Full Interactive: Som Cultura

Illes Balears - Som Cultura, Desembre 2008

Índex de continguts

  1. .

  2. .

  3. .

  4. .

  5. .

  6. .

  7. .

  8. .

  9. .

  10. .

  11. .

  12. .

  13. .

  14. .

  15. .

  16. .

  17. .

  18. .

  1. DESEMBRE 2008 · NÚMERO 0 som IllesBalears cultura 4 reportatge arts escèniques Sa Llonja del 9 Crònica vital de les 11 viu la cultura 12 euroregió La vivim des de Innovació i poble i de la mar companyies de les fa 10 anys creixement cultural Illes Balears el 2008 sostenible

  2. sumari Illes Balears som cultura Desembre 2008 4 Número 0 Editorial Camins infinits per una cultura compartida . . . . . . . . . . . . 3 Edita Govern de les Illes Balears Conselleria dEducació i Cultura Direcció General de Cultura Reportatge Bàrbara Galmés Chicón, Sa Llonja del poble i de la mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 consellera Pere Joan Martorell, director general de Cultura Literatura Catalina Ferrando, Lhàbit més preciós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 cap del Departament de Cultura cferrando@dgcultur.caib.es Miquel Àngel Lladó, Música cap del Servei de Cultura mallado@dgcultur.caib.es Músics DO pel món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Maria Antònia Ferragut, delegada dArxius, Biblioteques, Museus i Euroregió 8 Arts plàstiques maferragut@dgcultur.caib.es Alè de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Guillem Cortès-Muñoz, delegat de Música gcortes@dgcultur.caib.es Arts escèniques Josep R. Cerdà, delegat dArts Escèniques Crònica vital de les companyies de les Illes Balears jrcerda@dgcultur.caib.es el 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Maria Joana Canyelles, delegada de Literatura mjcanyelles@dgcultur.caib.es Arxius Maria Antònia Cantarellas, Restauració del Llibre dels reis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 cap de la secció dArts Plàstiques i Exposicions acantarellas@dgcultur.caib.es Biblioteques Miquel Àngel Torrens i Margalida Salom, Darrera la porta de les biblioteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 delegats de Viu la Cultura viulacultura@dgcultur.caib.es Àrea dAssessorament Museus Lingüístic i Formació 11 Direcció General de Política Museus en ebullició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Lingüística Revista online http://somcultura.caib.es Viu la Cultura La vivim des de fa 10 anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Direcció de Pidelaluna Alessia Comis Disseny i maquetació Euroregió Pilar Calafat LEuroregió. Innovació i creixement Coordinació i redacció cultural sostenible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Antonia Gil Impressió Gráficas Salas Som notícia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Dipòsit Legal: PM - 2750 - 2008 14 Imprès sobre paper ecològic DESEMBRE 2008 · NÚMERO 0

  3. editorial·3 Camins infinits per una cultura compartida Les Illes tenim molt a dir quan parlam de cultura. Són molts els artistes, els grans valors creatius de què gaudim a les Illes Balears, i som molts els que volem conèixer-ne lobra. Així, des de la Conselleria dEducació i Cultura som conscients que cal admirar aquesta infinita capacitat creadora i destimació per la cultura, alhora que ens plantejam tot un seguit dobjectius per donar empenta i suport a la creació i a la riquesa cultural de la nostra comunitat. Potenciar i promocionar la cultura en diferents àrees: teatre i dansa, cinema, literatura, música, arts plàstiques i cultura popular són les principals fites. La Conselleria dEducació i Cultura, a través de la Direcció General de Cultura, treballa per fomentar els intercanvis culturals entre les illes i entre les Balears i lexterior; dóna suport als creadors i als productors artístics i culturals i col·labora amb altres administracions, institucions i centres per dur a terme activitats culturals conjuntes. A més a més, en destaca la presència als mitjans de comunicació de les Illes Balears amb una clara finalitat promocional i es potencia amb força el programa Viu la Cultura, que apropa la realitat cultural que ens envolta a tots els escolars de les Illes Balears. La Direcció General de Cultura sencarrega també de la gestió i dinamització dels centres culturals adscrits, com són el Museu de Mallorca, amb la secció etnològica de Muro, el Museu de Menorca, el Museu Arqueològic dEivissa i Formentera, amb la secció del Museu Monogràfic del Puig dels Molins, les biblioteques públiques de Palma i Menorca, lArxiu del Regne de Mallorca i lArxiu de Maó. Així es vol fomentar el coneixement dels fons daquests centres, protegir el patrimoni museològic, documental i arxivístic, i modernitzar les infraestructures amb un augment tant dels recursos humans com de la dotació pressupostària que permeti impulsar una major diversitat dactivitats. En aquestes pàgines, que obren el camí de la cultura compartida, aprofundim en tota aquesta tasca i ens acostam també a la vida dun dels edificis més preuats i admirats del gòtic civil a Mallorca, a més de ser un dels monuments més singulars dEuropa dins aquest estil arquitectònic: sa Llonja de Palma. Obra mestra de Guillem Sagrera, va ser construïda al segle XV, un període daurat per a lilla, tant pel que fa al panorama artístic com a leconòmic. Descrita profusament en llibres de viatge francesos i anglesos, admirada per Carles V, declarada Monument Nacional el 1896 i des de 1985, Bé dInterès Cultural. Fem així un recorregut històric i artístic per sa Llonja. I daquesta meravellosa visita farem un salt als camins, plens de vida, de la cultura a les escoles, transmesa a grans i petits, que la viuen amb dosis increïbles dimaginació. Assistirem, també, a concerts de música clàssica, festivals i fires, a la promoció de la nostra música, del teatre, de les arts plàstiques, de la dansa entre les Illes i a fora. La literatura forma part de les nostres vides també en aquestes pàgines i ens dóna un trosset daltres, dhistòries reals i fantàstiques, de coses que anhelam i podem viure només a través dels llibres. Els museus ens obren les portes per mostrar-nos les peces que conten la història de les illes i de qui les han habitades. Enguany, a més a més, hem gaudit de la presidència de les Illes Balears a lEuroregió, un any que també parla de compartir fons culturals, infraestructures, idees i projectes per fer-nos tots més grans i més rics, en cultura i en coneixements. És el camí que feim tots plegats, un camí que va més enllà don arriba la nostra vista i la nostra imaginació en benefici de la cultura i, per extensió, de la societat. IllesBalears somcultura

