a mi creació, sigui la musical, lartística o la literària, la consider això com conec la història de lart. Aquestes tres coses les lart és una cosa importantíssima i una de les maneres en què com la cosa més important que hi ha dins de la societat. conec molt bé. La formació més forta és aquesta altra. mel puc permetre és gràcies als doblers daquests premis. IllesBalears somcultura

  6. 6·literatura Setmana del Llibre Lliure directe en Català La Direcció General de Cultura edita un suplement cultural i literari que es reparteix juntament amb la revista del RCD Mallorca, amb lobjectiu de fomentar la lectura i lesport Un any més ens trobam davant duna nova edició i ja en duim vint daquesta cita, ja ineludible, en què En el decurs de set números, el primer dels quals es va distribuir el dia 22 de març, sha convertit la Setmana del Llibre en Català Lliure directe aborda diversos aspectes relacionats amb lactivitat literària: des de la poesia a la narrativa illenca, passant per la Per incentivar lhàbit de la lectura entre la residència fora de les Illes Balears novel·la negra i lassaig. ciutadania, la Conselleria dEducació i Cultura poguessin assistir a la cita literària per A les diferents seccions es reprodueix el ha posat especial esment, per primer cop en donar a conèixer als ciutadans de les Illes llenguatge del món del futbol i es parla, per la història de lautonomia, Balears la seva obra més recent. exemple, dEl míster convidat, en el qual en la posada en marxa dun Pla Integral del La Direcció General de Cultura ha posat té cabuda un article dopinió dalgun famós Foment de la Lectura. a labast dels ciutadans una taula amb escripor de les lletres catalanes; El banderí Amb aquesta iniciativa es pretén incrementar material gratuït de la Campanya de Foment de córner, un racó per als poetes; o La Portada Lliure Directe els índexs de lectura i, molt especialment, de la Lectura, que sha engegat amb una pedrera, una secció per als relats breus de acostar al públic lector la literatura feta a ca magnífica acollida a les estacions de tren i narradors joves menors de 35 anys. nostra que té ben poc a envejar, metro de la ciutat de Palma. No pot faltar tampoc en un partit com cal Lliure directe és un qualitativament parlant, als grans títols i El xiulet de làrbitre, que en aquest fulletó editorials que poblen el vast i complex suplement cultural i es tracta de la ressenya literària dalgun univers literari. llibre; Classificació de la jornada, que fa literari que es reparteix Durant els deu dies de març que va durar la referència al rànquing dels llibres més juntament amb la revista Setmana del Llibre en Català, els ciutadans venuts, o Champions League, que són han pogut gaudir de les novetats, els els llibres traduïts a altres llengües. del RCD Mallorca durant clàssics, les rareses editorials, les Tot per estar al dia sobre llibres. els partits daquest equip presentacions, els contacontes, en definitiva, El suplement literari Lliure directe té un les activitats de tota mena que, un any més, tiratge de 10.000 exemplars cada 15 dies, illenc amb lobjectiu de ha preparat amb cura i estima el Gremi de que coincideix amb el partit que es juga al fomentar la lectura i Llibreters amb el patrocini de la Direcció camp del Mallorca. Entre els números que ja General de Política Lingüística. shan editat, al partit Mallorca-Racing, lesport A més a més, Baltasar Porcel, elegit La veu femenina en la literatura illenca; Escriptor de lAny per la Conselleria al Mallorca-Betis, LEscriptor de lAny dEducació i Cultura, ha dissertat sobre o La narrativa illenca; i els que han de Lacord entre el RCD Mallorca i la els grans escriptors en llengua catalana; venir, com Escriptors que viuen i treballen Conselleria dEducació i Cultura té vigència shan presentat, també, dos nous títols de a Barcelona, al partit Mallorca-Barcelona durant tota la temporada futbolística, fins al les col·leccions Paraula de Narrador i del 17 de maig, o Poetes i narradors 31 de maig de 2009, encara que també pot Paraula de Poeta, amb els quals sha joves, el 31 de maig, al Mallorca-Vila-real. tenir pròrroga, com en un partit... volgut donar un tast del més bo i selecte de la creació literària balear. Sha fet, així mateix, un esforç econòmic perquè els autors que tenen la seva Relació de llibres adquirits La Conselleria dEducació i Cultura ha durant lany 2008 tingut interès especial, en la posada en marxa La Conselleria dEducació i Cultura té devers del Pla Integral del 70 novetats editorials que incrementen el fons Foment de la Lectura bibliogràfic Una petita mostra són: Huguet, D. Obra completa de Damià Huget. Palma: Baltar & Associats. Dia del Llibre Font Poquet, M. La fe vençuda. Palma: Miquel Font, Editor. Ferrà i Martorell, M. El fabulós viatge del Minerva. Palma: Miquel Font, Editor. Es tracta duna setmana dedicada al llibre, que té lepicentre el dia 23 dabril Serra Montagut, J. Un minut al paradís. Palma: Lhiperbòlic Edicions. Seqüències, 4 ficcions davui. Palma: Fundació Teatre del Mar El Dia del Llibre ha duit un any més una Miralles i Montserrat, J. Antologia de textos de les Illes Balears. Vol. IV. Barcelona: sèrie dactivitats a les biblioteques, museus Publicacions de lAbadia de Montserrat. i centres que depenen de la Direcció Durant la Setmana del General de Cultura, de totes les Illes Llull, R. Vida coetània. Muro: Editorial Ensiola. Llibre en Català, els Balears. En aquest sentit, sha de destacar Tot Porcel, Llorenç Villalonga, Edicions 62 la presentació de la publicació de textos ciutadans han pogut Porcel, B. Cada castell i totes les ombres. Barcelona: Edicions 62. nous de la col·lecció Paraula de Narrador: Socies, M. De sa Pobla, patates... Inca: Inforaiguer. gaudir dactivitats de tota els dels menorquins Joan Pons i Josep Maria Quintana Petrus. Hugo, V. Shakespeare. Muro: Editorial Ensiola. mena: novetats, clàssics, A més a més, la Direcció General de Cultura Vidal, J. J. La conquesta anglesa i la pèrdua espanyola de Menorca. rareses editorials, va posar a labast dels lectors més petits Palma: El Tall Editorial. presentacions, punts de llibres amb el motiu de Sant Jordi, i daltres que commemoren aniversaris que Els homes bons (Any Guillem Cifre de Colonya). Pollença: El Gall Editor. contacontes, etc. se celebren durant lany 2009. GENER · ABRIL 2009 · NÚMERO 1

