Full Interactive: Empreses

Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

  1. EMPRESES Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Núm. 1016 Any CXII Observatori Dona, Programa ATIEX: Empresa i Economia, ajudant les pimes en una nova iniciativa laventura dexportar > Pàg. 13 > Pàg. 14 La Cambra, Ara + que Mai Projecte per atreure al costat de les empreses empreses de països emergents Per tal dajudar les empreses a fer front a la complicada conjuntura econòmica actual, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha posat en marxa el programa Ara + que Mai. > Pàg. 04 Laportació de fons per Amb aquest part de lentitat que dóna objectiu, la Cambra i lAjuntament de el préstec participatiu no Barcelona han creat sacostuma a realitzar Barcelona Bridging dun sol cop, sinó que es Opportunities. marca un calendari > Pàg. 05 El Gremi de Velers fa 475 anys El seu president, Pablo Fisas, parla del passat, present i futur de lentitat. > Pàg. 20 > A FONS > EMPRENEDORS > A PROP Garanties de futur Networking, peça clau Observatoris econòmics a les per al retail per consolidar un projecte antenes locals de la Cambra Fabricants, proveïdors Saber moures entre la xarxa de contactes Posada en marxa dun projecte per extreure i detallistes estan canviant professionals és un art que pot donar un gir informació dinàmica interessant per al teixit de rols i estratègies. a la vida de molts emprenedors. productiu de la zona. > Pàg. 10 > Pàg. 12 > Pàg. 08

  2. IKEA BUSINESS Un millor dia a dia a la feina TAMBÉ PER AL TEU NEGOCI Hem creat IKEA BUSINESS, un nou servei exclusiu per a tu que tens una empresa o Gr atuït amb la t negoci i on trobaràs: assessorament, compr e v a per al a primer TEU NEGOCI!*: a nançament, la possibilitat de realitzar 1 les teves compres des del teu domicili, 00 per a c i molt més. 250 ompr es d en tre 1 per a c .000 i 3.000 ompr es superiors a Per a què et puguis bene 3.000 Informat de tot a lespai IKEA BUSINESS de la t ciar d aquest a pr ev a bo omoció, pr www.IKEA.es/business tiga. egun ta a IKEA BUSINESS LHospitalet, Tel. 93 378 04 97 business.hospitalet@memo.IKEA.com IKEA BUSINESS Badalona, Tel. 93 497 01 52 business.badalona@memo.IKEA.com * Promoció vàlida a les botigues IKEA de Barcelona (a LHospitalet i Badalona) des de l01/03/2009 ns el 30/04/2009. Import de la promoció en una targeta regal, no bescanviable per diners i no acumulable a daltres promocions.

  3. EDITORIAL 3 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. LAPUNT La cultura, factor estratègic de la CAMbRA DE COMERÇ DE bARCELONA Seu corporativa: Oficines i serveis Casa Llotja de Mar Av. Diagonal, 452 nova economia del coneixement Passeig dIsabel II, 1 08006 - Barcelona 08003 Barcelona www.cambrabcn.org DELEGACIONS I ANTENES: > Alt Penedès Des de la Cambra de Comerç de Barcelona fa molt de temps Plaça de lEstació, 2 baixos que defensem que la cultura és un factor estratègic de la nova 08720 - Vilafranca del Penedès economia del coneixement. I la conjuntura que estem vivint Tel. 938 902 012 A/e: vpenedes@cambrabcn.org encara ho demostra més. En aquests moments hem de saber > Anoia potenciar tots aquells sectors empresarials que aportin el c/ Born, 5 baixos valor afegit de la innovació, la creativitat i la singularitat. La 08700 Igualada vinculació entre economia i cultura no és nova. Superada la Tel. 938 046 408 A/e: igualada@cambrabcn.org visió que veia en la cultura tan sols una despesa que shavia > baix Llobregat de finançar, o un instrument al servei del desenvolupament Ctra. Laureà Miró, 350 econòmic, la relació entre tots dos camps sexpandeix en les 08980 Sant Feliu de Llobregat societats postindustrials. Tel. 936 664 809 A/e: santfeliu@cambrabcn.org Miquel Valls i Maseda > Antena Viladecans President de la Cambra La Cambra de Barcelona ha estat pionera a situar la cultu- c/ Andorra, 64 de Comerç de Barcelona ra en el centre del debat econòmic. Fa uns anys vam crear la Edifici Can Calderon comissió de cultura formada per empresaris del sector i que Polígon Industrial Can Calderon 08840 Viladecans ha estat lembrió del Congrés Internacional dEconomia i Cul- Tel. 936 472 256 tura que tindrà lloc el pròxim mes de maig. Aquest congrés A/e: viladecans@cambrabcn.org està organitzat conjuntament per la Cambra de Barcelona i el > barcelonès Nord Ministeri de Cultura espanyol i serà presidit per Sa Majestat Polígon Les Guixeres, s/n Joan Carles I. La convocatòria coincideix amb la celebració de (Edifici BCIN) 08915 Badalona lAny Europeu de la Creativitat i la Innovació, conceptes abso- Tel. 934 648 003 lutament consubstancials a la cultura, tant en la concepció de A/e: badalona@cambrabcn.org