  4. 4·reportatge Sa Llonja del poble i de la mar Font: autors diversos. (2003). La Lonja de Palma. Palma: Govern Balear. Conselleria dObres Públiques i Transport Fotografies: Gabriel Ramon Des de la seva ubicació Sa Llonja de Mercaderia El 1439 sa Llonja estava pràcticament acabada i el 1446 Sagrera la deixà a mans de confiança i partí cap a Nàpols per majestuosa al passeig Sagrera La nit del 14 doctubre de 1403 una gran inundació va assolir dur a terme les reformes i ampliacions del Castell Nou, on va de Palma, sa Llonja ens parla Palma. Els edificis dels dos costats del torrent de la Riera construir la Gran Sala que fou la seva darrera obra. Allà també foren arrasats i també les persones, en moriren 5.000, molts li esperava la mort el 1454. dèpoques de mercaderia, eren mercaders. Llavors va començar un procés de reconstrucció de la ciutat al llarg del segle XV que va coincidir governades per la mar. amb la creació del Col·legi de la Mercaderia i la Llotja de La seva obra Facturada en el segle XV, Mercaders. Evocam una època en què comerç i mercaderia eren la Picapedrer o mestre són les definicions de Sagrera que es ha estat objecte dadmiració base de leconomia mallorquina, tal i com explica larqueòloga troben a la documentació de lèpoca de qui, segons explica la Magdalena Riera Frau al llibre La Lonja de Palma, publicat el historiadora Tina Sabater, va ser la figura més important de en totes les èpoques. 2003. Sa Llonja es trobava estratègicament situada i era lart medieval a les Balears. Sagrera treballava la pedra, va Precisament, el pensador punt de pas per les diferents rutes comercials. Com a ser constructor, escultor, mestre dobres i va recórrer conseqüència daquesta activitat neix el Consolat de la Mar, Perpinyà, Girona, Elna, Barcelona i Nàpols. De tots aquets xixonenc Gaspar Melchor de encarregat de resoldre els litigis derivats del comerç marítim. indrets beu el seu art. Sa Llonja és una obra a mig camí entre Estretament lligat a aquest, es crea la institució gremial dels larquitectura i lescultura; en destaca la geometria, el joc de Jovellanos va plasmar la seva mercaders de Mallorca, el Col·legi de la Mercaderia. llums i ombres de linterior i les figures escultòriques, curiositat per ledicifi a través policromades. Cantarellas la descriu com un espai únic, articulat en tres naus mitjançant sis pilars helicoïdals, amb de la Carta de la Lonja, el Lartista coberta de volta de creueria quadripartida. Trobam referències escrites de la gran Llonja de Sagrera 1807, escrita durant el període Fill de mestres picapedrers, nascut a Felanitx, Guillem Sagrera a la Carta Histórico-Artística de Gaspar Melchor de Jovellanos, de set anys que va estar va aprendre lofici amb son pare, al portal del Mirador de la publicada el 1812, la primera monografia del tema. El 1813 Seu de Palma. Hi va coincidir amb els més importants apareixen impresos els primers plànols dibuixats per Isidro confinat a Mallorca. La va mestres picapedrers de lèpoca: Pere Morey, Jean de González Velázquez i el 1968 el llibre dAntonio Jiménez Vidal, Valenciennes o Enric Alamand, entre daltres. Abans de 1410 La Lonja mallorquina de Sagrera, sense oblidar laportació de definir dinterior gran, bell, ja havia estat nomenat mestre major de la Seu, on construí la Gabriel Alomar en el seu llibre de 1970 Guillermo Sagrera y la noble i, encara que no la va sala capitular i la capella de Sant Guillem, i també de arquitectura gótica del siglo XV. lesglésia de Sant Joan de Perpinyà. Entre 1426 i 1446 va Per a la seva construcció lartista va prendre elements del veure, va establir una analogia facturar ledifici joia del gòtic civil, sa Llonja, que va ser lobra gòtic català, caracteritzats per la sobrietat, el tractament per excel·lència de Sagrera. Shi va dedicar gairebé unitari de lespai i la composició de volums, lequilibri de de les columnes amb una fulla exclusivament, tot i que ho va alternar amb altres feines a proporcions i lharmonia compositiva. Parlam del gòtic de palma, tan mediterrània. dins i a fora de lilla, a més de continuar com a mestre major mediterrani, en comú amb italians i francesos, que havien de la Catedral de Mallorca datendre necessitats anàlogues. Les realitzacions de Sagrera Com llavors, avui en dia, Arquitecte i contractista, Sagrera va començar les obres i el seu taller, explica Sabater, representen la consolidació de de sa Llonja el 1421, i es rubricarien cinc anys després, el les influències nòrdiques en escultura, va adoptar fórmules lobra mestra de Guillem 1426, amb un contracte amb el Col·legi de la Mercaderia. borgonyones per a la seva imatgeria, a més davançar en el Sagrera, manté la seva El 1446, quan ja estava pràcticament acabada, Sagrera va procés dautonomia de lescultura monumental i decorativa deixar la tasca a mans de Guillem Vilasclar i de Miquel respecte del marc arquitectònic. essència i forma part, serena i Sagrera per motius que es desconeixen amb exactitud, Pel que fa a lelecció de les imatges exteriors aquesta té segons explica la catedràtica dHistòria de lArt de la molt a veure amb els edificis preexistents. A Portopí hi havia gran, del poble per al qual es Universitat de les Illes Balears, Catalina Cantarellas, a la loratori de Sant Nicolau, més enllà de les Drassanes, lantic mateixa publicació abans esmentada. Es considera que el plet hospital de Santa Catalina; i en direcció al palau de va construir i que la va veure que el va enfrontar amb el Col·legi de la Mercaderia per lAlmudaina, el monestir de Santa Clara. Només Sant Nicolau, néixer motius econòmics seria la causa que el va dur a refugiar-se a com a protector dels navegants, té vinculació directa amb el Nàpols sota la protecció dAlfons V el Magnànim. Segons el gremi de mercaders. contracte de 1426, les 22.000 lliures que li havien de pagar Sabater destaca al llibre La Lonja de Palma lalta qualitat en 15 anys, data de culminació de lobra, 24 anys després de factura de lÀngel de la Mercaderia, escultura ubicada a dhaver-la començat no havien estat pagades del tot. El plet laccés de llevant, obra considerada unànimement de la mà es va iniciar el 1450 i el va continuar el seu fill Francesc, en de Sagrera. La figura de lÀngel es repeteix a façanes, nom dels hereus. A la fi, es tancà el 1533, després de 83 mènsules i claus de volta i també a les traceries dels anys, i el pagament de només 1.025 lliures. finestrals. Sabater explica com a Mallorca, la festa de lÀngel DESEMBRE 2008 · NÚMERO 0

  5. reportatge·5 Façana principal. Des de 1985 és Bé dInterès Cultural Sa Llonja és la joia del gòtic civil mallorquí Imatge de sant Joan Baptista , realitzada entre 1435 i 1446. Situada a la torre nord-est. Sa Llonja davui Des del 1448, any de la finalització, sa Llonja ha passat per molts usos i ha patit nombroses reparacions i reformes. La contaminació atmosfèrica, les humitats per filtracions a la coberta, les modificacions de les condicions del terreny quan es Gàrgola de la façana principal. va fer el passeig Marítim, el pas del temps mateix han deteriorat la construcció original. Per aquests motius, ara hi ha en marxa la rehabilitació de lobra de Sagrera, amb un pressupost de 2,4 Després del segle XV milions deuros cofinançats pel Govern de les Illes Balears i el Ministeri de Foment, amb càrrec a l1 % cultural. Pel que fa als usos, a partir del 1571, el pòrtic de Sagrera, Cinc segles després de néixer, sa Llonja es troba en destinat a guardar el gra, els mercaders el varen cedir per a la condicions magnífiques, assegura el director de les obres, instal·lació dartillers. Es va militaritzar. A més a més, el 1797 larquitecte Pere Rabassa. Amb més de 30 anys de professió, shabilità el quarter de sa Llonja. Entre el 1873 i el 1879 Rabassa confessa que li costa llevar-se la jaqueta darquitecte i Àngel de la Mercaderia, situat en el timpà del portal principal. sesbucà la murada del mar com a resultat de la reivindicació parla des daquest prisma de ladmiració i estimació que sent del barri de Santa Catalina, un terme extramurs que tenia per la gran obra del mestre de Felanitx, que defineix com una La Llotja dels Mercaders va dificultats per accedir a linterior de la ciutat, quedant sa Llonja lliçó a larquitectura contemporània, amb connotacions tan al costat de la mar. Més tard, el 1910 es va construir el vigents avui en dia com les dedificis actuals i que, assegura, despertar, al segle XV, ladmiració passeig Sagrera que trencà amb una dinàmica històrica i deixà ha creat pautes per formar part de la història de larquitectura. de Carles V ledifici allunyat definitivament de la costa. En les tasques de rehabilitació, Rabassa advoca per A finals dels 50, lenginyer Gabriel Roca féu el passeig substituir la coberta actual de teula, fusta i ferro que es va Marítim. Segons explica Cantarellas, el barri de sa Llonja, per col·locar posteriorment a la seva construcció, per una coberta Custodi es va introduir el 1407. Aquest mateix any els jurats li les activitats que concentrava, era un barri pobre. Gremis de plana, tornant a loriginal de Sagrera, que era feta de trespol varen dedicar la capella a la catedral i dos anys després els boters, teixidors, mariners del barri de Santa Catalina, (una argamassa de pols de fang cuit). Com a curiositat, mercaders en constituir-se en gremi, adoptaren làngel de activitats portuàries, amb les drassanes i larsenal. Les naus segons explica larquitecte mallorquí, semprava un sistema per patró i lanomenaren de la Mercaderia. Així la imatge més sequipaven davant la porta principal de la Llotja. Era un barri alleugerir les voltes que consistia en omplir les bandes baixes important de sa Llonja es troba a lentrada principal. Potser, viu. Mestres daixa, traginers de garrot, que transportaven dàmfores tapades, plenes daire, que pesen poc, com si afirma la historiadora, la causa sigui que es va extrapolar el mercaderies. A les zones porticades, com les voltes de la fossin un alvèol. Això que fa que el pilar no suporti tanta de costum que se sap que existia a València en el segle XV de Boteria, els gremis nexercien les activitats. Hi havia també càrrega. No es preveu, a conseqüència del bon estat, cap col·locar-ne la imatge a les portes de la ciutat, tal com també nombrosos alfòndecs o magatzems, botigues que es intervenció en lestructura de ledifici. Es tracta, això sí, duna indica Francesc Eiximenis, a la seva obra de 1392 Llibre dels transformarien en habitatges i més tard en tallers. Serà als actuació integral i afecta especialment la pedra, com a àngels, àmpliament divulgada a Mallorca. segles XIX i XX quan sa Llonja i els seus voltants viuran el element constitutiu, material extret, sobretot, de Santanyí. A més a més, emfatitza que cal tenir en compte que la canvi més radical, explica la catedràtica dHistoria de lArt de Tot perquè lobra de Sagrera sigui primer objecte dadmiració i devoció a lÀngel Custodi és pròpia de la Corona dAragó, la UIB, amb lesbucament de la murada i la reforma de la després dús, conta amb emoció Rabassa. Ara es netegen les sorgida a València a finals del segle XIV i que es va estendre a Llotja, quan es readaptà el Consolat de Mar com a seu del quatre façanes perquè sa Llonja torni a respirar i pugui Mallorca i a Catalunya. Govern Balear i el barri es converteix en zona doci. continuar explicant la història del poble que li va donar la vida. IllesBalears somcultura