  7. arts plàstiques·7 Jornades Culturals a Madrid Les Illes Balears hi participaren a través de la Conselleria dEducació i Cultura, que va acostar expressions artístiques com la dansa, la música, la literatura, lart i la gastronomia, per a un públic obert a les ofertes culturals que exploren nous terrenys i innoven Les jornades tingueren lloc a Madrid els dies 11, 12 i 13 de febrer coincidint amb les fires dart: Arco, Art Madrid i Dearte, dies en què visiten la capital grans noms del món de lart i la cultura. Al Centre Cultural Blanquerna es va presentar al públic madrileny el llibre Cd Material acústic antiaïllant per donar a conéixer els autors teatrals de les Illes Balears, com a cloenda de lacte vàrem gaudir de la representació Humit, a càrrec del grup Au-ments amb música en directe del duo de violoncels Exposició Botart a Madrid Almasting. Així també Madrid va conèixer Artistes presents a les Jornades Culturals a Madrid. Mónica Fuster, Mariano Mayol, Joan Bennàssar a través de la seva biografia Pep Guerrero, Ñaco Fabré i Joan Costa il·lustrada, de la mà del periodista Antoni M. Planas. Un llibre en edició de luxe, que es va presentar al Centre Cultural Blanquerna, i que conté més de 300 obres reproduïdes. Can Ribas de Consell, que ha permès Balears 10 es presentà a la fira Dearte, incidir en la important producció artística on participaren: Lourdes Sampol, Steve Afif, illenca a través de la visió de les peces que Toni de Cuber, Alicia Llabrés, Mariano Mayol, varen crear expressament per a aquesta Guillem Llabrés, Jaume Pinya, Pep Marí, iniciativa vint-i-dos artistes de la comunitat Florit Nin i Tófol Sastre. autònoma. Lexposició Botart, mostra dart sobre La cloenda va comptar amb lassistència de bótes de vi, és un singular, pioner i original prop de 250 persones en lactuació del grup Presentació de Joan Bennàssar a càrrec de muntatge promogut per les Bodegues Abracanalla. Grup Abracanalla Carlos Berzosa, Francesc Verdú i Antoni M. Planas comprensiu per a tothom. Les hem pogut sobre la disposició de lespai i lharmonia la Torre de ses Puntes, a Manacor, i viatja a gaudir en la 17a edició de Sa Pobla a dels cossos dins la llum i laire. Barcelona, al juny, al Centre Artesà Gràcia, patrocinada pel Govern de les Illes I, darrerament, als seus quadres trobem Tradicionarius; a Eivissa, a la Sala Balears, a través de la Conselleria instruments musicals, amb predomini de les dExposicions de lAjuntament de Santa dEducació i Cultura. cordes, violes, violins, contrabaixos, pianos, Eulàlia, al mes de juliol; a lagost, a Menorca, però amb cabuda també per als vents. a Can Saura Morell de Ciutadella; i al mes de El recorregut del seu art va de la natura a la setembre, a la posada de Biniatró de cultura, del fruit a linstrument, que es Campanet, Mallorca. complementen. URBANEA Dotze nits i Laylâ, Es tracta dun projecte artístic que cerca dÀngel Pascual Rodrigo acostar lart contemporani als indrets De sa paraula a sa urbans, socials, a més de la tradicional Exposició itinerant que es va mostrar, sala dexposicions, el museu o la galeria i pintura, de Joan Lluís per primera vegada a Jordània, a la seu que pretén la creació i la consolidació Fuster Obra de Guillem Crespí de lInstituto Cervantes dAmman. dun punt de referència a Inca en el Es tracta duna mostra que combina dotze mapa de lart contemporani. pintures amb dotze textos i que evoca Lobjectiu del projecte, que vol consolidar-se La combinació dels conceptes orals i Guillem Crespí, del lampli simbolisme de la nit i de lamor. com a Biennal, és apropar lart als ciutadans, visuals és la base que inspira la sèrie de fruit a linstrument El joc entre la paraula àrab Laylâ nit i el a partir de locupació despais dús quotidià dibuixos. nom de dona Layla es pot complementar dins la ciutat, per provocar la reflexió entorn Es tracta duna mostra que té la virtut de amb dues paraules amb una similitud molt a cada projecte i en general sobre el paper concentrar en imatges el contingut i el Sebastià Alzamora presenta lobra de expressiva en català: lamor i la mort. Entorn de la creació contemporània en la nostra sentiment dalguns dels refranys i de les lartista en una mostra que es va a aquesta temàtica, la nit i lamor, giren els societat. Les instal·lacions art multimèdia, dites populars més importants que formen inaugurar al Museu de Menorca de Maó sis textos sufís elegits, com els sis poemes fotografia, vídeo, escultura, etc. ocuparan part de la cultura de les nostres illes. dia 27 de març. de la literatura hispànica dàmbit cristià. Així, espais no habituals: aparadors de botigues, En lloc de donar llum dóna fum, Guillem Crespí, nascut a Santa Margalida, la pintura, la poesia i la mística es mesclen i places i diferents espais expositius de la Ses cames li fan figa o És un senyor de inclou a la seva obra un bon gruix de es mostren com a punts de trobada per a ciutat. El projecte neix de la Fundació Cultural cara i ulls són algunes de les expressions pintures amb motius fruiters, mobles, dos mons que alguns creuen distants, però Es Convent i hi inclou artistes de països com que Fuster interpreta amb els seus dibuixos juguetes i objectes quotidians, que molt pròxims en les arrels i en el cor. la Xina, França, Corea, Cuba o Irlanda, coloristes, a través dun llenguatge constitueixen autèntics i valuosos estudis La mostra es va presentar el 28 de març a conformant un cartell de caire internacional. IllesBalears somcultura

  8. 8·música Treball, en conjunt La Conselleria dEducació i Cultura uneix dues expressions artístiques, la música, i el teatre i la dansa, per donar forma a un treball en comú; el Circuit dArts Escèniques i Música de les Illes Balears, els webs musicaib.cat i teatreib.cat i el Cicle de Dansa, Música i Teatre de les Illes Balears, a lEspai Mallorca, a la ciutat de Barcelona Circuit dArts Escèniques i dEivissa. I entre els espectacles més A www.musicaib.cat, shi troben més de Música de les Illes Balears representats, en destaquen; Tape, del grup 200 artistes de les Illes Balears que mallorquí La Fornal; i Estimam una mica, abarquen tots els estils: des de la música La Direcció General de Cultura crea el dels menorquins La Clota. clàssica, passant pel folk, el pop rock, el circuit per afavorir els intercanvis Amb aquesta iniciativa, la Direcció General jazz o la música infantil, que tenen el seu culturals entre les Illes Balears, i de Cultura vol ampliar el circuit per obrir-lo espai al web, en una eina de projecció augmenta així loferta artística, també a la música, ja que al contrari que exterior sense precedents. especialment a les illes menors. amb les arts escèniques, no existeixen Musicaib.cat es tracta duna evolució de la circuits professionals en làmbit musical. tradicional Guia de Grups Musicals que El Circuit dArts Escèniques i Música de les En aquest sentit, sestà treballant en una seditava des de lany 2002, des de la Illes Balears neix en el marc del projecte normativa que abarqui totes dues Conselleria dEducació i Cultura, i que dinversió en promoció de la cultura i expressions artístiques. permet una actualització permanent de la projecció exterior per a lany 2009, informació dels grups; shi poden penjar i dacord amb el protocol de col·laboració fotografies, vídeos, textos i música, signat entre el Govern de les Illes Balears Músicaib i teatreib.cat realitzar consultes, descarregar textos o i els consells insulars per a la promoció de imatges, escoltar la música dels teus grups lintercanvi despectacles teatrals entre Les produccions artístiques més a prop favorits i tenir els contactes dels managers illes. Al circuit, hi poden participar els grups dels professionals i