lobra artística com en la mediació i en les idees. El Congrés > berguedà vol demostrar que economia i cultura són dues realitats amb c/ Rafael Casanova, 6 08600 Berga moltes i creixents interseccions enriquidores i no ens podem Tel. 938 211 903 permetre el luxe de desaprofitar-ho. En una societat on els A/e: berga@cambrabcn.org intangibles i les persones adquireixen més i més relleu, la > Garraf distància entre el món de leconomia i lempresa per un costat Rambla Principal, 7 08800 Vilanova i la Geltrú i de la cultura per laltre és molt petita. Tel. 938 140 875 A/e: vilanova@cambrabcn.org Lobjectiu del Congrés és donar loportunitat dintercan- > LHospitalet de Llobregat viar i debatre tots aquells aspectes que conformen lactivitat c/ Barcelona, 2 08901 LHospitalet de Llobregat empresarial de la cultura. Aquest esdeveniment ha de servir Tel. 932 602 489 per crear diferents estratègies, models de viabilitat i siner- A/e: hospitalet@cambrabcn.org gies i cadenes de valor en les aliances empresarials. També > Maresme cal arribar a definir quin ha de ser el paper del sector públic Camí de la Geganta, 77 baixos 08302 Mataró en el suport a leconomia cultural. Tel. 937 570 100 A/e: mataro@cambrabcn.org No podem oblidar que el sector cultural significa gairebé > Osona el 5% del PIB espanyol i crea centenars de milers de llocs c/ Historiador Ramon dAbadal de treball. Per això, cal impulsar el debat i apropar les dife- i de Vinyals, 5 08500 Vic rents tendències per assegurar que tingui un lloc preferent Tel. 938 895 414 en aquesta economia del coneixement. A/e: vic@cambrabcn.org > Antena Manlleu Enric Delaris,7 08560 Manlleu Tel. 938 515 051 A/e: manlleu@cambrabcn.org > Vallès Oriental Josep Umbert, 92-94 Crèdits 08400 Granollers Tel. 938 790 318 Directora: Butlletí de la Cambra Concepte gràfic: Coordinació editorial: A/e: granollers@cambrabcn.org Begoña Bogónez Oficial de Comerç, Toni Fresno Daniel Martínez > Antena Mollet del Vallès Coordinació: Indústria i Navegació Disseny i realització: Direcció dart: Georgina Rifé de Barcelona BPMO Edigrup Rosa Baldrich Comte dUrgell, 26 Consell de redacció: Butlletí trimestral. Guitard, 43, 1a Maquetació: Masia Can Lledó Elisabet Coll-Vinent, Núm. 1016, 08014 BARCELONA Bernat Majoral 08100 Mollet del Vallès Xavier Jové, Lluís Lluch, març de 2009. Any CXII. www.grupobpmo.com Assessorament Pilar Perea, Marta Rosés, DLB: 459-1958. Direcció creativa: lingüístic: Raúl Pelegrín Tel. 935 796 145 Maria Segarra, Víctor Torrents ISNN: 0008-1930 Paula Mastrángelo Producció: Cristina Prats A/e: mollet@cambrabcn.org

  4. 4 AL DIA Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1015Núm. 1016 Octubr Any CXIIe de 2009 Ara + que Mai, la Cambra al costat de les empreses Per tal dajudar les empreses a fer front a la complicada conjuntura econòmica actual, la Cambra acaba de posar en marxa el programa Ara + que Mai. Després dun període de creixement Sestan celebrant en quatre línies generals propostes alguns aspectes concrets i lorienta- global, leconomia darreu del món jornades de a ladministració, el finançament ció del seu negoci, innovant a partir sha vist truncada i la gran majoria empresarial, la innovació i la inter- de noves idees i tecnologies. Amb el dempreses shan vist afectades per finançament, ajuts nacionalització que es concreten en pla Ara + que Mai, les pimes poden aquesta delicada conjuntura actual. i subvencions, i diversos un conjunt de mesures i actuacions rebre lajuda de la Cambra per tal Per tal dajudar a pal·liar els efec- cursos sobre com específiques. de créixer i desenvolupar-se duna tes daquesta situació econòmica, la negociar amb la banca Un dels trets que caracteritzen manera consolidada amb programes Cambra de Comerç de Barcelona ha o gestionar els impagats lactual crisi és la dificultat que ses- amb els quals podran incorporar la llançat el programa Ara + que Mai, tan trobant moltes empreses a lhora innovació a lempresa i potenciar les que integra un seguit deines i instru- daconseguir finançament. Per aju- seves competències. Un cop les em- ments per facilitar als empresaris la les institucions públiques responsa- dar-les, la Cambra informa i asses- preses han assumit la innovació com presa de decisions i actuacions que bles de la política econòmica. sora les empreses, tant en les seves una oportunitat competitiva poden permetin accelerar el creixement i oficines centrals de Barcelona, com començar a generar valors i sistemà- millorar la competitivitat de la seva Un impuls a les empreses a les diferents delegacions, mitjan- tiques a través del procés innovador. activitat. Tot això conjuntament amb catalanes çant una sèrie