  6. 6·literatura Lhàbit més preciós Fomentar la lectura és un dels objectius Per conèixer els hàbits de prioritaris de la Conselleria dEducació i Cultura, a través de la Direcció General. lectura dels illencs la Conèixer i promocionar els escriptors de Conselleria dEducació i parla catalana no és només una tasca institucional, també ho és de qui estima Cultura ha presentat una la cultura i la llengua de les Illes Balears enquesta arreu de les Illes com el tresor més preuat. Balears Per no aturar de llegir desembre de 2008 i vol acostar la literatura Quan comences, no pots aturar. I per què al públic, tant infantil i juvenil com al públic aquesta passió sigui per sempre, el Pla de general, a través de lòptica personal de Foment de la Lectura 2008-2010, que lescriptor elegit que participarà a recitals, impulsa la Direcció General de Cultura, té conferències i tallers literaris a centres com a objectius generals crear i potenciar escolars, universitats, espais literaris, lhàbit lector de la població i millorar els centres culturals o associacions. índexs de lectura, especialment per conèixer encara més els nostres autors, en català. Lectura en marxa Amb la campanya Tastam per fomentar la Portada del llibre Converses Literàries a Fomentor 2008, lectura, fragments de novetats editorials es publicat per la Conselleria dEducació i Cultura. posen a labast de tothom setmanalment en forma dopuscles distribuïts als transports escolars. I per conèixer realment si és com La campanya Tastam públics de Catalunya i les Balears la diu, fidel, i per saber el seu perfil específic, campanya es fa en col·laboració amb la durant els darrers mesos de 2008 la fomenta la lectura al Generalitat. A la nostra comunitat, els Direcció General de Cultura ha realitzat una transport públic pioners són el tren dInca i el metro de enquesta per aprofundir en els hàbits de Palma, que nacullen lexperiència pilot, amb lectura dels illencs i lús que fan de les la col·laboració dels Serveis Ferroviaris de biblioques, amb lobjectiu de millorar així les Paraula de Narrador a lEspai Mallorca de Mallorca. Entre els autors triats per llegir en properes i futures actuacions de la Barcelona o a la Casa Balear de Santa Fe, a marxa, Coses que passen a Barcelona quan campanya de foment de la lectura. Tot lArgentina, o lAntologia de textos de les tens trenta anys, de Llucia Ramis; La perquè ningú deixi de romandre una estona Illes Balears, de Joan Miralles al Lectorat de intimitat, de Marc Romera; o Pedra foguera. amb un bon llibre entre les mans. Català de la Universitat Carolina de Praga. Antologia de poetes joves, en clau de Els nostres autors arriben també a la poesia. Biblioteca Catalana de Frankfurt, fundada Lectura que surt per Tilbert D. Stegmann, impulsor de la llengua i la cultura catalana al seu país. I per Lespai de la memòria La Setmana del Llibre en Català de Palma, descomptat comptam amb lintercanvi entre la Fira del Llibre o el Dia del Llibre mateix Illes. En definitiva, qui no llegeix és perquè Formentor, avantguarda literària. Els anys són alguns dels esdeveniments on la lectura no vol! 60 a Mallorca varen ser daurats amb Cela i és la protagonista amb majúscules a més Barral, Gallimard i Einaudi, Borges i Beckett, Blai Bonet. Fotografia dÒscar Pipkin de les accions de col·laboració que Aleixandre i Gil de Biedma, o els poetes de semprenen amb altres institucions. les Illes Balears Blai Bonet o Marià Villangómez. Les Converses Literàries a La poesia de Blai Bonet La promoció exterior de la nostra literatura també és present al Festival de Poesia de la Formentor 2008 que varen tenir lloc els arriba fins a lEspai Mediterrània; en els congressos i seminaris, dies 25, 26 i 27 de lagost passat, han duit al present les trobades poètiques que va Brossa de Barcelona com el cicle Una Novel·la són Paraules, amb motiu de lAny Rodoreda o lexposició promoure Camilo José Cela a lhotel Gabriel Ferrater; pintura, poesia, Formentor lany 1959 i els col·loquis lingüística. Presentacions de llibres, com deditors i novel·listes, impulsats per Carlos Paraula de lector... lAntologia de textos de les Illes Balears, de Barral i Jaime Salinas. És la primera passa Joan Miralles o Solstici destiu 11, mostra per a la recuperació dels premis sota el ...que ha de prometre que no sho perdrà. de poesia jove. Important per al mateix nom. Josep Maria Castellet, Baltasar Els nostres autors entren un poquet més a coneixement de la poesia de les illes a fora Porcel, Malcom Otero Barral, Mario les nostres vides amb les edicions de ha estat el cicle homenatge a la figura del Muchnik, Carme Riera i Juan Cruz, entre Paraula de Narrador, una nova col·lecció poeta de Santanyí, Blai Bonet, deu anys daltres personalitats, i més duna vintena creada el 2008 i que haurà publicat després de la seva mort, que va tenir lloc a descriptors, crítics literaris i representants enguany fins a sis títols descriptors de les lEspai Brossa de Barcelona. Sota el títol Re- del món editorial han revisat, gairebé Illes Balears. Així com també podrem gaudir cor-dar Blai Bonet, així ho varen fer, entre cinquanta anys després, la història dels amb les dues noves publicacions de la daltres, els escriptors Biel Mesquida i Premis Formentor de Literatura, un mite que col·lecció Paraula de Poeta, que són els Sebastià Alzamora, el poeta Carles ja varen iniciar Costa i Llobera o Joan números 25 i 26. Quasi un miracle, Rebassa, el periodista Emili Manzano o el Estelrich, el 1936. dAntònia Vicens i Peix de prémer, de Pere poeta i estudiós de Blai Bonet, Xavier Morey són els narradors que han presentat Lloveras. Recitals de poesia de lautor, la seva obra el mes de novembre; i també, teatre o la seva biografia projectada amb I lescriptor de lany és els poetes Tonina Canyelles, amb En versió audiovisuals, a més duna exposició de original; i Jaume Pomar, amb Diamants dins fotografies dÒscar Pipkin, recorden la Cada any es triarà un autor de les Illes i hi la cendra. figura del poeta que recitava: Contar, no! haurà tot un programa dactivitats al voltant La fidelitat lectora es pot seguir amb el Recordar! Recordar, re-cor-dar, significa de la seva persona i la seva obra, a totes programa Fes biblioteca, que consisteix en acostar les coses al cor. les Illes Balears i també arreu de les terres ladquisició de novetats de 2008 de la Literatura que arriba encara més enllà amb de parla catalana. El programa d'activitats majoria deditorials de les Illes Balears per la tramesa que fa la Direcció General de "L'escriptor de l'any" serà presentat el nodrir els fons de biblioteques públiques i Cultura de volums de Paraula de Poeta i DESEMBRE 2008 · NÚMERO 0

  7. música·7 incentivar la difusió de la nostra música, que han inclòs des de viatges de grups de ball de bot o xeremiers a festivals dAstúries, Alemanya o Itàlia, fins a la gira de concerts dAntònia Font. I per al 2009, sobren nous camins, amb un circuit de música de les Illes Balears, la participació en el Catalan Tour, un cicle de concerts a lEspai Mallorca i gires i intercanvis dàmbit europeu. Tot perquè la música continuï girant! Musicaib.cat Grup SAlbaida de Menorca. La difusió de la cultura musical, també als mitjans de comunicació. Televisió i ràdio en formen part amb dues iniciatives. Per una banda, el programa musical Sidoré, en Contemporània al Museu Es Baluard i a la col·laboració amb TV Mallorca i amb la Fundació Pilar i Joan Miró, entre moltes participació de grups de tot larxipèlag. altres activitats, que trobareu a la pàgina Grollers de sa Factoria, guanyadors del I Concurs de Maquetes Sons de la Mediterrània Per laltra, a IB3 Ràdio sha emès el concurs www.simfonicadebalears.com de maquetes REC-PLAY on han participat LAssociació dAmics de lÒpera de Maó és 117 grups i solistes balears, amb finals que una entitat nascuda a la capital menorquina Músics DO pel món han passat per les diferents Illes. el 1971, de la mà dun grup daficionats per El que se sent a la comunitat es troba a la ressuscitar la tradició operística, molt pàgina www.musicaib.cat. Una guia en arrelada a lilla des del segle XVIII. paper actualitzada i transformada en web Promouen la Temporada dÒpera, que de tots els músics de les Balears. Iniciativa programa dues representacions anuals, a la Consolidar i augmentar la presència dels que la Conselleria dEducació i Cultura ha primavera i a lhivern, entre moltes altres músics de les Illes Balears a la nostra posat en marxa amb la col·laboració de la activitats. En destaca també la Setmana comunitat i a fora és el que ha Conselleria de Turisme. Anual dÒpera, de gran qualitat que caracteritzat aquest 2008. Difusió i representa alguna de les seves produccions suport també en infraestructures que ens a diversos festivals italians. Des de lany faci visibles arreu del món. I per a 1977 té un cor propi, que ha ofert més dun aquesta tasca, hi som tots. centenar de representacions i concerts i que sha presentat a diverses capitals europees. El prestigiós baríton maonès Joan Fires, festivals i circuits en Pons Álvarez i el tenor català Jaume Aragall pro de la música són algunes de les figures de renom internacional que han passat pel Teatre Assegurar la participació a fires a lexterior Principal de Maó. de les Balears i col·laborar amb festivals a Fa 30 anys que la fundació ACA, Àrea de les illes, tot per fer conèixer els nostres Creació Acústica, ubicada a Mallorca, músics a dins i a fora. Per aconseguir-ho, la ofereix aixopluc a la música contemporània Direcció General de Cultura dóna suport als balear. El president i fundador, el músics balears a les fires internacionals Clàssica de les Balears compositor Antoni Caimari, va crear més importants, com el Midem de Cannes o lEncontre Internacional de Compositors, el Womex de Sevilla, en col·laboració amb LOrquestra Simfònica de Balears Ciutat de emblema dACA i recentment lEnsemble lInstitut dEstudis Baleàrics. Enguany, de Palma, nascuda lany 1946 i dirigida ACA, dirigit pel saxofonista Andrés Gomis i forma extraordinària, i aprofitant el patrocini actualment per Phillippe Bender, ens ofereix la Jove Ensemble ACA. Són artistes de la invitació del grup dska Dinamo, la Cartell Música Viva de Vic 2008. una programació nodrida. especialitzats en música contemporània per nostra comunitat ha estat present també a A banda de la Temporada dAbonament a potenciar-la i integrar-se en circuits la fira LA Sound System a Los Angeles, Palma, participa en la producció de les professionals. Lenregistrament de música EUA. Per a futures edicions, els objectius El Mercat de Música Viva Temporades dÒpera del Consell de Mallorca contemporània és una altra de les moltes més immediats són ampliar la participació al i dels Amics de lÒpera de Maó. També en el activitats que duu a terme i que podeu Popkomm de Berlín i presentar grups de Vic ha comptat Festival de Música Castell de Bellver, el conèixer al web www.fundacioaca.org emergents del nostre panorama musical. enguany amb la major Festival Internacional de Música de Pollença, Aquests són alguns dels exemples per la Les Illes Balears també es troben ben els Cicles de Música de Cambra al Museu difusió musical de les illes que mai no arrelades a les fires nacionals més representació balear de de Mallorca i al Casal Solleric, i de Música satura... importants. És el cas del Mercat de Música Viva de Vic on enguany sha aconseguit la totes les edicions major presència de les illes de totes les edicions: sis grups que han participat amb gran èxit: Cap·pela, Cris Juanico o Tomeu Penya, ja consolidats, fins a músics nous de entrar en el circuit folk de Catalunya i un moltíssima projecció com el rumber Miquel llarg etcètera. No podíem començar amb Mariano, les delicades Entreveus o el pop més bon peu! psicodèlic dOliva Trencada. Les Illes també han participat a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, amb el grup Caponnam; per Gira tutta la música primera vegada, a la Llotja de Música Urbana de Vila-real, amb Nou Romancer; i a Els nostres artistes també han fet la maleta, la internacional Fira del Disc de Barcelona, amb el projecte Artistes en ruta, un amb formacions consolidades com L.A. programa que potencia la música en directe (Luís Segura), lagrupació novell Los Vecinos i els drets dels artistes, que va nèixer el del Rey i el grup Tiu, amb el seu primer 1995 de la mà de lAssociació dIntèrprets i disc. Executants lAIE i amb la qual col·labora La darrera Mediterrània, Fira d'Espectacles la Direcció General de Cultura. Tiu o d'Arrel Tradicional, a Manresa, ens ha duit Wonderbrass, entre daltres, ens grans satisfaccions: el grup Grollers de sa representen en aquest circuit amb més de Factoria ha tornat a casa amb el primer 25 concerts arreu lEstat. premi del I Concurs de Maquetes Sons de la També dins el marc de la promoció i la Mediterrània, i sasseguren així la presència projecció exterior de la cultura, enguany a quatre fires, lenregistrament dun disc, shan convocat unes subvencions per Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma. IllesBalears somcultura