aficionats, a través i les discogràfiques. El web es va presentar i artistes professionals i residents del web. aprofitant la 43a edició de la fira a una de les illes que tenguin concertada discogràfica MIDEM, que va tenir lloc en la una actuació en un teatre dalguna de les La Conselleria dEducació i Cultura del localitat francesa de Canes entre el 18 altres illes. Govern de les Illes Balears ha creat les i el 21 de gener. Durant el 2008, es va assajar el circuit en pàgines: www.musicaib.cat i Impulsada també per la Conselleria làmbit de les arts escèniques amb un www.teatreib.cat, amb lobjectiu de recopilar dEducació i Cultura del Govern de les Illes balanç satisfactori: es feren un total de i catalogar la producció i obra artística de Balears neix el web www.teatreib.cat, 37 funcions a les quatre illes. les illes en aquests dos àmbits, per fer-la amb lobjectiu de donar conèixer i catalogar Laportació del Govern va anar destinada a conèixer arreu del món. la producció escènica de les Illes Balears pagar les despeses de desplaçament més enllà de les nostres fronteres. de les companyies, mentre que, a cada illa, Aquí trobaràs tota la informació disponible els consells han donat suport als teatres, de les arts escèniques de la nostra i han assumint una part de les despeses Musicaib.cat, teatreib.cat comunitat: les produccions de teatre, del caixet. i dansaib.cat donen a dansa, circ, òpera... així com informació Pel que fa als espais escènics, hi han sobre els autors teatrals, les editorials que participat 19 a Mallorca, 4 a Menorca, conèixer la producció publiquen teatre i enllaços a les entitats un a Eivissa i un a Formentera. Un total de artística de les Illes representatives del sector. La plana et dóna 21 companyies han actuat al circuit: 14, Balears arreu del món informació del tipus despectacle, públic a de Mallorca; quatre de Menorca; i tres, qui sadreça, lidioma, la companyia, Actuació de Tina Manresa Quartet Menú musical www.musicaib.cat, i sha distribuit tot tipus dinformació sobre els autors, els grups i les discogràfiques més representatives de les Novetats entre illes i fora Illes Balears, i sobre les nostres fires i festivals de música. El primer Festival de Ball i Música popular La presentació del nou web, que va ser tot de les Illes Balears uneix les diferents illes un èxit, va atreure molts daficionats a la per compartir i donar conèixer la nostra música que varen conèixer les cultura popular. Cal destacar que és la característiques del nou lloc web i varen primera vegada que sarticula la rebre una còpia del document en format comunicació entre els grups de ball que hi CD i USB. participen, entre els quals trobam els El Midem de Canes, a França, és la fira més Xacoters de Formentera; o lEscola de important del sector discogràfic dàmbit Música i Ball de Sant Lluís de Menorca, i mundial. En aquesta passada edició del mes més duna desena de colles federades de gener es varen reunir prop de 4.500 dEivissa, com la Colla dAubarca o la de companyies, 2.300 promotors i Can Bonet. El cicle també combina estudis, 550 músics de gairebé un centenar de mostres de menjar i altres activitats que països. La presència balear en el MIDEM envolten la nostra cultura popular. semmarca dins el programa de projecció exterior de la cultura, a través del qual La Direcció General de Cultura ha estat també sha donat suport a la participació de present per vuitena vegada consecutiva en les Illes a altres esdeveniments musicals, el Mercat Internacional del Disc i de lEdició com ara la Fira de Música al Carrer de Vila- Miquel Brunet, ONA DIGITAL; Pere Joan Martorell, D G de Cultura; Guillem Cortès, Delegat de Música; Musical (MIDEM). Des dun estand seca o el Mercat de Música Viva de Vic, Miquel Àngel Sancho, Blau Discmedi a lestand del Mercat Internacional del Disc i de lEdició Musical institucional propi sha presentat el nou web entre daltres. (MIDEM) 2009 a Canes GENER · ABRIL 2009 · NÚMERO 1

  9. arts escèniques·9 Imatge del nou estand de la Direcció General de Cultura Imatge de la pàgina web www.teatreib.cat La Direcció General de Cultura crea el Circuit dArts Escèniques i Música de les Illes Balears per afavorir els intercanvis culturals entre illes i tofereix tot un seguit dimatges actualitzades perquè et facis una composició de lloc i no et perdis res del que vertaderament importa. Cicle de Dansa, Música i Teatre de les Illes Balears LEspai Mallorca continua oferint aquest cicle interdisciplinari que té lloc a la Imatge de la pàgina web www.musicaib.cat ciutat de Barcelona. lacompanyament de Joan Alavedra a El passat mes de març, el centre cultural va lacordió. I es va comptar també amb acollir la presentació del poemari El present lactuació musical de Marcel Cranc, música constant, de Ramon Farrés, amb la intensa, preciosista i valenta, poètica i participació dels poetes Feliu Formosa, Lluís arriscada. Ja veus un petit tast de la Solà, Francesc Parcerisas, Víctor Sunyol, producció de les Illes Balears que et pots Actuació de Tina Manresa Quartet Víctor Obiols i Cinta Massip, amb trobar si creues la mar. Arts escèniques per gaudir Fires, festivals i premis productors artístics i culturals de les Illes sobren pas en aquestes Balears, així com fomentar i incrementar les manifestacions artístiques i culturals. Aquest pàgines projecte pretén oferir una finestra perquè els guionistes i autors teatrals de les Illes La Conselleria dEducació i Cultura del Balears puguin mostrar les seves creacions. Govern de les Illes Balears i la ràdio pública Després de lèxit del projecte Material Ona Mallorca convoquen el Premi de Teatre acústic antiaïllant emès lany passat, Sonor Ona Mallorca 2009, amb lobjectiu enguany sha triat la fórmula dun premi, el dincentivar la creació teatral i, en concret, text guanyador del qual semetrà com a dimpulsar el gènere de teatre radiofònic i serial radiofònic per Ona Mallorca. apropar-lo als ciutadans. La convocatòria es Fires i festivals els tenim per a tots els va obrir dia 27 de març i romandrà oberta gustos; Xixó va acollir el mes de març, Mot a mot, de Remor Teatre fins al 10 de juny de 2009. Hi són a temps FETEN, la Fira Europea de Teatre per a Nins de participar els autors teatrals o guionistes i Nines, amb la presència de la companyia El vol de Calàndria de Disset Teatre i Vida extraordinària dAngeleta Bonnin; nascuts o residents a les Illes Balears que Mariantònia Oliver i el seu espectacle Petita i Remor Teatre, amb Mot a mot, i a la presentit textos delaboració pròpia, inèdits, Lula. El Festival Mudanzas, a Cartagena, va Carrot són dos companyies que varen ser a Fira de Teatre de Titelles de Lleida, Norai no estrenats públicament i redactats en comptar amb la companyia Au Ments i la la Setmana del Pallasso de Castellar del Teatre, amb Lúnia, i Disset Teatre, amb llengua catalana. presentació del projecte Material acústic Vallés; la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil La calandria, varen deixar la seva La Conselleria dEducació i Cultura té entre antiaillant, a més de la representació de la dIgualada, a labril, va tenir a Mariantònia emprempta. Representació artística amb els objectius el suport als creadors i coreografia Humit. Remor Teatre i Don Oliver, i Petita Lula; Teatre de la Sargantana denominació dorigen. IllesBalears somcultura