dactuacions i eines. Perquè això es faci realitat la corpo- les actuacions de defensa dels inte- Amb la finalitat daccelerar el crei- En aquest sentit, sestan celebrant ració ofereix a les empreses eines ressos generals, proposant mesures xement i la competitivitat de les em- jornades de finançament, jornades com, per exemple, un diagnòstic i actuacions a les administracions i a preses el pla Ara + que Mai sarticula dajuts i subvencions i diversos cur- estratègic en innovació o el disseny sos sobre com negociar amb la ban- dun pla específic, així com materi- ca o gestionar els impagats, entre als de suport per a la innovació. En daltres, i sestan oferint eines, com aquest sentit, també sofereixen una una guia de finançament per a pimes sèrie dactuacions per a aquelles em- o un programa on line que permet preses que tenen la voluntat de mi- prediagnosticar la situació financera llorar els processos innovadors de la de lempresa. Daltra banda, la cor- seva organització, com un diagnòstic poració ha signat un conveni amb la de la cartera de projectes o un diag- Companyia Espanyola dAsseguran- nòstic de la viabilitat de projectes ces de Crèdit a lExportació (CESCE) dR+D+I, entre molts daltres. per ajudar a reduir el risc de les ex- Un altre aspecte que no hem portacions de les empreses i de les doblidar és la internacionalització seves inversions a lexterior. empresarial, que és una eina per al Per fer front a una situació de cri- progrés, creixement i la sostenibili- si, les empreses han de replantejar tat competitiva de les empreses. Per

  5. AL DIA 5 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Nou projecte per atreure multinacionals de països emergents Amb lobjectiu datreure multinacionals tecnològiques de països emergents cap a la ciutat comtal, lAjuntament de Barcelona i la Cambra han creat Barcelona Bridging Opportunities. Des de fa uns anys el context inversions internacionals a la ca- econòmic ha canviat i sha obert pital catalana. Per què shan un nou procés de globalització I dentre tots els països emer- dinternacionalitzar aquest motiu la Cambra posa a dispo- i dexpansió de grans empre- gents, lÍndia ha estat el primer a les grans companyies sició dels empresaris un ample ven- ses dels països emergents cap a participar en el projecte Barcelo- tall dactuacions que faciliten el pro- països posseïdors deconomies na Bridging Opportunities. Per emergents? cés dinternacionalització: trobades, més consolidades, amb la fina- aquest motiu i després de realitzar seminaris, taules rodones, esmorzars litat de poder captar inversions un exhaustiu estudi dels sectors Segons un estudi elaborat de treball, així com programes espe- generadores de riquesa. Així, a econòmics i branques dactivitat pel Boston Consulting Group cialitzats. Daltra banda, i enfocat per lany 2006 els països en vies de amb més potencial dinternacio- (BCG) són cinc les raons que a aquelles empreses que ja han co- desenvolupament, com ara lÍn- nalització prioritaris per a làrea de motiven la internacionalitza- mençat la seva fase dinternacionalit- dia, el Brasil, la Xina o Mèxic, Barcelona es van identificar un ció de grans companyies de zació, també assessora en temes com van ser els protagonistes duna grup dempreses del sector BIO i mercats emergents. aliances estratègiques, fires internaci- setena part de tota la inversió TIC que el mes de desembre van 1. Crear una marca global a onals o en el programa de seguiment estrangera directa mundial, visitar la ciutat, per conèixer les partir duna marca conso- PIPE Catalunya, entre molts daltres. la majoria daquesta en forma oportunitats de negoci i inversió lidada al mercat global. Igualment, aquelles empreses que es dadquisicions. que els ofereix. Empreses com Ze- 2. Convertir una excel·lència troben en fase de consolidació en el nith Software, Datamatics, Nass- local denginyeria en inno- mercat internacional poden rebre el Barcelona, pont doportunitats com, IDS Infotech, Otira Pharma- vació en làmbit interna- suport de la Cambra a través de pro- En aquest context, la Cambra ceutical, FABA, Shantha Biotech, cional. ductes i programes, com lEnterprise de Comerç i lAjuntament de Biovet Private Limited i Nandan 3. Buscar la primacia mun- Europe Network o el Forfait de països Barcelona estan treballant en la Biomatrix Limited van participar dial en una categoria de emergents, que les guiaran en el camí promoció de la ciutat per captar en un programa comú, combinat producte específica. de leficiència dels seus negocis, i les la seu daquestes futures multi- amb una agenda particular de reu- 4. Aprofitar els recursos na- dotaran duna major competitivitat nacionals i