  8. 8·arts plàstiques Alè de vida Art que emergeix dels porus de la pell dels artistes balears, com la pròpia vida. És. Existeix. Ocupa el seu espai amb exposicions a fora de les Illes Balears, amb lintercanvi entre artistes i entre illes Ondulacions de la natura Ítaca (o viatge a Ítaca) ()Tingues sempre al cor la idea dÍtaca Has darribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis lilla, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses () Konstantinos Kavafis Joan Costa. Imagina 2008 La Mediterrània que inspira. Joan Costa, nascut a Palma el 16 de març de 1961, és un creador natural; de la natura i amb naturalitat, per combustió espontània. En diuen que és un home senzill, de caràcter emprenedor i enèrgic. Del seu taller, al cor dEsporles, a sa Rota, emergeix la natura, pura i viva, vista amb els ulls dun amant i un protector. Escultura, pintura i instal·lacions, fins a un total de 70 peces que pertanyen a col·leccions privades o que han estat cedides per lartista formen part del muntatge Ondulacions de la Mediterrània, que mostra lobra dels darrers 5 anys de Costa, en una exposició que es va inaugurar al Museu de Menorca i que passà per Eivissa, Formentera, anirà a Barcelona i més enllà. Algues, pradera de posidònia, reflectides en pintures, escultures dacer i ferro o fines tires de feltre tenyit de blau que es belluguen amb el vent. Imagina, instal·lació dalgues i sal, que clama per la protecció del medi natural. Acrílic damunt paper o litografia de la Mediterrània. Ondulacions, Pla Corb. Poesia de la Mediterrània. Alè de vida. Joan Costa a Formentera. Foto: David Shaw. Joan Costa. Blau 2006-2008, instal·lació. Silenci De Maria Catalan seva vida i a la seva obra, es va imbuir de 59 serigrafies de 59 artistes de les Balears totes les manifestacions de creativitat que que de manera altruista han cedit lobra i els Cinc silencis. Els de la terra, de la memòria, Lartista de Castelló de la Plana, que viu a lenvoltaren. També de les arts plàstiques, beneficis de la venda al Projecte Home. Una els vigies del silenci, simplement silenci, el Eivissa des de 1981, ha exhibit la seva obra que va descobrir a Barcelona, on va viure exposició de caràcter itinerant per totes les del crit parlen a través de pintura, escultura, en un viatge per la nostra comunitat. Del vint anys, i va estar en contacte amb Tàpies, localitats de les illes. fotografia, collage, instal·lacions. Cinc Casal Solleric de Palma cap al Museu de Miró, Barceló o Catany. artistes i amics menorquins presenten les Menorca, dins la programació dintercanvi seves obres que evoquen els sentiments dartistes entre illes, promoguda pel Museu més íntims que els lliguen a lilla i als seus dArt Contemporani dEivissa, el MACE, el Art entre illes La fotografia creua silencis. Francesc Florit Nin, Núria Roman, Govern Balear i la CAM. La seva obra és la mar i remou Miquel Barber, Laetitia Lara i Biel Calafat es eminentment pictòrica, fruit de La mallorquina Esther Olondriz ens ha mostrat presentaren al Museu de Menorca i han lexperimentació amb la matèria, des de la la seva visió de la problemàtica femenina en consciències passat també per lEspai Ramon Llull de intuïció dautodidacta. lexposició Dona dóna. Juga amb les Palma, la Posada de Biniatró a Campanet i a paraules. Primer monòlegs i després textos El fotoperiodista mallorquí Carles Domènec ha lEspai Mallorca de Barcelona. dautors com Paul Auster, Stefan Zweig o il·lustrat amb imatges els dotze àmbits Sándor Márai plasmats en quadres de tela, tractats a les històriques Conferències Blai Bonet, record vidre o fusta i capses de poesia visual. És un Internacionals sobre la Dona, organitzades per devora la mar homenatge als 30 anys de trajectòria artística Nacions Unides el 1995, a Beijing. Dones dOlondriz. Dona dóna ha passat pel Museu després de Beijing parla de la igualtat, la de Menorca, després que el Consell de salut, dels drets de la dona, la violència, la Jo lestim molt, a la mar, deia. Fa 10 anys Mallorca la presentàs a Palma. També formen participació en la presa de decisions de que el poeta nascut a Santanyí el 1926 va part del circuit entre illes les produccions del dones dÀfrica, Europa i Amèrica, extensible a partir. Obriu-me dins el mar recorda la Projecte Llevant, Ceràmica contemporània a tot el món. Són històries duna nova era seva memòria en un llibre selecció dels seus les Illes Balears, Historietes. El còmic a les davançament de la dona. Per altra banda, poemes i amb fotografies dÒscar Pipkin. Illes Balears i Escultura contemporània a One Goal, fotografies de Pep Bonet, shan Blai Bonet, marcat pel sentiment religiós a la les Illes Balears. O Art per a la Vida, mostrat a Barcelona i Canàries. DESEMBRE 2008 · NÚMERO 0