  10. 10·arxius·biblioteques·museus museus Coneixem una peça Els centres culturals acosten el nostre patrimoni cultural, històric, artístic i etnològic, bibliogràfic i documental als ciutadans de les Illes Balears a través daquestes pàgines Ara bé, el que no està tan clar és la seva procedència, ja que hi ha diversitat dopinions. Per uns, se lha de considerar obra de Terol; per altres, és obra catalana. Amb tot, el més segur és que procedeixi de Paterna. Malgrat tractar-se dun tipus de plat poc freqüent en arqueologia, val a dir Figura de terracota, element simbòlic Talaiot oest de Curnia Nou (Maó). Vista que en va aparèixer un altre de protector de les tombes i difunts. aèria durant el procés d'excavació semblant, molt fragmentat, en unes Exposició al Museu Monogràfic del Puig des Molins dEivissa excavacions en el jardí del Palau Episcopal de Palma. larqueologia de lilla presenten el resultat duna de les darreres excavacions que han dirigit. Activitats als museus Lactivitat Restauració de ceràmica i porcellana ha format part també El Museu de Mallorca ha acollit el de la programació eivissenca. VII Cicle de Concerts de Música de Al Museu de Menorca cal destacar Cambra, de la mà de lOrquestra lexposició Terres escrites, que Simfònica de Balears, i daccés mitjançant la fotografia ha repassat gratuït. Mendelssohn, Beethoven, alguns dels llocs i paisatges dels Mozart, Rossini, Vivaldi... han Països Catalans emblemàtics en la format part del programa. literatura catalana. A més a més, També daccés lliure ha estat el el Museu de lilla du a terme un Treball al laboratori amb els materials Plat dels peixos La conjunció del joc de la troballa, Seminari dArqueologia 2009, important projecte de recerca procedents de l'excavació el fossat del castell de Bellver, i les organitzat pel Museu Monogràfic científica del jaciment arqueològic Fitxa tècnica característiques estilístiques de la del Puig des Molins, a Eivissa, i de Curnia Nou, a Maó. Els treballs ha permès constatar que el Datació: segle XIII seva decoració fan que aquesta centrat en la gestió de laigua en el dexcavació es van iniciar lany jaciment fou ocupat durant un llarg Tècnica: ceràmica de Paterna peça es pugui datar amb certa món romà, o Arqueologia a Eivissa, 2007 i es perllongaran fins al període de temps, que va des dels Procedència: castell de Bellver claredat a lèpoca de on cada darrer dijous de mes fins a 2011, com a mínim. Fins al inicis de lèpoca talaiòtica fins al Propietat: Ajuntament de Palma començaments del segle XIV. juny diferents professionals de moment, lestudi de les ceràmiques segle XIII de la nostra era. arxius biblioteques Restauració i conservació del patrimoni Què està passant... documental de les Illes Balears Contes, música, teatre i diversió formen part de lactivitat Animació a la Biblioteca Infantil de Maó, a més LArxiu del Regne del club de lectura per a més grandets, on es comenten llibres de Mallorca compta com, per exemple, Els Nickolaidis, des de 1998 amb el de Josep M. Quintana. Activitats a la Biblioteca de Maó Taller de Voluntaris del Conte és una Conservació i iniciativa posada en marxa al mes I sabíeu que a les de gener a la Biblioteca Pública Can biblioteques... Restauració, Sales. Hi pot participar tot tipus de gràcies a l'acord públic, tothom qui vulgui compartir La Biblioteca Pública de Maó va les seves habilitats dramàtiques, el prestar, lany 2008, més de 93.000 signat entre el documents, més de 16.600 més que seu talent oral o simplement, la en 2007. Té, a més, nous usuaris i Govern de les Illes il·lusió per un bon conte amb el disposa de més de 9.400 exemplars públic més petit. informatitzats, el doble dels que tenia Balears i la Banca al 2007. Cal destacar també March Va ser també el passat mes de lincrement dusuaris de la resta de gener quan la Biblioteca Pública de serveis: visites guiades de grups, Plànol de la bateria defensiva (Eivissa) Palma va convocar el IV Concurs de activitats de dinamització pròpies, activitats alienes que tenen lloc a la Cartes d'Amor. 64 cartes varen biblioteca, la possibilitat de fer El taller neix per la necessitat de optar al premi: un romàntic cap de amb l'Arxiu Regional Militar de llapis, tinta xinesa i, en alguns consultes a Internet i el préstec setmana en un hotel de Mallorca. interbibliotecari. Pel que fa a lArxiu conservar el patrimoni documental Balears, l'any 2001. casos, acabats amb aquarel·la. En aquesta direcció trobareu les Històric, ha passat de 7 unitats i bibliogràfic custodiat tant a l'Arxiu Entre les restauracions destaquen cartes guanyadores: ingressades al 2007 a 402 al 2008. del Regne de Mallorca com a El taller ha restaurat diferents els plànols del castell de Sant www.bibliotecaspublicas.es/palmad diferents institucions i centres de plànols militars de gran interès Carles, el de lHospital Militar de emallorca/carta.htm. Diàriament, al voltant de 1300 les Illes Balears. per a la investigació, ja que es Palma, el del far de la Mola a persones visiten la Biblioteca Pública Així, des de 1998 s'han signat de Palma. Això vol dir un increment tracta de documents inèdits dels Formentera, el plànol general de Totes aquestes activitats, les trobau de visitants de prop el 110 % dençà diferents convenis de col·laboració, segles XVIII i XIX, i presenten un Ciutadella o el de la bateria a lagenda trimestral que edita la que es va inaugurar el nou edifici, entre els quals destaca el rubricat suport en paper i tela, dibuixats a defensiva dEivissa. Conselleria dEducació i Cultura. fa 4 anys. GENER · ABRIL 2009 · NÚMERO 1

  11. viu la cultura ·11 Els secrets duna Big-Band amb el grup de jazz Pericas Jazz Reunion. Coneixes el Rock and Roll?, a càrrec del grup Miranda Jazz Cultura feta entre tots Alumnes i professors han participat amb il·lusió Percusax: saxofons i percussions a tota canya amb el grup Percussí o no i ganes en totes les activitats programades fins la participació duna part important de A més a més, alumnes dels diferents ara per al curs 2008-2009 i han fet de lalumnat darreu de la nostra comunitat. centres assistents pujaren a lescenari a Entre els concerts, que ja es poden interpretar amb la seva flauta i acompanyats Viu la Cultura un programa fet entre tots considerar clàssics de Viu la Cultura, pels musics, la peça Imagine de John ja que tenen lloc dençà uns anys, Lennon. continuen per la demanda que tenen per I la novetat Coneixes el Rock & Roll? Més de En els primers mesos que coincideixen amb part dels centres, tot i que variant-ne el mil alumnes de diferents centres educatius linici del curs escolar 2008-2009, que van repertori. En destaquen, entre daltres: darreu de Mallorca assistiren a aquest de setembre a