convertir-se així en nions de negoci amb empreses turals locals i exportar-los internacional. la base de les seves operacions. locals. Un cop finalitzada lestada, a través dun bona cam- Totes dues entitats treballen la Cambra i lAjuntament duen a panya de màrqueting i una Atenció personalitzada braç a braç per tal de potenciar terme un seguiment per avaluar distribució estratègica. i especialitzada les exportacions i les inversions la visita i proposar possibles futurs 5. Disposar dun nou model Amb lobjectiu dassessorar duna internacionals a lexterior, així projectes, i actualment ja hi ha una de negoci que es pugui re- forma més personal i especialitzada com per promoure latracció de daquestes empreses que està ne- plicar en altres mercats. les empreses que ho necessitin, sha talent internacional i atreure les gociant la seva instal·lació al 22@. posat en marxa el Centre dAssistèn- cia Empresarial, en el qual diversos consultors atenen personalment les consultes, dubtes i inquietuds dels empresaris. En aquesta mateixa lí- nia, sha creat un espai virtual al web corporatiu que posa a labast de les empreses diverses eines com la línia oberta amb el Centre dAssistència Empresarial, la dautodiagnòstic de lempresa o un catàleg de productes que permet conèixer tot allò que la Cambra pot fer per les empreses a través de programes i serveis de la corporació. www.cambrabcn.org/arames

  6. 6 AL DIA Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1015Núm. 1016 Octubr Any CXIIe de 2009 Dificultats daccés al finançament de les empreses catalanes La manca de liquiditat del sistema fi- de Barcelona el quart trimestre del El sector de la construcció és el de serveis a les empreses, amb un 21% nancer i unes perspectives incertes 2008, gairebé el 40% de les empre- més afectat, ja que en tan sols dos i 26% de respostes, respectivament. arreu del món han limitat i encarit ses declaren que les dificultats de fi- anys el percentatge dempreses afec- Per grandària, les empreses més petites la captació de finançament per part nançament i tresoreria estan limitant tades per la restricció creditícia ha són les que han vist incrementar en una de les entitats bancàries, el que està la marxa dels seus negocis. Aquest passat del 10% al 65%, mentre que mesura més gran les seves dificultats afectant a la concessió de crèdit a les percentatge dempreses ha augmen- al conjunt dEspanya aquest percentat- de finançament, ja que el percentatge empreses i, de continuar, podria tenir tat considerablement des del 15% en ge no arriba al 40% el darrer trimestre dempreses de menys de 10 treballa- greus repercussions sobre lactivitat el qual es trobava els darrers anys, i del 2008. A la indústria i al comerç els dors que declaren tenir dificultats de empresarial, el creixement econòmic supera àmpliament els resultats que percentatges han augmentat el darrer finançament i tresoreria arriba al 48%. i locupació. sobtenen al conjunt dEspanya, on no- trimestre fins a situar-se a lentorn del Segons lenquesta de conjuntura més el 21,7% de les empreses decla- 33%. En canvi, els sectors que sestan que ha realitzat la Cambra de Comerç ren tenir dificultats de finançament. veient menys afectats són lhoteler i el www.cambrabcn.org/estudis EMPRESES qUE ASSENyALEN LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I DE TRESORERIA COM A FACTOR LIMITADOR DE LA bONA MARXA DELS NEGOCIS. 40 EMPrEsEs 35 tGE D A 30 25 PErCENt 20 15 10 5 0 03 II III IV 04 II III IV 05 II III IV 06 II III IV 07 II III IV 08 II III IV FONt: CAMBrA DE COMErÇ DE BArCELONA I, A PArtIr DEL 2008, EN COL·LABOrACIÓ AMB LIDEsCAt 500 professionals de la indústria cultural es reuniran al Congrés Internacional dEconomia i Cultura El passat 2 de febrer, la Cambra de ció global de la cultura, la protecció i a construir un nou model econòmic Comerç de Barcelona va presentar a desprotecció a les TIC i el finançament. per sortir de la crisi. la Casa Llotja de Mar el Congrés In- Així, experts en Internet com Nicholas Amb lorganització daquest Con- ternacional dEconomia i Cultura, que Negroponte, editors, ministres de Cul- grés Internacional dEconomia i Cul- reunirà a la ciutat comtal els propers tura europeus, polítics i responsables tura, la Cambra vol mostrar la gran dies 20, 21 i 22 de maig 500 profes- dinstitucions internacionals oferiran importància que té el sector cultural sionals internacionals de la cultura un interessant debat en temes de cul- en leconomia de les societats avança- com a sector econòmic. Durant la tura, propietat intel·lectual i innovació des, i en concret dins de Catalunya i roda de premsa, que va ser presidi- que contribuirà a la potenciació