  9. arts escèniques·9 Espectacle Setembre de la companyia Res de res, a Osca. Au Ments presenta Accions-reaccions a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Crònica vital de les la 19a edició de La Mostra-Fira de Teatre Infantil i Juvenil dIgualada, el passat mes de maig. La companyia balear La Fornal va companyies de les Illes ser present a la XVII Mostra de Teatre dAlcoi, a València, el juny, i compartí escenari amb espectacles de Madrid, Catalunya, Euskadi i Alemanya. Estimam una Balears el 2008 mica (encara que sigui mentida) dels menorquins La Clota ha estat laportació balear que sha estrenat en versió castellana a la Fira de Teatre de Palma del Río, a Els menorquins La Clota amb Estimam una mica, Tot un any damunt lescenari a Palma del Río, Còrdova. Còrdova. A lestiu també varen tenir lloc els III Encuentros de Creación Contemporánea, Madrid amb Tales of the body; La Fornal al castell de Magalia, a Navas del Marqués, dEspectacles de Ferro ho ha fet amb Tape; I el que queda per endavant. Perquè és a Àvila patrocinats per la Direcció General Estudi Zero Teatre, Puntiapart Dansteatre, La clar que el paisatge balear és ple dart de Cultura i no ens podem oblidar de la Clota i Produccions de Ferro han recorregut que creix, que canvia. Tots el volem Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, una de també part de la geografia espanyola. conèixer i tots en formam part. Creadors les més importants dEuropa, i en la qual, el i productors artístics i culturals de la mes de setembre, Produccions del Mar, Au nostra comunitat han viscut un any més Ments i La Impaciència varen representar el Circuit dArts Escèniques als escenaris i shi han deixat la pell i els teatre balear contemporani. La companyia de les Illes Balears sentiments. Ens han contat històries. En de dansa Mariantònia Oliver, Res de res i el la comunicació amb el públic i el sector dramaturg pollencí Josep Pere Peyró han Lintercanvi despectacles darts escèniques mateix, tant de dins com de fora les Illes, participat en una de les fires més importants entre illes és cada cop més fluïd. I això és la Direcció General de Cultura no podria de lEstat pel que fa a contractació i gràcies a què enguany sha signat un fer altra cosa que donar-los suport i ha presència de programadors. Parlam de la protocol de col·laboració entre els consells anat de gira també amb ells arreu del Fira de Teatre dOsca en què enguany les insulars i la Conselleria dEducació i Cultura país i traspassant fronteres. Balears han tengut més presència que mai del Govern de les Illes Balears que crearà i gràcies a lacord dintercanvi entre el Govern donarà força a un circuit dintercanvi de les Illes Balears i el Govern dAragó. A despectacles teatrals i de dansa al llarg del Material made in Balears més a més, el mes de novembre hi va haver 2009. Un espai de confluència que ja ha fet la tercera edició de Mercartes, a Sevilla, enguany les primeres passes. Precisament per promocionar la producció fòrum del sector on shan trobat creadors, teatral i musical balear sha presentat el productors, distribuidors, exhibidors i sha projecte Material acústic antiaïllant. Vint-i-dos fet promoció, amb presència de les Festivals daquí i dallà autors teatrals ens acosten peces breus en companyies balears Elàstic Nou, Te a tres, un doble format; un programa de ràdio, que Portada del llibre Material acústic antiaïllant. Teatre Visceral, Mariantònia Oliver, Malvasia i Les companyies balears han fet camí per semet a Ona Mallorca, i un llibre cd amb les Produccions de Ferro en col·laboració amb lescenari estatal i internacional, participant traduccions de les obres al castellà i la Fundació Teatre Principal de Palma. també dels festivals i han arribat ben enfora. langlès. Però no només es mostra el nostre Armènia, Alexandria, Eivissa o Madrid. Hem teatre a casa, perquè també sha presentat a Material acústic trobat la Companyia Mariantònia Oliver al les fires dAlcoi, Palma del Rio (Còrdova), als Balears també va de gira Encuentros en Magalia (Àvila), a les fires de antiaïllant per conèixer Festival Escena Contemporánea de Madrid i també al Creative Forum for Independent Tàrrega, Manacor, Osca i a Mercartes el teatre i la música Enguany, els espectacles de la nostra Groups dAlexandria. Au Ments a (Sevilla). balear. comunitat han sortit de gira. Produccions del lInternational Mime Festival dArmènia, a Mar ha visitat Granollers amb Seqüències i Tsakhkadzor; i Te a tres, al Festival Vint-i-dos autors teatrals ha anat de gira amb Tirant lo blanc; Iguana Magiclown dEivissa o al Clowning de Viena. De fires ens acosten peces breus Teatre amb Ubú Rei ha estat a Barcelona, No només shan projectat a festivals de així com La fabulosa ciència del doctor Grau lexterior, també ho han fet a fires com les La comunitat artística balear puja a en un doble format; un i les bessones Grimm de Teatre de la de Teatre de Manacor i la de Teatre Infantil i escenaris de tot lEstat. Enguany ha tornat a programa de ràdio i un Sargantana i també Corcada Teatre amb Pèl Juvenil de Vilafranca; o al 10è Festival participar a fires consagrades com la de al pit; Setembre de Res de res sha Tàrrega, Osca, Igualada o Alcoi. llibre CD Internacional de teresetes de Mallorca i presentat al Mercat de les Flors de la ciutat Menorca. Tot això una mostra de la bona Elàstic Nou i Estudi Zero es varen acostar a comtal. Au Ments ha estat de gira per salut del cor escènic balear. Per molts anys! IllesBalears somcultura

  10. 10·arxius·biblioteques·museus Segell didentitat biblioteques Darrera la porta de les Ara sabem un poc més de nosaltres mateixos. Museus, biblioteques i arxius de les Illes Balears sencarreguen biblioteques de conservar i divulgar els fons històrics, els orígens de Ens esperen moltíssimes activitats. Només una petita la nostra identitat, i també de fer conèixer el més actual mostra en són els clubs de lectura, lanimació amb tallers de de la cultura de les Illes Balears, en constant manualitats, els jocs, els acudits o langlès, la Bebeteca o lexposició creixement i canvi El país de Graeslinjú. I totes ens acosten el plaer de la lectura i ens mostren que les biblioteques són Taller a la biblioteca pública arxius un veritable punt de trobada. Can Sales de Palma. Ganes de llegir i de fer amics. Si tagrada llegir, Restauració És lúnic requisit per formar part dels clubs de lectura. A Palma, participa als clubs enguany, shan ampliat i a Maó shan de lectura del Llibre dels reis posat en marxa per primera vegada. A la biblioteca pública de Can Sales Grimm, Jacob i Wilhem, biblioteca- de Palma troban un club de lectura ris i filòlegs, varen donar vida a la destinat al públic adult, mensual, Blancaneus o a Hansel i Gretel. La figura i els fets del rei En que es reuneix el segon dilluns de I Mark Twain es va inspirar en la Jaume, en el marc del vuitè cada mes, i que safegeix als clubs pròpia infantesa per crear Tom centenari de laniversari del seu infantils i juvenils que ja hi ha en lac- Swayer. Tots ells formen El país naixement, han deixat una petjada tualitat. Apassionats pels llibres sa- de Graeslinjú, una exposició que evident en la història de les Illes costen a aquests clubs on intercan- ens ha acostat la vida de set grans Balears. El Llibre dels reis, còdex vien opinions i dialoguen sobre el escriptors de la literatura infantil i de franqueses i privilegis del Regne fantàstic món dels llibres, tot com- juvenil, portes endins de la bibliote- de Mallorca és un dels legats més partint el gust per viure històries ca pública de Maó i que va presen- importants del monarca. Recull el daltres como si fossin pròpies. tar lescriptor, poeta i catedràtic, repertori de les franqueses i els Pons Ponç, habitual de les prestat- privilegis concedits al regne de El país de Graeslinjú geries del centre menorquí, amb Mallorca per Jaume I, Jaume II, les seves obres infantils. I que Sanç i Jaume III i és fruit de la Arthur Conan Doyle va ser un també hem pogut visitar a Palma. voluntat de Jaume I de dotar lilla metge nascut a Edimburg i el pare Tot un luxe per fer crèixer la nostra duna identitat pròpia. de Sherlock Holmes; els germans imaginació. Així ho va fer a través dunes institucions creades al llarg del seu regnat i continuades pels seus successors. Restauració del Llibre dels reis, a lArxiu del Regne de Mallorca. museus El Llibre dels reis Museus en 100 anys de la fou obra de Romeu descoberta del Despoal, prevere de ebullició santuari des Culleram, al nord Manresa, segons Els tenim a Mallorca, Menorca i dEivissa encàrrec dels jurats Eivissa. La seva vida interna és de la ciutat i regne incessant, però aquí només hi cap darqueologia a la necròpolis del una petita part de la seva Puig dels Molins, amb una de Mallorca, entre existència. Per exemple, enguany, excavació simulada i amb lanàlisi el 1334 i el 1341 Andreu Terrades ha presentat de restes arqueològiques; lexposició Barri, la seva visió de fabricació de joies, vestimenta, la vida quotidiana, al Museu de escriptura egípcia o escenificacions Mallorca, i fins a l1 de març de teatrals. També ha acollit les 2009 romandrà oberta lexposició Jornades dArqueologia En temps del rei En Jaume, dins Feniciopunica, el IV cicle de el marc de la commemoració dels conferències Personatges de la vuit-cents anys del naixement del nostra història o lexposició monarca. Els Amics del Museu Es Culleram 100 anys, que Aspecte final de lenquadernació nova. amb la col·laboració del Museu de conmemora el centenari de la Menorca han organitzat el camp de descoberta daquest santuari i que treball arqueològic Torre den ha tengut tant dèxit que ha estat Galmés 2008 per a estudiants prorrogada. De fet, el Llibre dels reis posa les Aquesta joia del universitaris, que han fet activitats El dia 17 de juliol de 1907 un grup bases institucionals, polítiques i socials del que Jaume I ja va definir nostre patrimoni de camp, visites a jaciments i dexcavadors, entre els quals hi classes teòriques. També el Museu havia Joan Roman i Calbet, Carles el 1230 com a regne de Mallorca. històric ha estat de Menorca ha continuat amb Roman i Ferrer, Artur Pérez Va ser Josep Maria Quadrado, primer director de lArxiu del Regne restaurada amb cura lexcavació al conjunt de Cúrnia, a Cabrero i Antonio Vives i Escudero Maó, on shan localitzat materials descobriren en aquesta cova, de Mallorca, qui va descobrir i professionalitat islàmics, dèpoca almohade i del situada a la zona nord de lilla aquest tresor de la nostra història final de la cultura talaiòtica dEivissa, un important santuari on cap al 1840 a lArxiu de la relacionats amb la segona guerra es donava culte a la deessa Tànit, Universitat de la ciutat i regne de històric ha estat restaurada amb púnica i la conquesta romana. la més important de la mitologia Mallorca, nucli original de lactual cura i professionalitat i queda com A la pitiüsa major, el museu cartaginesa i un veritable símbol de Exemple del bon estat de conservació institució cultural que avui lacull. a testimoni inesborrable de les Arqueològic dEivissa i Formentera la màgia que envolta lilla. del llibre. Aquesta joia del nostre patrimoni bases de la nostra identitat. ha duit a terme el taller No nestàs encuriosit? DESEMBRE 2008 · NÚMERO 0