desembre, el programa Viu Percusax del grup Percussi o no, Amb set concert protagonitzat pel grup Miranda la Cultura va començar amb força i amb veus de Cappela, i Els Secrets duna Big- Jazz, que mostra als joves, a través de molta participació dels centres escolars. band, del grup Perikas Jazz. Cada any, bona música i dimatges, un recorregut pels El primer trimestre és quan arriba el major també, el programa Viu la Cultura inclou diferents estils musicals sorgits des dels nombre de sol·licituds dactivitats. Tot i que una novetat. Aquesta ha estat enguany el anys 40 i com aquests han desembocat a la siguin activitats per fer amb posterioritat, concert Coneixes el rock & roll? música que consumeixen avui dia. els professors volen tenir clar el calendari El principal objectiu daquests concerts és per a tot el curs. I enguany, com ja es va donar a conèixer els diferents estils anunciar des de la Direcció General de musicals i acostar als alumnes la música en Teatre, literatura i ciència Cultura, sha dedicat un apartat especial a la viu i en directe, duna forma divertida i amb Viu la Cultura figura de Jaume I per commemorar el vuitè participativa i sempre de la mà de músics centenari del seu naixement. professionals. Dins làmbit del teatre i la dansa sinclou una Això ha fet que les activitats relacionades La diversió i laprenentatge anaren de la mà variada oferta dactivitats per fer al mateix amb la seva figura i llegenda hagin tengut amb lespectacle musical Percusax: centre. Daquestes destaca el bon una acollida especial. Entre les mes saxofons i percussions a tota canya, una funcionament despectacles teatrals de sol·licitades, destacam, entre el primer i el actuació on intervenen dues famílies petit format com El joglar Miquel i la segon trimestre de setembre a març, instrumentals: la dels sàxofons i la il·limitada rondalla del cavall del rei, El professor lactivitat Jaume I a la recerca de les família de la percussió. Un espectacle fresc, sorpreses, aquell infant i aquell padrí, paraules perdudes de la companyia directe i participatiu on els alumnes, a més Produccions de Ferro i interpretada pels Centres de totes les Illes El meu petit espectacle, tallers de circ de conèixer les característiques daquests educatiu i tallers de dansa com Dansa actors Josep Mercadal i Jordi Cumellas. Espectacle teatral que, en clau dhumor, han gaudit de lespectacle instruments, varen poder escoltar i gaudir aplicada al teatre. de temes com So What de Miles Davis i la explica les llegendes més famoses del rei teatral Jaume I, a la Pel que fa a làmbit de la literatura, cal conegudíssima Pink panter, de Henry parlar de la continuació dels diferents En Jaume i on els personatges emprenen una aventura a la recerca dels mots recerca de les paraules Mancini. Els alumnes tingueren la possibilitat programes de promoció de la lectura que perduts. perdudes de pujar a lescenari per convertir-se ells tenen lloc als centre educatius, amb la mateixos en els diferents sons duna petició de material didàctic per part dels Aquest espectacle ha estat representat a bateria; treure el so duna canyeta de centres escolars, de xerrades dautors molts de centres escolars d'arreu de refresc, per comprovar com un saxo sona sobre la seva obra i daltres activitats Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. per les vibracions de la canya; vinculades a aquest fi. Destacam entre d'altres CP Nadal o ballar amb una buleria i fer ritmes amb les Com tot sabem tenir cura del medi ambient Campaner, CP Mestre Guillem Galmés, lhistoriador Tomàs Vibot, en el qual els mans des de la butaca. En definitiva, amb és un fet imprescindible avui en dia i, per Sagrat Cor, CP antoni Joan, CP Cervantes, alumnes han descobert i recreat les aquesta activitat, la diversió i laprenentatge això, els centres escolars de totes les Illes IES Marc Ferrer, etc. llegendes, històries i detalls de la ciutat. anaren de la mà. han disposat dactivitats que tenen com a Han participat daquest itinerari centres com Amb Els secrets duna Big-Band, el grup de principal objectiu sensibilitzar els més joves Santa Teresa de Palma, Sant Vicenç de jazz Perikas Jazz Reunion amb la i petits sobre aquesta necessitat de Moltes més activitats Paül, de Sóller, lIES Josep Font i Tries col·laboració daltres músics feren descobrir protecció del nostre medi. En aquest sentit, dEsporles, lIES dAlcúdia, o el col·legi als alumnes els secrets que envolten una dins làmbit de Ciència i Medi Ambient, Dels apartats clàssics de Viu la Cultura Ramon Llull de Santa Maria. orquestra de jazz: història, instruments i destaquen activitats com Blau un conte destaquen, com a activitats més Pel que fa a làmbit Música i Cultura Popular, música. Escoltaren des de jazz a blues, Musical Ecològic i El petit Príncep, entre sol·licitades de làmbit Història, hem de fer una especial menció als passant per swing i salsa, amb temes com daltres. Una gran varietat dactivitats Art i Ciències Socials, Palma, Ciutat de concerts didàctics que se celebren a Caravan de la Duke Ellington Orchestra, o perquè petits i grans aprenguin mentre Llegenda, itinerari per Palma de la mà de diferents auditoris de les Illes Balears i amb música de pel·lícules com Missió Impossible. sho passen bé a les escoles. IllesBalears somcultura

  12. 12·exposició Exposició commemorativa del VIIIè centenari del naixement de Jaume I En temps del rei En Jaume En el marc de les celebracions que commemoren els vuit-cents anys del naixement de Jaume I, la Conselleria dEducació i Cultura, a través del Museu de Mallorca, ha realitzat lexposició En temps del rei En Jaume, a més duna sèrie dactivitats complementàries per retre homenatge a la figura del monarca, cabdal de la nostra història. La commemoració sha duit a terme en col·laboració amb el Museu Arqueològic dEivissa i Formentera, lArxiu del Regne de Mallorca i el Capítol de la Catedral de Mallorca. Jaume I va néixer el 2 de febrer de 1208 i va morir el 27 de juliol de 1276. Als vint-i-un anys emprengué la conquesta de Mallorca, la qual va culminar el 31 de desembre de 1229 amb lentrada a la Llibre dactes capitular Josep dArimatea capital, Madina Mayurqa, que des de llavors va anomenar-se Ciutat de Mallorca. Lany 1230 el rei dictà la Carta de Unes 40 peces han format societat andalusina a la catalana fins a la Franquesa, amb la qual establia i regulava consolidació del Regne Privatiu. el marc institucional i jurídic dun nou regne. part de lexposició Una part de les obres exposades són del El pas de Mayurqa a Mallorca és el centre En temps del rei En Museu de Mallorca: objectes de la cova datenció entorn del qual ha girat la dels Amagatalls, el tresor almohade, la realització de la mostra En temps del rei Jaume plaqueta jueva del carrer de la Pelleteria, En Jaume, amb especial protagonisme dels pintures murals de Moliners, Llotja i canvis que es produïren a Madina Mayurqa Champassak, o el Retaule de Sant Bernat; fins a esdevenir Ciutat de Mallorca, i que ha en total, més duna vintena de