de la de lEstat espanyol. I és que la cultura da per Miquel Valls president de la cultura com a activitat econòmica. Una dóna feina a entre 800.000 i un milió corporació, es va parlar de la gran activitat que, segons Valls, pot ajudar de persones a Espanya i suposa gai- importància que té la indústria cultu- rebé el 5% del PIB, segons dades del ral en la societat del coneixement, ja Govern corresponents al 2008. Daltra que aporta valor afegit, competitivi- Experts en Internet com banda, i segons dades del 2003 difo- tat i innovació i pot fer una regió més Nicholas Negroponte, ses per la corporació, en el conjunt atractiva per al turisme de qualitat. editors, polítics i de la Unió Europea, la cultura aporta El Congrés Internacional dEcono- responsables dinstitucions més al PIB que el sector immobiliari, mia i Cultura es compondrà de cinc lagroalimentari o el tèxtil. grans eixos temàtics, com són el pes internacionals debatran de la cultura a leconomia, les empre- temes de cultura, propietat ses creatives i la innovació, la distribu- intel·lectual i innovació www.economiaicultura.org NIChOLAs NEGrOPONtE ®MIkE MCGREGOR

  7. AGENDA 7 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1015 OctubrCambre de 2009a Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. 19 9 24 FORMACIÓ > 100 fonts dinformació de mercats internacionals MARÇ 2009 MARÇ 2009 MARÇ 2009 a Internet EMPRESA FAMILIAR: II CONNECTA 1X1 COM AFECTEN ELS > Anglès per a administratius ELS AVANTATGES DE Casa Llotja de Mar ASPECTES LEGALS A LA > Aspectes jurídics fonamentals en la gestió LEMPRESA FAMILIAR GESTIÓ EMPRESARIAL de la microempresa i petita empresa EN ÈPOCA DE CRISI (LOPD I LSSI) > Atenció al client > Atenció telefònica Casa Llotja de Mar Casa Llotja de Mar > Atenció telefònica en anglès > Avantatges fiscals, comercials i logístiques INTERNACIONAL de les àrees exemptes > Calcular preus competitius > Cinc passos bàsics per saber què podem guanyar 02-12 18-24 19-28 > Claus dèxit per crear una botiga virtual per vendre en altres païssos > Com negociar amb la banca MARÇ 2009 MARÇ 2009 AbRIL 2009 > Com transformar les queixes i reclamacions MISSIÓ A FILIPINES PONT AUDIOVISUAL ALIANCES ESTRATÈGI- en oportunitats I VIETNAM A GUADALAjARA qUES A LÍNDIA > Com vendre més i millor. Lorganització Agenda dactes Mèxic i fidelització dels venedors Vietnam i Filipines > Comunicat eficaçment 19 21-22 > Descripció del lloc de treball. Primer pas de la gestió de recursos humans AbRIL 2009 > Direcció doperacions de la producció MARÇ 2009 MISSIÓ INVERSA > Dirigir, dinamitzar i motivar lequip comercial ESMORzAR DE COMPRADORS > Eines dels millors comercials DE NEGOCIS: AFRICANS I EUROPEUS > El poder de la comunicació: PNL COACHING > Entrevista de seguiment dobjectius: com afrontar-la I EXPORTACIÓ MISSIÓ INVERSA > Exportació de serveis. El nou repte DEUROPA DE LEST > Facturació electrònica ESCI (Psg. Pujades,1) A CONSTRUMAT > Finances, costos i pressupostos per a no financers > Gestió telefònica 4 24 Fira Construmat, > Gestió administrativa en comerç exterior I i II Barcelona > Gestió de cobraments i dimpagats MARÇ 2009 > Gestió de compres MARÇ 2009 > Gestió de la cadena de subministrament LES LICITACIONS SESSIONS > Gestió de magatzems i inventaris EN EL SECTOR DE 28 DINICIACIÓ > Gestió destocs LA CONSTRUCCIÓ A LACTIVITAT AbRIL 2009 > Gestió duanera INTERNACIONAL > Gestió pràctica de contractes internacionals SESSIONS DINICIACIÓ 11-13 > Gestionar la cartera de clients en temps de crisi... A LACTIVITAT > Guia pràctica per fer importacions internacionals 31 INTERNACIONAL > La investigació de mercats: com podem obtenir MARÇ 2009 informació valuosa PRESENTACIÓ MARÇ 2009 > La teva botiga crea addicció? DE LESTUDI: > LIVA en el comerç internacional. Intrastat TALLERS 01-15 SUbCONTRACTACIÓ > Llei de protecció de dades a la pime INTERNACIONALS INDUSTRIAL A CATALUNyA jUNy 2009 > Manipuladors daliments MISSIÓ COMERCIAL > Mitjans de pagament i cobertura de riscos de les operacions de comerç exterior AULA: COM 16 A SUD-ÀFRICA > Negociació comercial. Com tancar la venda ObTENIR CLIENTS EN I MOÇAMbIC ació dels cursos > Operacions triangulars TEMPS DIFÍCILS AbRIL 2009 > Optimitzar els costos del comerç exterior. Incoterms ESMORzAR DE > Organitzar reunions pràctiques i eficients PRESENTACIÓ NEGOCIS: MITjANS > Participació en fires. Com rendibilitzar lestand DE LESTUDI: DE PAGAMENT: COM > Representació fiscal i recuperació de lIVA SUbCONTRACTACIÓ REDUIR COSTOS > Sessió pràctica: lideratge dequips en moments g INDUSTRIAL A LÍNDIA ESCI (Pg. Pujades,1) de canvi Fira Maquitec > Sessió pràctica: organització i planificació per a lalt rendiment de la