  11. viu la cultura ·11 La vivim des de fa 10 anys Encara que, ben mirat, des de sempre. Precisament aquest curs farà una dècada que lalumnat i el professorat de les Illes Balears gaudeixen dun gran nombre dactivitats culturals als centres educatius i a fora. Són les activitats que promou la Conselleria dEducació i Cultura a través del programa Viu la Cultura, que duna manera lúdica i didàctica ha permès a lalumnat de les Illes Balears estimar i participar activament de la cultura; tocar-la, sentir-la. Concert didàctic Percusax: saxofons i percussions a tota canya! Programes Viu la Cultura, per al curs 2008-2009. Més de 94.500 alumnes lhan viscuda Més de 94.500 alumnes socials o la música i la cultura popular. dedicat a la literatura, amb projectes que A Menorca, el màgic Tonei ha sorprès els semmarquen dins el Pla Integral de Foment Lhan fet part de les seves vides. Amb de les Illes Balears petits amb màgia divertida i el joglar Miquel de la Lectura; i destaca les activitats que moltíssimes accions, el programa Viu la han viscut moltes i el doctor Burballa amb les seves rondalles commemoren el vuitè centenari del Cultura contribueix a difondre entre lalumnat la realitat cultural que ens envolta aventures amb Viu la i ocurrències; tots han estat protagonistes. naixement del rei Jaume I. La Biblioteca i lArxiu de Maó han acostat mitjançant un opuscle que senvia a tots als Culturadurant el curs les grans obres als alumnes; el Museu centres educatius de les Illes Balears (públics, concertats i privats). Daquesta 2007-2008 Arqueològic dEivissa i Formentera i la Un tast del que tenim necròpolis del Puig dels Molins han servit manera, durant el curs escolar 2007-2008, per contar la història i els orígens de la Enguany, amb Viu la Cultura, a Menorca, 94.592 alumnes de la nostra Comunitat i de professors, que han compartit aquestes pitiüsa major. Jazz, percussió, cançons els infants podran aprendre a treballar la totes les edats varen participar en les vivències culturals inoblidables i que, per tradicionals, tallers dinformàtica musical, pedra de marès, podran fer el taller activitats del programa; així, les aules es sort, poden tornar a experimentar en aquest joglars, poesia musicada, rondalles o dequitació Coneix el món dels cavalls o varen convertir en escenaris improvisats per curs escolar. laventura de llegir han fet que les infants aprendran del seu propi cos, amb el taller gaudir despectacles teatrals, tallers, Dels més de 66.000 alumnes apassionats sho pasassin dallò més bé, així com també de percussió corporal. No podia faltar la recitals i concerts, i, a més a més, varen per la cultura a Mallorca, han pogut les diferents activitats de ciència i medi figura de Jaume I, amb obres de teatre visitar museus i centres culturals per conèixer els nostres museus amb visites, ambient. Amb tot això, segur que més dun com Fantasies i llegendes del rei En Jaume conèixer de ben a prop el patrimoni cultural tallers i activitats: el Museu de Mallorca, ha volgut tornar a ser petit. o Jaume I a la recerca de paraules de les Illes Balears. Daquests, 66.357 són lEtnològic de Muro, el Museu dHistòria de perdudes. de Mallorca, 12.050 de Menorca i 16.185 Manacor, lArqueològic de Son Fornès, el Sho passaran dallò més bé amb tallers de dEivissa i Formentera. Un nombre que quasi poblat talaiòtic de ses Païses dArtà o la circ o de dansa-teatre en anglès. Per sha quadriplicat des dels inicis del Ciutat Romana de Pol·lèntia són alguns dels descomptat, coneixeran la ciència i el programa, quan en el curs escolar 1998- que han obert les portes als encuriosits respecte al medi ambient amb les històries 1999 es va engegar la proposta sota el estudiants que han conegut la història, lart i dEl petit príncep, i amb les rondalles de nom La cultura a les escoles, en què les ciències socials. La música i la cultura sàvia Rita de Torralba, literatura per participaren 25.435 estudiants. I, per si de popular també lhan viscuda amb emoció. aprendre divertint-se. cas, encara no coneixeu el programa, Els alumnes han participat en activitats de Els alumnes dEivissa i Formentera podeu consultar la plana web de la Direcció percussió, tallers dinformàtica musical o compartiran la curiositat que envolta la General de Cultura o el web educatiu de les concerts didàctics al conservatori; amb figura del rei Jaume I, en el vuit-cents Illes Balears (http://weib.caib.es), on cançons tradicionals per a infants, el glosat aniversari del seu naixement, també per les trobareu els exemplars específics per illes. o amb els instruments tradicionals. No rondalles, la literatura, la història, lart, les podem oblidar el teatre i la dansa que shan ciències socials, la música i la cultura acostat a les aules, juntament amb la popular. literatura, la ciència i el medi ambient. I avançam laperitiu de Mallorca; petits i Enguany, els i les alumnes de Mallorca han joves podran seguir igualment la petjada visitat el jardí botànic de Sóller, la Fundació Amb el nou curs 2008- llegendària del rei Jaume I a Palma i viure la Natura Parc i han après a respectar el medi 2009 el programa reforça història que duu el seu nom feta actualitat; ambient i els altres éssers vius. Han conegut el fantàstic Myotragus, un dels les activitats al voltant de continuen les activitats per conèixer el monarca amb lobra de teatre Jaume I primers habitants de les nostres Illes. Han la literatura i les que a la recerca de les paraules perdudes, llegit poesia, han escoltat contes i rondalles i han conegut la Casa Museu Llorenç commemoren el vuitè o el contacontes Vet aquí que el rei En Jaume. Villalonga. De ben segur hauran quedat centenari del naixement També coneixeran la història a través de bocabadats i pràcticament sense respiració museus i ballaran a ritme de rock and roll o Descobreix els instruments tradicionals. del rei En Jaume amb les ombres xineses o amb el teatre a sendinsaran en els gustos musicals de la les fosques, que és tot un misteri, o amb Mallorca dels anys 60; i aniran cap enrera els joglars i la dansa. en el temps per aprendre de les festes i Gaudir i respirar la cultura Nou curs escolar, renovada músiques tradicionals de les Illes Balears. de ben a prop estimació Teatre i dansa amb tallers de circ educatiu, Viure la cultura a Menorca, joglars, contes ballats, literatura i ciència i El ventall de propostes de les quals han Eivissa i Formentera Enguany, amb larribada del nou curs volem medi ambient, agricultura i alimentació participat els milers dalumnes de la nostra seguir gaudint de la cultura amb els més sostenibles o les explicacions de lera de comunitat no té fi. Teatre, història, literatura Alumnes i professors de les tres illes han petits i joves. Hi ha molt per conèixer, lhidrogen i música són alguns dels àmbits que els conegut també el teatre, la dansa a les tot és per descobrir i, per això, el programa Tanta imaginació i novetats que els joves de les Illes Balears han viscut de ben aules, la literatura, la ciència i el medi Viu la Cultura posa un èmfasi molt infants i els més joves no deixaran mai a prop, sempre, també, amb el suport dels ambient, la història, lart i les ciències especial, en dos aspectes; reforça lapartat daprendre. IllesBalears somcultura