peces. volgut il·lustrar sobre el que hi havia abans patrimoni. Per això, la Conselleria Del Museu Arqueològic dEivissa i de 1229 i el que hi hagué a partir de 1230. dEducació i Cultura ha considerat que és Formentera, el Calvari. de justícia que tot aquest llegat únic i De lArxiu del Regne de Mallorca, exclusiu es reflectixi en un catàleg, el qual sexposa el darrer testament de Jaume I Peces exposades dóna testimoni dun període clau en la i el Llibre de franqueses i privilegis del història de Mallorca. Regne de Mallorca (1334-1341). La breu singladura de Mallorca com a regne Queda constància, així, dun patrimoni De la Catedral, sinclouen en lexposició: independent va produir algunes de les imprescindible per entendre les la Marededéu de la Grada, el reliquiari de manifestacions intel·lectuals i artístiques transformacions que es produïren a la plata de dues fulles, i el Llibre dactes més originals, belles i admirables del nostre nostra illa arran de la conquesta, des de la capitulars, amb miniatures marianes. Del Museu de Pollença, la Marededéu de la Cel·la Vella. Del Museu Diocesà, la predel·la del Retaule de Sant Jordi, de Pere Niçard; i Marededéu de la Grada del convent de Santa Clara, la Taula del Calvari amb Sant Francesc, entre daltres. La breu singladura de Mallorca com a regne Més enllà duna mostra independent va produir Lexposició sha complementat, fins al mes algunes de les de març passat, amb una sèrie dactivitats manifestacions lúdiques i educatives, organitzades paral·lelament; algunes orientades a intel·lectuals i artístiques famílies i gent gran, com són les visites més belles del nostre guiades al Museu de Mallorca amb una mostra dinstruments de lèpoca i un petit patrimoni concert de música a càrrec del grup Polissonia, a més de presentar-se el llibre commemoratiu de lexposició. El taller didàctic Scriptorium del rei En Jaume, dins el programa Viu la Cultura, sha adreçat als mes joves, o el taller Llibre dargent Un dia a lentorn de 1229, per descobrir GENER · ABRIL 2009 · NÚMERO 1

  13. euroregió·13 Entrebigat de les Justes La música a lèpoca de El grup Polissonia ha interpretat peces com Jaume I també la Sibil·la, de la cantoral del convent de la Penjoll dAlmallutx Concepció del s. XV, de la Ciutat de ha estat protagonista. Mallorca; Adieu mamour, de Guillaume El grup Polissonia ha Dufay (1400-1474), o Dame que je nos noumer, motet del Cançoner de Montpeller interpretat peces com del s. XIII. la Sibil·la, de la cantoral El menjar medieval també sha acostat als ciutadans encuriosits amb la degustació del convent de la dun refresc digne dun rei. Concepció del De fet, durant els segles XIII i XIV, s. xv, de la Ciutat de sescriuen a Catalunya els principals llibres de cuina de la gastronomia occidental. Mallorca Els catalans tenien el seu propi receptari de cuina a lèpoca medieval: el Llibre de Sent Soví, un text no imprès, dautor amb activitats peces significatives desconegut i escrit segurament lany 1324. dambdues cultures, la musulmana i la Gall de Sant Pere amb salsa olivada, cristiana, en el quals han pogut valorar el Bacallà amb salsa llimonada, Guisat de paper del Museu de Mallorca en la sèpia i calamars, o per postres Brossat conservació del nostre patrimoni. amb dàtils i Carabassa amb taronja La música a lèpoca de Jaume I també és un tast del menú commemoratiu del rei Detall del Retaule de Sant Bernat ha estat protagonista. En Jaume. Exquisit! Qumbula El patrimoni industrial de lEuroregió Pirineus Mediterrània Itineraris culturals a les Illes Balears En comparació amb altres zones mediterrànies, Catalunya va experimentar una industrialització precoç, i sha de destacar també les muntanyes dels Pirineus, on es va desenvolupar la mineria, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de especialment de ferro, i laprofitament Catalunya. Foto: T. Llodrés/Arxiu MNACTEC de la força hidràulica dels rius, i que té el patrimoni industrial més homogeni. Molí de Santa Ponça és un edifici del segle XVII, on confluïen el tramvia i el ferrocarril, adaptat a la funció Oferta de patrimoni ferroviària el 1912. Foto cedida per IBATUR industrial de les Illes latifundista de cultiu de les terres que es va Balears perllongar fins al mig del s. XX. A Formentera, el Molí Vell del Pilar de la Mola, Altres rutes industrials a Es tracta duna proposta que inclou La industrialització no va deixar moltes va ser construït el segle XVIII, i és lúltim lEuroregió loferta de patrimoni industrial de les restes a les Illes Balears i, com a vestigi de lactivitat farinera de la zona. cinc regions membres de lEuroregió, conseqüència, el patrimoni de la indústria El Molí den Fraret a Montuïri és un museu A Aragó, el projecte més important és la que són Aragó, Catalunya, Languedoc- està associat especialment als sectors de situat en un antic molí fariner del segle XVIII recuperació de la magnífica Estació Rousillon, Midi-Pyrénées i les Illes lagricultura i de lextracció primària de fidelment restaurat, fet que permet també Internacional de Canfranc; a Catalunya, Balears. Rutes culturals relacionades recursos naturals (pedra i sal). conèixer un dels millors exponents de loferta, molt avançada, està liderada pel amb diferents centres dinterès, segons Els monuments més nombrosos de la larquitectura tradicional mallorquina. Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica quin sha desenvolupat més a cada indústria són els molins de vent, que es Lextracció de pedra es concentrava en la de Catalunya (MNACTEC), i destaquen territori; el tèxtil, la mineria, els molins troben distribuïts per les quatre illes, però localitat de sHostal, a Menorca, on es troba també els museus del tèxtil i lenergia fariners, la manufactura, el ferro, els amb una concentració marcada a Mallorca, lextraordinària pedrera abandonada Lítica. hidràulica. Al Languedoc-Roussillon el trens i canals i lenergia, tots ells hi han esdevingut un símbol didentitat Les salines estan distribuïdes per les quatre patrimoni més ben conservat és el de la accesibles al públic. nacional. Entre les obres industrials illes i són una unitat industrial i històrica indústria tèxtil i de la mineria. Midi-Pyrénées realitzades en pedra, trobam molins de lligada a les formes de vida i a leconomia es distingeix per la producció de metalls i Són notables les desigualtats entre el vent, hidràulics i també de sang. El molí de des de temps immemorials. de productes metàl·lics. patrimoni industrial de les cinc regions que Santa Ponça va ser construït al mig del Les estacions del ferrocarril de Sóller a Inca Tota la informació a www.euroregio.eu conformen lEuroregió. segle XIX i reflecteix fidelment el model també en formen part. Lestació de Sóller i www.euroregio.eu/portalcultural. IllesBalears somcultura