pime 18-25 21-24 > Sistema 5S dordre i neteja. La millora de lentorn abcn.or de treball e dates i llocs de celebr 17 AbRIL 2009 SETEMbRE 2009 > Taller pràctic de lideratge: perfeccionament de les habilitats per a lèxit empresarial MISSIÓ DIRECTA MISSIÓ COMERCIAL MARÇ 2009 > Taller pràctic de lideratge: un nou enfocament A LA XINA A ANGOLA SECTOR SANITARI per a la direcció de persones a la pime Tancament dinscripcions A LA XINA > Tècniques assertives de lideratge www.cambr 6/03/09 SETEMbRE 2009 > Tècniques dinducció a la compra > Tractament dincidències en el transport EL SECTOR SPAIN GOURMET FAIR internacional DINFRAESTRUCTURES TOkIO 2009 > Transport internacional A LA XINA Tancament dinscipcions > Usos i aplicacions del certificat digital Més informació sobr i jornades: Casa Llotja de Mar al maig > Visites comercials. Com preparar i realitzar una visita comercial efectiva

  8. 8 A PROP Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1015Núm. 1016 Octubr Any CXIIe de 2009 Observatoris econòmics a les antenes locals de la Cambra La Cambra comença lany 2009 amb la implantació dobservatoris econòmics a les seves antenes locals; un projecte amb el qual pretén extreure informació dinàmica interessant per al teixit productiu de la zona. La Cambra de Comerç de Barcelona té un total de 10 delegacions i 3 ante- nes locals repartides per la geografia barcelonina que tenen com a finalitat apropar la corporació a totes les em- preses de la demarcació. En aquest sentit, la primera antena local de la corporació es va inaugurar el 24 dabril de 2007 a Mollet del Vallès, a la Masia Can Lledó, en un espai que compta amb una sala datenció al públic, una sala de reunions per a la celebració dactes interns i una sala polivalent en la qual simpartei- xen cursos, jornades i conferències formatives per als empresaris de la zona. Posteriorment, durant el pas- sat any 2008 la Cambra va inaugurar dues noves antenes locals ubicades a Viladecans i a Manlleu, ambdues proveïdes dun espai datenció al públic i de sales per a la realització dactivitats de formació i assessora- La implantació dels observatoris econòmics a les antenes locals ajudarà a determinar els veritables temes Una radiografia dels polígons industrials del Vallès Oriental dinterès en el context Al Vallès Oriental, concretament a lantena local de Mo- sitats de mobilitat tenen, lestat de conservació de les empresarial de la zona llet de la Cambra, sha posat en marxa, en col·laboració diferents àrees, així com determinar quin és el nivell amb lAdministració, un observatori econòmic local dassociacionisme de la zona. Un projecte que ha estat ment per als empresaris. Així, des que pretén analitzar la situació econòmica de la zona i molt ben rebut i valorat per les empreses de la zona i de la seva implantació, les antenes en concret portar a terme un estudi de les seves àrees que mostra linterès latent de la corporació per seure a locals han esdevingut entitats eco- industrials amb lobjectiu de determinar quines neces- una mateixa taula lAdministració i el teixit empresarial. nòmiques rellevants i eines indis- pensables per a les empreses de les seves àrees dinfluència, oferint tots els serveis de la Cambra de Comerç per ladministració local i també per el contacte directe entre entitats, dactuació futures per part dels fac- de Barcelona. la Unió Europea, que tenen com a empresaris i associacions, i ajudar- tors implicats. objectiu fer una radiografia de la si- los a determinar quins són els ve- Entre les diverses actuacions sor- Un diagnòstic econòmic local tuació econòmica de la zona. ritables temes dinterès en el con- gides, després de fer reunions peri- Actualment, la corporació està tre- Un projecte que té com a prin- text empresarial actual de la zona, òdiques sobre els observatoris eco- ballant per unir ladministració i les cipal finalitat extreure informació amb quines necessitats i problemes nòmics, cal destacar les gestions que empreses en les antenes locals que dinàmica sobre la situació i les pro- es troben i quines solucions poden sestan realitzant, conjuntament amb ha implantat en els darrers anys. En blemàtiques específiques de len- adoptar per tal de corregir i millo- la Unió de Polígons de Catalunya, per aquesta línia la Cambra ha posat en tramat productiu, a làrea dinflu- rar la situació, tot donant lloc a una a lelaboració dun estudi sobre les marxa observatoris econòmics a les ència on es troba ubicada lantena exhaustiva anàlisi que ajudarà a de- àrees industrials de làrea dinfluèn- tres antenes subvencionats en part local. Lobservatori pretén facilitar terminar diverses estratègies i línies cia de lantena local a Mollet.