  12. 12·euroregió LEuroregió. Innovació i creixement cultural sostenible Sota la presidència de les Illes Balears, neix la cultura de fibra òptica Les Illes Balears creixen en companyia. El Portal Cultura és Tenen el suport daltres regions amb interesos comuns. Parlam de lEuroregió. un pont dunió dels Una iniciativa conjunta dels governs dAragó, Catalunya, de la nostra recursos culturals comunitat i dels consells regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus dels cinc territoris que varen subscriure loctubre de 2004 la Declaració Constitutiva de lEuroregió, euroregionals encara que Aragó ara no hi participa. Laliança neix com una coordinació política, civil i oberta entre les regions La consellera Bàrbara Galmés i el director general III Jornades Euroregionals Culturals, tres sòcies i els veïnats, de col·laboració de Cultura Pere Joan Martorell, a la presentació dies de jornades, coordinades per la entre totes les institucions amb tot un de les III Jornades Culturals. Conselleria dEducació i Cultura i lEuroregió seguit dactivitats i dimpuls de les Pirineu Mediterrània. Sota el títol genèric infraestructures i de desenvolupament Innovació, investigació i cultura, sostenible i que pot ser ampliada en un centenar de professionals de tots els qualsevol moment. Nosaltres ens territoris de lEuroegió han relacionat centrarem en el vessant cultural. Per aquests tres conceptes vius, a través de conèixer aquesta iniciativa un poc més conferències, projectes pràctics i podeu consultar el web actuacions. www.euroregio.eu. Les noves tecnologies ho canvien tot al seu pas i també la cultura, que ja de per si es troba en constant mutació. Limpacte Linici dInternet en les empreses culturals, la Imatges de Bel Alzamora i Carles Gispert remuneració dels artistes i dels internautes Les Illes Balears enguany en tenen el timó i Foto: Forniture. són temes que ha plantejat lescriptor Marc orquestren lEuroregió, tot ocupant la Le Glatin amb el seu llibre Internet: un presidència fins a juny de 2009, en principi. captació de fons europeus per al seisme dans la culture? Shan posat a la Així el Govern de la nostra comunitat ha taula casos pràctics envers la cultura, Les III Jornades finançament de projectes comuns. manifestat la voluntat de coimpulsar aquesta Sobre una porta al futur. projectes que han funcionat a altres ciutats Euroregionals aliança de recursos entre les regions per de lEuroregió, com és lAnella Cultural de la exercir un paper protagonista al mediterrani Generalitat de Catalunya, que vol connectar Culturals, amb la occidental, tot seguint la fórmula de Illes Balears, imant cultural tot el territori amb una xarxa de fibra òptica, lAgrupació Europea de Cooperació de lEuroregió cultura a tota velocitat, que comuniqui i posi presidència balear de Territorial (AECT). els coneixements a labast de tots els Així, es vol dotar aquesta Euroregió de I coincidint amb la presidència balear, ciutadans, molt especialment a les zones lEuroregió, han girat personalitat jurídica pròpia i es reconeix la enguany el Museu es Baluard de Palma ha incomunicades i de difícil accés; o el Citlab, insularitat per multiplicar les possibilitats de acollit entre el 23 i el 25 doctubre les un centre dexperimentació amb noves al voltant de la tecnologies per connectar de forma immediata ciutadans, empreses i innovació, la universitats. investigació i la La cultura és viva, no només li han donat vida les paraules i els fils, amb cultura performances de companyies autòctones, com Au Ments i AlmaString amb lobra Humit, a partir dun text de Xavier Uriz, Bel Alzamora i Carles Gispert amb Imatges i Jordi Martínez amb H1000VM, o la visita al Ping, Festival Internacional dArt Experimental, al centre cultural Sa Taronja, dAndratx. La cultura engendra cultura i sha posat la llavor per crear un màster de Gestió Cultural Euroregional. La cultura és sostenible. En lorganització de lesdeveniment sha tengut molt present el vessant ecològic i el respecte amb el medi ambient i sha emprat material que provoqui el menor impacte ambiental possible. La infraestructura de les Jornades es va Humit d Au Ments i AlmaString. Foto: Forniture. construir a partir de material que ja shavia DESEMBRE 2008 · NÚMERO 0

  13. euroregió·13 Eivissa, biodiversitat i cultura és Patrimoni Mundial de la UNESCO emprat en actes anteriors. També, per compensar les emissions de CO2 que produeixen les jornades, sha lliurat als assistents uns bolígrafs de material biodegradable i que inclouen unes llavors que els participants al congrés poden plantar una vegada sesgoti la tinta i crear natura de la cultura. La cultura és web Es Baluard. Foto: Forniture H1000VM de Jordi Martínez. Foto: Forniture. Amb lEuroregió ha nascut també el Portal Cultura, la constitució de la façana cultural La respotsa és litinerari de les dues fenici de sa Caleta, la necròpolis del Puig de laliança a Internet, que uneix els fundacions, la Pilar i Joan Miró de Palma i la dels Molins i les praderes de posidònia recursos culturals de tot el territori i Fundació Joan Miró de Barcelona, que varen oceànica endèmica del Mediterrani. desenvolupa projectes comuns. El portal, ser creades en vida de lartista pel seu Són mèrits més que suficients perquè orientat tant a professionals com a tot el amic, larquitecte Josep Lluís Sert, gran lOrganització de les Nacions Unides per públic, el trobam a lenllaç exponent del moviment modern, després del lEducació, la Ciència i la Cultura, UNESCO, www.euroregio.eu/portalcultural i ens seu exili als Estats Units, i des de lautoexili declaràs lilla Patrimoni de la Humanitat. transmet notícies, cartellera, espai per a a Mallorca. A Dalt Vila trobam vestigis de totes les professionals, projectes en marxa o Aquesta proposta de camí cultural, la trobam cultures que han passat per Eivissa, des informació cultural permanentment al ja anomenat Portal Cultura, a la Xarxa de dels primers pobladors, també fenicis, actualitzada dels territoris de lEuroregió, Museus dArt Contemporani. Agrupa 13 cartaginesos, romans i musulmans, a més de la Xarxa de Museus dArt museus i centres dart contemporani dels fins a la conquesta catalana, al segle XIII. Contemporani. És la cultura que vol jugar i cinc territoris que formen part de lEuroregió LEuroregió Pirineus Mediterrània coopera estimular la nostra participació, que facem Pirineus Mediterrània i és un espai comú de amb la UNESCO per identificar i destacar turisme amb tots els coneixements que ens treball amb fins a 12 itineraris que ens duran el propi patrimoni cultural més universal ofereix i relacionar activament els pel bon camí de la cultura. i fa una relació de tots els béns del professionals del sector. territori declarats Patrimoni de la Humanitat, que fins ara son 16 relatius a Eivissa, Patrimoni de la monuments i conjunts històrics culturals i El bon camí de la cultura Humanitat naturals situats a lEuroregió i un referent a Patrimoni de la Humanitat oral i Barcelona i Mallorca connection. Què els Va ser un 4 de desembre de 1999. intangible. uneix? Seguim parlant de cultura, el tema Les murades renaixentistes i la ciutat Compartim també les nostres joies naturals Eivissa. Fotografia cedida per Ibatur. Foto: Pere Coll. que ens ocupa, i en particular de Miró. encintada per aquestes murades, el poblat i culturals. Lou Reed ens toca la Leducació fibra... tecnològica especial als museus Va ser en el tancament de les III Jornades Culturals Euroregionals quan el músic va fer Professionals, educadors poesia, tot recitant en anglès els catalans. No estava sol. La seva dona, la cantant i i responsables dels actriu Laurie Anderson, lacompanyava. museus intercanvien En la distància que es va sentir molt propera. experiencies des de El mític líder de la Velvet Underground novembre i fins a mitjans parlava en clau Pere Gimferrer, Joan Brossa, 2009 Blai Bonet, Carles Riba, a cau dorella de la seva dona, via Internet. Espai per conferències. Foto: Forniture. Això és el que fan les noves tecnologies. Les III Jornades Culturals Euroregionals han Es Baluard va obrar el miracle poètic fet néixer també projectes humans, fets per connectant el Centre de Cultura persones i per a persones. de diferents centres dart contemporani, Contemporani de Barcelona (CCCB) Professionals, educadors i responsables entre aquests es Baluard de Palma. on se celebrava Kosmopolis, la Festa dels museus de les regions es reuneixen Es tenen en compte les experiències Internacional de la Literatura, amb un des de novembre i fins a mitjans de 2009 amb públic amb discapacitats cognitives centre a Berkeley, California; la connexió per compartir experiències al voltant diverses, com a usuaris dels museus. poètica va ser rebuda en directe a Olot, leducació especial. Un projecte que sobrirà al públic a Reus, Granollers i Lleida. Sentiment Sestableix així una xarxa dintercanvi entre mitjans de 2009 i que conclourà amb que va traspassar fibres, no només Intervenció de Lou Red a les III Jornades Culturals els programes deducació per a persones unes jornades on es presentaran les tecnològiques. Euroregionals. Foto: Forniture. amb necessitats educatives especials conclusions. IllesBalears somcultura