  14. 14·somnotícia Engrescat i fes cultura DOMUS, també als museus de les Illes Balears Domus és una aplicació informàtica per A continuació, un trosset del ric patrimoni cultural que catalogar i gestionar els fons museogràfics i documentals dels museus. Lany 2004 tenim a les Illes i que no deixa de créixer el Ministeri de Cultura va signar un conveni de col·laboració amb el Govern de les Illes Balears per a lexplotació conjunta i lintercanvi dinformació. El Museu de Clàssics en català Es tracta dun concurs de músics nacionals Mallorca, amb la secció etnològica de Muro, TASTAM arriba a totes les en el qual participen alumnes dels el Museu dEivissa i Formentera, amb la illes La Direcció General de Cultura ha adquirit conservatoris professionals, convocat per la secció del Puig des Molins, i el Museu de dues col·leccions completes de la col·lecció Fundació Orfeo, i amb la participació dels Menorca estan implicats en el projecte, Aquesta iniciativa, orientada a la promoció Bernat Metge dautors clàssics, grecs i conservatoris professionals de música i juntament amb més de 70 museus de tot de la lectura i la producció editorial en llatins, incorporats a la llengua i dansa de Palma i de Menorca. lEstat, de comunitats com Andalusia, llengua catalana, consisteix en ledició duns a la cultura catalanes. Aquests exemplars Aragó, la Comunitat Valenciana, Galícia, opuscles amb primers capítols o extractes es troben a disposició dels usuaris a la Múrcia o la Manxa. El Domus pot constituir de novetats editorials, que són distribuïts de biblioteca Pública de Palma, Can Sales una eina de gran valor tant per a la gestió manera massiva i amb periodicitat setmanal i la biblioteca Pública de Maó. Avui en dia tècnica i administrativa dels museus com a través dels transports públics de la col·lecció consta de més de 365 volums. per a la difusió de les seves col·leccions. Catalunya i de Balears, en col·laboració amb Entre els traductors trobem escriptors la Generalitat de Catalunya. Lexperiència reconeguts i filòlegs de gran vàlua com sha iniciat amb el metro de Palma i amb el Carles Riba, Carles Cardó o Joaquim Nous Paraula de Narrador i tren dInca i el de Manacor, a finals del Balcells. Poeta 2008, amb la col·laboració dels Serveis Ferroviaris de Mallorca. Dins el 2009 es vol Les Traïcions, de Miquel Àngel Vidal estendre a altres mitjans de transport, com Música de les Illes Balears i El diari i el pa, de Neus Canyelles són els són el vaixell i les estacions marítimes amb que viatja dos nous volums de Paraula de Narrador la col·laboració de Baleària, a les sales Fundació Orfeo. Premiats i jurats que es varen presentar en el marc de la despera dels aeroports, als busos de la El grup Es Revetlers ha representat les Illes Setmana del Llibre en Català, el dia 15 de ciutat de Palma a través de lempresa Balears a la tercera edició del Festival març, a més de dos nous volums de EMT així com també a la resta de línies de Folkhivern, que va tenir lloc el mes de febrer El Museu de Mallorca, a la Paraula de Poeta: Històries, de Josep Lluís busos de Mallorca, Menorca i Eivissa. a Sueca, València. La Conselleria dEducació Fira del Fang de Marratxí Aguiló, i Poemes essencials, de Damià i Cultura del Govern de les Illes Balears ha Pons. Els quatre escriptors varen eclipsar participat en aquest festival amb lobjectiu El Museu de Mallorca, a través de la carpa muntada per a locasió al pati de la Passen coses, de Pilar de seguir apostant per fomentar la música lAssociació dAmics del Museu, AAMM, Misericòrdia de Palma i va ser Perdices Sintes popular i difondre la cultura de la nostra ha estat present al XXV aniversari de la lesdeveniment perfecte per clausurar els comunitat a lexterior. El grup de Santanyí Fira del Fang de Marratxí. Enguany el tema 10 dies que va durar la Setmana. És lexposició antològica daquesta artista ha estat lúnic participant de fora de proposat per lorganització ha estat la menorquina que ha desenvolupat la seva València en el festival. presència del color en la ceràmica. trajectòria professional a Barcelona. El Museu ha fet un recorregut pels colors a El Consell de Menorca ha reconegut la seva partir de peces cabdals que ho il·lustren: obra amb dues exposicions a Maó i a des dun vas troncocònic del talaiòtic inicial, Ciutadella. Per la seva banda, la Direcció fins a labstracció que suposa la ceràmica General de Cultura sha fet càrrec del marbrada dorigen italià, passant pels transport de les obres des de Menorca, testimonis medievals i del barroc, amb el per col·laborar amb la inauguració de la verd i manganès com a eix central. mostra a Palma, que va tenir lloc el mes dabril a la Misericòrdia, dins la programació de promoció entre illes. Sorpreses a la bilioteca de Grup Es Revetlers Maó A les biblioteques ens trobam sorpreses Joan Costa, a Barcelona diverses i molt agradables. La ballarina i coreògrafa berlinesa Ula Korn va oferir una Seguint la itinerància de lexposició performance el mes de febrer, a la Ondulacions de la Mediterrània, lartista biblioteca de Maó. Sota el títol Improvització nascut a Palma va mostrar les seves obres entre lletres, la dotzena dalumnes que hi a la seu del Palau Moja de la capital Estand del Museu de Mallorca a la varen participar a quatre dies de tallers catalana, entre el 5 de febrer i el 10 de Fira del Fang a Marratxí. Portada del llibre de Neus Canyelles, intensius, organitzat per lassociació La març. La mostra inclou les creacions col·lecció Paraula de Narrador Libélula, varen escenificar un espectable realitzades pel pintor i esculptor al llarg dels únic i irrepetible. darrers cinc anys, obres de pintura, Més que un Dia del Llibre Concurs de Joves esculptura amb marbre, ferro, alumini i Intèrprets de Joventuts pasta de paper en formats molt diferents i Multidisciplinària. Així ha estat enguany, de Musicals de Sóller que expressen totes la relació de lartista nou, la setmana que ha tengut lloc entre el amb la naturalesa i el Mediterrani. 20 i el 26 dabril al voltant el Dia del Llibre. Enguany sha tornat a convocar una nova Música de cambra, presentacions de llibres, edició, la desena, del concurs. conferències sobre la figura i lobra de Els participants han pogut participar en Música de conservatori, Baltasar Porcel, recentment anomenat qualsevol dels instruments, inclòs el cant, a fora de les Illes Escriptor de lAny; representacions teatrals sempre que tenguin menys de 20 anys. per als més petits; visites guiades als També shan convocat els premis anuals Tres alumnes del conservatori de Música museus per als majors; tallers i exposicions; Miquel Ballester i Serra, que han tengut com de Menorca han viatjat a Palma per o itineraris literaris són algunes de les a instrument protagonista la viola. A més a participar en la fase autonòmica de la qual moltes activitats fomentades per arxius, més, han tengut lloc el I Concurs Mike Watts sortirà el representant balear per al setè biblioteques, museus i la resta despais per a Joves Compositors, i el I Premi les Certamen Nacional dInterpretació coordinats per la Direcció General de meves Terres - Bàrbara Walus. Intercentros Melómano. Cultura. Ula Korn va oferir una performance. GENER · ABRIL 2009 · NÚMERO 1