  9. A PROP 9 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Ara + a les Delegacions En el marc del Pla Ara + que Mai, les delegacions de la Cambra ofereixen diversos serveis dassessorament i informació empresarial, enfocats a millorar la competitivitat de les empreses. A dia davui, en la situació de desac- çament, que sha celebrat a les totes mostrar que la Cambra està a la nos- celeració econòmica mundial en la les delegacions i que ha comptat, en tra disposició per ajudar-nos, afirma qual ens trobem immersos, són mol- totes elles, amb una gran quantitat de lempresària. tes les petites i mitjanes empreses públic, com per exemple la Cristina En aquesta mateixa línia, durant que tenen problemes per aconseguir Esteve, gerent de lempresa de lAno- els propers mesos es celebraran jor- el finançament necessari per renovar ia Autobomba s.L., que ha valorat de nades gratuïtes en altres temes com, el seu actius, abordar un procés de forma molt positiva lajuda rebuda per exemple, les finances o la comp- creixement del negoci o bé obtenir per part de la Cambra. El Pla Ara tabilitat. El proper 25 de març es cele- liquidat. Per aquest motiu, la Cambra + que Mai les diverses sessions que brarà a lHospitalet una jornada sobre ha llançat el pla Ara + que mai a les ofereix la Cambra ens ajuden als em- com gestionar la cartera de clients en seves delegacions, amb el que pretén temps de crisis; una activitat a la qual fer costat a les empreses i oferir el En el marc daquest pla ja shan inscrit més de 80 empresaris. seu suport en els processos de millo- la Cambra ha programat Daltra banda, en el marc daquest ra de la seva competitivat. pla de suport a les empreses, també Des de la implantació daquest actes informatius tant a shan programat activitats informati- pla, són diverses les actuacions que barcelona com a les seves ves sobre estratègies, així com per ex- sestan duent a terme a les deu de- delegacions plicar la importància de complir amb legacions que la Cambra té reparti- aspectes legals com el LOPD o el LSS des per la província de Barcelona. I presaris a recordar temes que ja no o lefectivitat i la seguretat que com- tal i com afirma el president de la teníem al cap i a assabentar-nos, per porta, en els processos de comptabi- Delegació de lAnoia, Josep Vallès, exemple, dajudes que podrem rebre litat, la facturació electrònica. També aquestes iniciatives estan tenint una per poder tirar endavant el nostre ne- sofereixen programes sobre loptimit- gran acollida entre els empresaris de goci. Jo, personalment, vaig assistir a zació de recursos en temps de crisis, la zona, ja que en una situació de crisi la sessió de finançament i estic apun- així com sessions informatives dajuts com lactual, tota ajuda és molt ben tada a la que es celebrarà el proper i subvencions per a les empreses; con- rebuda. És el cas, per exemple, de mes de marc a la delegació de lAnoia cretament al darrer, celebrat a Berga, la jornada informativa sobre finan- sobre Marketing. És una forma de de- van assistir un total de 44 empreses.