  14. 14·somnotícia Engrescat i fes cultura El Museu de Menorca ha explicat com es mesurava el temps a lantiguitat, la creació del calendari i la seva relació amb els astres i una exposició didàctica sobre la ciutat A continuació, un trosset del ric patrimoni cultural que romana de Mago. El Museu de Mallorca ha obert les portes tenim a les Illes i que no deixa de créixer duna part dels fons en exposició permanent per conèixer les sales de prehistòria i les mostres de ceràmiques més primitives, del pretalaiòtic i talaiòtic inicial. Perquè no et perdis res Lhora del conte Per estar informat de les activitats culturals Ha arribat a la Biblioteca Pública de Palma, Necròpolis dEivissa. Per un Consorci que gestiona la Direcció General de Cultura, Can Sales, i a la biblioteca pública de Maó, Audiovisual de les Illes la Conselleria dEducació i Cultura ha creat que obren les portes perquè els més petits Les excavacions a lilla Balears enguany una agenda trimestral que dóna es quedin bocabadats i somiïn amb mil i una Plana; cent anys, a Eivissa veu als diferents centres culturals, arxius, històries, que fan crèixer la seva imaginació. Lany 2009 vol ser el de la constitució biblioteques i museus. Lagenda també la També ho poden fer amb el Dissabte a Curiositat per conèixer els nostres orígens. daquesta entitat pública per a la promoció podeu trobar a la pàgina web de la Direcció colors: taller infantil de treballs manuals. El Museu Monogràfic del Puig dels Molins de laudiovisual. Aquest és lobjectiu de la General de Cultura: www.caib.es dEivissa ha exposat les intervencions Conselleria dEducació i Cultura que vol que arqueològiques que Arturo Pérez-Cabrero i el futur consorci aglutini i coordini els Tur va fer al segle passat. esforços de les diferents institucions per Així sha commemorat el centenari de les laudiovisual. primeres excavacions a lilla Plana, que i Així, el consorci vetllarà per la convocatòria varen tenir lloc entre desembre de 1907 i de subvencions a la producció març de 1908. Aquestes investigacions han cinematogràfica, la projecció exterior de permès plantejar lexistència dun santuari a laudiovisual de les Illes lèpoca fenícia púnica, del qual no queda Balears, assumirà la Illes Balears Film cap vestigi avui en dia. Comisión i incorporarà el LADAT, el Laboratori dAnimació i Tecnologies Audiovisuals de les Illes Balears per a la Inversions en tasca investigadora. La intenció és que les infraestructures 2008-2009 entitats que hi formin part siguin el Govern de les Illes Balears, lAjuntament de Palma, El Ministeri de Cultura invertirà més de els consells insulars, la Universitat de les 12.000.000 deuros entre lany 2008 i el Illes Balears i les televisions públiques. 2009 per posar al dia diferents infraestructures de titularitat estatal. Ens referim al Museu de Mallorca, el Museu de Muro, el Museu Arqueològic dEivissa i Contacontes per als més petits. Formentera, el Museu Monogràfic del Puig dels Molins i el Museu de Menorca. En el mateix sentit shan fet passes per engegar el projecte de la nova seu del Museu Arqueològic dEivissa i de la nova LArxiu del Regne de biblioteca de la capital eivissenca. Mallorca, més equipat Enguany sha adjudicat el projecte de reforma de la nova seu de lArxiu del Regne de Mallorca, que seguirà ubicat al carrer Ramon Llull. Lobra consisteix en la remodelació de ledifici i implicarà diferents Taller de ceràmica a Menorca. àmbits; des de millores en les instal·lacions, passant pels serveis, fins a la conservació i la difusió del patrimoni cultural, entre Tot per la conservació del daltres. patrimoni cultural La Banca March continua col·laborant amb Exposició del Museu Arqueològic dEivissa i Formentera. el Museu de Mallorca i lArxiu del Regne en pro de la cultura des de ja fa 10 anys. Enguany, sha signat un nou conveni que aporta 60.000 euros a la cultura. Així es restauren béns mobles, patrimoni documental i béns museístics i shi incorpora personal tècnic especialitzat en restauració al Museu i a lArxiu del Regne de Mallorca. Tastam arriba al transport públic de Mallorca Exposició del Museu Arqueològic dEivissa i Formentera. Per no deixar de llegir, la campanya distribueix cada setmana 5.000 opuscles 8a Setmana de la Ciència amb primers capítols o extractes de entre museus novetats editorials en llengua catalana. Ho fa a les estacions de Manacor, Inca i Palma Enguany, de nou, compartida. El Museu per als usuaris del tren dInca i del metro de Arqueològic dEivissa i Formentera ha Palma. La iniciativa està orientada a acostat a nins i nines de 8 a 14 anys els fomentar la lectura entre els ciutadans i costums culinaris de la cultura romana amb promoure la producció editorial en llengua Claustre del Museu de Manorca. Sala del Museu de Mallorca. tot un seguit de tallers. catalana. DESEMBRE 2008 · NÚMERO 0

  15. somnotícia·15 Any Jovellanos projectes, amb un total de 449.994 euros. Aquestes subvencions han anat a parar a la La Conselleria dEducació i Cultura, al llarg música, amb 119.053 euros per, entre del 2008, ha participat en els actes de daltres, la gira de concerts dAntònia Font; commemoració de la lliberació de les arts escèniques, amb 190.572 euros, Jovellanos lany 1808, després de set anys entre daltres, per la XIII Temporada de a presó. Gaspar Melchor de Jovellanos i Ballet a Mallorca; les Arts plàstiques, Ramírez (1744-1811) és, sens dubte, un amb 98.282 euros, entre daltres, amb dels nostres visitants més il·lustres i un dels lassistència a fires dart Palma escriptors que més bellament ha descrit Contemporani; literatura, amb 39.081euros, Ciutat. entre daltres per al Gremi dEditors i el programa cultural Espai Mallorca; i la cultura popular amb 3.004 euros Barri, per Andreu destinats al Canonge de Santa Cirga per Terrades la Mostra Internacional dImprovisadors, són alguns dels projectes El Museu de Mallorca ha acollit enguany la daquest 2008. particular visió de la vida quotidiana i duna barriada qualsevol que imagina aquest artista mallorquí. Unes quaranta obres de format i materials molt diversos realitzades entre el 2002 i el 2008 han format aquesta exposició. La lírica o moviments com el surrealisme, lart pop o el món del còmic són les fonts de què beu el mallorquí. Programa de la temporada 08-09 de lOrquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma. Mallorca i els Amics de lÒpera de Maó, 800 aniversari del el Festival de Música Castell de Bellver, naixement del rei Jaume I Festival de Música de Pollença, el Cicle de Música de Cambra Solistes de sa El moment de la conquista de Mallorca és Simfònica al Museu de Mallorca, una cita obligada per anar més enllà en els o el Cicle de Música a es Baluard, nostres orígens. La conselleria dEducació i Exposició Barri dAndreu Terrades Companyia de teatre Petita LLuna. entre d altres. Cultura, al llarg del 2008, ha participat en els actes commemoratius del naixement Béns registrats el 2008 daquest personatge històric amb LIlla de les dues cares nombroses activitats. És el cas de Enguany, la Conselleria dEducació i Cultura Concerts per al delit dels lexposició En temps del Rei en Jaume. ha registrat 15 béns dinterés cultural i 7 sentits És el títol de la proposta que promou LArxiu del Regne de Mallorca, el Museu de béns catalogats, entre totes les Illes. lintercanvi cultural entre les Illes Balears i Mallorca i el Museu Arqueològic dEivissa i LOrquestra Simfònica de Balears Ciutat de Alemanya a través de vídeos i fotografies, i Formentera shi han sumat a la celebració Palma, dirigida per Philippe Bender, ens que formalitza el diàleg cultural que ja fa amb aquesta mostra que vol acostar la Subvencions 2008 ofereix una nova programació, afavorida per anys existeix entre ambdues. figura històrica del monarca als ciutadans. la Fundació Pública de les Balears per la Cinc artistes de les Illes han exposat les Lexposició es pot visitar entre el 18 de Amb la convocatòria de subvencions de Música. seves obres a la Triennal de Fotografia desembre i l1 de març del 2009 al Museu lany 2008 per a la promoció i projecció LOrquestra participa també en la producció dHamburg 2008 i així ho han fet els de Mallorca. exterior de la cultura shan beneficiat 84 de temporades dòpera del Consell de professionals alemanys a Palma Foto 2008. directori Per no perdret la cultura, al web Conselleria dEducació i Cultura Tel.: 971 350955 Biblioteca i Arxiu Històric de Maó Direcció General de Cultura Fax: 971 350565 Director: Juan Francisco Sánchez Nistal Bàrbara Galmés Chicón, consellera A/e: lplantalamor@dgcultur.caib.es Plaça de la Conquesta, 8 - 07701 Maó Pere Joan Martorell, director general Tel.: 971 369190 C. del Capità Salom, 29 - 07004 Palma Museu Arqueològic dEivissa i Formentera Fax: 971 353717 Tel.: 971 78 46 06 (MAEF) A/e: bpmah.pi@olmo.pntic.mec.es Fax: 971 78 46 84 Director: Jordi H. Fernández Gómez www.caib.es Plaça Catedral, 3 - 07800 Eivissa Arxiu del Regne de Mallorca Tel.: 971 301231 Director: Ricard Urgell Hernández Museu de Mallorca Fax: 971 303263 C/ Ramon Llull, 3 - 07001 Palma Directora: Joana Maria Palou Sampol www.aamaef.org Tel.: 971 725906 C/ Portella, 5 - 07001 Palma A/e: maef@telefonica.net Fax: 971 718781 Tel.: 971 717540 / 971 724794 A/e: arm@arxregne.caib.es Fax: 971 710483 Museu Monogràfic i Necròpolis del Puig des www.museudemallorca.es Molins (secció del MAEF) Centre de Publicacions A/e: museudemallorca@dgcultur.caib.es Director: Jordi H. Fernández Gómez Coordinador: Bernat Campins Via Romana, 31- 07800 Eivissa C/Ramon Llull, 3 - 07001 Palma Museu Etnològic de Muro Tel.: 971 301771 Tel.: 971 425050 (secció del Museu de Mallorca) A/e: bcampins@dgcultur.caib.es Directora: Joana Maria Palou Sampol Biblioteca Pública de Palma C/ Major, 15 - 07440 Muro Directora: Maria de Lluc Alemany Mir Registre de la Propietat Intel·lectual Tel. 971 860647 C/ Porta de Santa Catalina, 24 - 07012 Palma Responsable: Joana Llompart Tel.: 971 711840 C/ Capitá Salom, 29 - 4a - 07004 - Palma Museu de Menorca Fax: 971 711833 Tel.: 97 178 46 20 Director: Lluís Plantalamor Massanet www.bibliotecapalma.com Fax: 97 178 46 11 C/ Doctor Guàrdia, s/n - 07701 Maó A/e: bpcansalas@bibliotecapalma.com A/e: jllompart@dgcultur.caib.es IllesBalears somcultura

Per a visualitzar correctament aquesta pàgina és necessaria la última versió de Adobe Flash Player i tenir habilitada l'execució de javascript en el navedador