  15. somnotícia·15 inicia la tretzena edició del cicle dintercanvi repartiren, a finals de 2008, entre escoles cultural Artistes en Ruta, durant el primer i biblioteques de lilla de Mallorca, amb trimestre de 2009. Osca, Ceuta, Cadis o especial referència als centres de Pollença i Àvila són algunes de les destinacions del rodalies. grup. La Direcció General de Cultura dóna suport a la gira promoguda per lAssociació dArtistes, Intèrprets i Executants (AIE) en el Intercanvi Poblet-Secar de marc del programa dactuacions per afavorir la Real, dins lAny Jaume I la projecció exterior de la producció musical de les Illes Balears. Altres artistes en ruta Els passats 17 i 24 de gener de 2009 són els mallorquins Abracanalla, els varen tenir lloc dues jornades que posaren manacorins Projecte dEfak o Club Sibarita. punt i final als actes realitzats al voltant de la figura de Jaume I. El programa va consistir en un cicle de conferències i en un Historietes, a Linz intercanvi de visites entre Catalunya i Balears, entre el monestir de Santa Maria Història del Jazz amb el grup Perikas Jazz Reunion Sota la iniciativa de la Conselleria de Poblet, a Tarragona, que acull els dEducació i Cultura, lexposició Historietes. sepulcres dels reis catalanoaragonesos, El còmic a les Illes Balears uns dels i en concret de Jaume I, i el monestir de Viu la Cultura visita resultats del Projectes Llevant ha viatjat a la Santa Maria de la Real, exemple de Formentera ciutat austríaca de Linz, Capital Cultural fundació monàstica promoguda pel comte Europea el 2009, on ha format part del del Rosselló Nunó I i aprovada per Jaume I. Diferents activitats de Viu la Cultura han programa del festival de còmic Next Als actes assistiren el director general de estat presents a lilla, entre elles Comic. Es tracta duna iniciativa pionera Cultura, Pere Joan Martorell, i Miquel Àngel Jaume I a la recerca de les paraules que té per objectiu introduir aquest art en Lladó, cap del Servei de Cultura. perdudes i Història del Jazz que visità un país que curiosament té una tradició el 27 de març de 2009 Formentera. Exposició Els rituals de mínima en la produccció i consum Els centres escolars de lilla pogueren mort al Puig des Molins dhistorietes. Presentació del llibre gaudir del jazz en viu i en directe de la mà Dos amics de 20 anys del grup Perikas Jazz Reunion que al llarg La necròpolis del Puig des Molins és la duna hora els mostrà a través de la música necròpolis més antiga, extensa i important La publicació, que es va presentar el 26 de i de les explicacions levolució daquest de lilla dEivissa i va ser el cementiri de la març, recull les fotografies de lexposició estil musical. ciutat durant tota lAntiguitat. Encara que la Dos amics de 20 anys: Salvador Espriu/ seva conseqüència històrica és dilatada Bartomeu Rosselló- Pòrcel (1930-1938). i comprèn diversos períodes, és la Lexposició mostra els testimonis damistat Viu la Cultura es prepara singularitat de letapa púnica entre ambdos escriptors, mitjançant per al curs que ve la que la fan ser un referent per al correspondència, dedicatòries, fotografies, coneixement daquesta cultura mediterrània. declaracions, etc. Lacte va tenir lloc a la Viu la Cultura ja comença a preparar la Per aquest motiu va ser declarada Patrimoni seu de lObra Social de Sa Nostra, a Palma, nova programació dactivitats didàctiques de la Humanitat en la sessió de lUNESCO i és fruit del conveni signat el passat mes per al proper curs 2009-2010. celebrada a Marràqueix el 8 de desembre de desembre entre ambdues entitats. de 1999. Lèpoca fenícia, el món púnic, els aixovars i els rituals funeraris són alguns Premi de Teatre Radiofònic dels temes que es tracten a lexposició que Portada del llibre Historietes. Activitats de Viu la es va inaugurar el passat 1 dabril al Museu El còmic a les Illes Balears Cultura La DG de Cultura i Ona Mallorca convoquen Monogràfic del Puig des Molins dEivissa. el 1r Premi de Teatre Sonor Ona Mallorca. Còmics per a lAny Cifre de Destacam la bona acollida que han tengut Amb l'objectiu de potenciar l'escriptura Colonya entre els centres activitats noves com Taller teatral es convoca aquest premi que, a més Gira Artistes en Ruta de percussió corporal que ha visitat centres d'una una dotació de 2.000 Euro.069, La Direcció General de Cultura sha unit a de totes les Illes, i la continuïtat dels tallers preveu l'emissió per ràdio i Internet de El grup mallorquí Big Yuyu & The Hot Nite aquesta celebració amb ledició de 5.000 de cultura popular com Acostat als l'obra guanyadora. Podeu consultar les Band ha estat seleccionat per representar la còmics que commemoren la figura de instruments populars de les Illes Balears i bases a teatreib.cat. La data de lliurament música de les Illes Balears en la gira que Guillem Cifre de Colonya. Aquests es En Joan des fabiolet. dels originals acaba el 10 de juny. directori Per no perdret la cultura, al web Museu de Menorca Biblioteca i Arxiu Històric de Maó Director: Lluís Plantalamor Massanet Director: Juan Francisco Sánchez Nistal Conselleria dEducació i Cultura C/ Doctor Guàrdia, s/n 07701 Maó Plaça de la Conquesta, 8 07701 Maó Direcció General de Cultura Tel.: 971 350 955 - Fax: 971 350 565 Tel.: 971 369 190 - Fax: 971 353 717 Bàrbara Galmés Chicón, consellera A/e: lplantalamor@dgcultur.caib.es www.bibliomao.es Pere Joan Martorell, director general A/e: bpmah.pi@olmo.pntic.mec.es C. del Capità Salom, 29 Museu Arqueològic dEivissa i Formentera 07004 Palma (MAEF) Arxiu del Regne de Mallorca Tel.: 971 784 606 Director: Jordi H. Fernández Gómez Director: Ricard Urgell Hernández Fax: 971 784 684 Plaça Catedral, 3 07800 Eivissa C/ Ramon Llull, 3 07001 Palma www.caib.es Tel.: 971 301 231 - Fax: 971 303 263 Tel.: 971 725 906 - Fax: 971 718 781 www.aamaef.org A/e: arm@arxregne.caib.es Museu de Mallorca A/e: maef@telefonica.net http://arxregne.caib.es/web/default.htm Directora: Joana Maria Palou Sampol C/ Portella, 5 Museu Monogràfic i Necròpolis del Puig des Centre de Publicacions 07001 Palma Molins (secció del MAEF) Coordinador: Bernat Campins Tel.: 971 717 540 / 971 724 794 Director: Jordi H. Fernández Gómez C/ Ramon Llull, 3 07001 Palma Fax: 971 710483 Via Romana, 31 07800 Eivissa Tel.: 971 425050 www.museudemallorca.es Tel.: 971 301 771 A/e: bcampins@dgcultur.caib.es A/e: museudemallorca@dgcultur.caib.es Biblioteca Pública de Palma Registre de la Propietat Intel·lectual Museu Etnològic de Muro Directora: Maria de Lluc Alemany Mir Responsable: Joana Llompart (secció del Museu de Mallorca) C/ Porta de Santa Catalina, 24 07012 Palma C/ Capità Salom, 29 - 4a 07004 - Palma Directora: Joana Maria Palou Sampol Tel.: 971 711 840 - Fax: 971 711 833 Tel.: 971 784 620 C/ Major, 15 07440 Muro www.bibliotecapalma.com Fax: 971 784 611 Tel. 971 860647 A/e: bpcansalas@bibliotecapalma.com A/e: jllompart@dgcultur.caib.es IllesBalears somcultura

Per a visualitzar correctament aquesta pàgina és necessaria la última versió de Adobe Flash Player i tenir habilitada l'execució de javascript en el navedador