  10. 10 A FONS Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1016 Any CXII Un futur amb garanties per al retail Cada vegada més fabricants desenvolupen una estratègia de marca-canal per fer més rendibles els seus negocis escurçant el canal de distribució i apropant el producte al consumidor final. Un procés de verticalització que, conjuntament amb la integració horitzontal del comerç detallista, està suposant un canvi de rols. Aquesta evolució, segons comenta Per la seva banda, i com a estra- Ho explica la sòcia de Kiss retail la gerent de Comertia lassociació tègia actual, Elisabet Vilalta apunta Management Consulting, Magda catalana de lempresa familiar del que amb laparició dInternet al- Espuga: Estem davant dun entorn comerç, Elisabet Vilalta, es produ- gunes empreses del retail sestan molt competitiu i agressiu presidit eix tant en un sentit com en un al- endinsant dins el comerç electrò- per una situació de davallada del tre. Per una banda, empreses fabri- nic per oferir els seus productes en consum i, per tant, una caiguda en cants que han apostat pel retail i han un nou canal alternatiu. En paral- vendes que ha tingut un impacte obert les seves pròpies botigues, lel, afegeix, els fabricants sestan negatiu en el compte de resultats mentre que al contrari molts retai- adaptant a aquest canal mitjançant dels negocis retail. Aquest fet té lers que abans compraven produc- els outlet on line. Un canal outlet, com a resultat afegeix que acaba- tes a diferents fabricants, a causa però, que també sestà implantant da la bonança econòmica dels dar- dels canvis globals han apostat per en format de botigues físiques i que rers anys la tendència serà cap a un fabricar directament per augmentar shan consolidat en poc temps entre consum més responsable. Lopció els seus marges comercials. els consumidors. per la qual sha dapostar, conclou, Però no tothom opina que aquest passa per reiventar el model de ne- procés de verticalització és una no- Cap a un consum goci de retail. vetat. Aquest és el cas del professor més responsable Per la seva banda, Espuga apun- titular dESADE i consultor soci de Les noves estratègies a aplicar per ta que un dels principals reptes del m+f=! (Martínez+Franch Consul- part del retail estan condicionades món del retail passa per tornar a tores), Lluís Martínez-ribes, qui per lactual situació econòmica. donar il·lusió als consumidors, se- introdueix un nou paràmetre a lho- duir molt més i aportar molta més ra de valorar la situació actual del Molts retailers que innovació, i donar per exemple un retail, i destaca que el vocabulari pes destacat a latenció al públic. tradicional de fabricant i distribuï- abans compraven a Tot això de manera intel·ligent per- dor resulta poc útil per reflectir la diferents fabricants què no hem doblidar que és un realitat pràctica habitual. Daques- han apostat per negoci. ta manera, matisa, la font de capa- fabricar directament citat competitiva no resideix tant en per augmentar els seus La innovació: clau de futur si lempresa produeix o no, sinó en Com ja apuntàvem, la innovació es el fet de mantenir o no un contacte marges comercials presenta com una eina fonamental directe amb la clientela, venent-li, a aplicar per tal de consolidar un escoltant-la, parlant-li i creant mar- avenir de garanties per al retail. tall existeix si domines realment ca a partir del mitjà més potent que Per tant, el futur sembla passar per loferta. existeix: lexperiència de compra. empreses amb estructures més pro- Daquesta manera, la funció actu- Quant a la verticalització dels fessionalitzades i, al mateix temps, al de les consultories passa per aju- proveïdors que volen estar al canal amb capacitat dinnovar, de trobar dar a les empreses a tornar a lestra- retail, Martínez-Ribes assenyala que el seu nínxol de mercat i de gene- tègia base del món del comerç. Al més important que implantar un rar ja des dun inici una estratègia final, no es tracta de reinventar res disseny, el factor clau és crear un de creixement i expansió amb lob- de nou sinó tornar al que és bàsic, nou model de negoci. Així mateix, jectiu inicial dacaparar el radi més conclou la mateixa empresària. destaca que si bé anar al retail per- ampli del mercat. Per la seva banda, Lluís Martínez- met un major marge, significa alho- La clau, explica Magda Espuga, Ribes comenta que per estimular ra entrar en una activitat intensiva recau en la gestió de lassortiment, aquesta innovació els termes pro- en capital i que exigeix una gestió tenint en compte tant el produc- veïdor i empresa en retailing (EER) estratègica, així que si no tens una te que sofereix, el preu, el públic són els termes més adequats per bona font de finançament no és a qui va dirigit o la logística. I és utilitzar. En la mateixa línia, Elisa- aconsellable. que, com afegeix, el negoci al de- bet Vilalta apunta que, si bé el futur

  11. A FONS 11 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. © stEFANO BUONAMICI sempre és incert, lactual situació tres empreses per fer-se més forts, Sobre això, apunta Martínez-Ri- conjuntural obligarà les empreses ja que el més important ara és actuar bes, les botigues percebudes com a a adaptar-se tant als canvis de ten- conjuntament. multimarca no tenen futur, sinó que dències com als dels hàbits dels con- haurien de convertir-se en botigues sumidors. Uns canvis presidits pel El valor de crear marca amb ànima pròpia, amb marca. Des fet que aquestes tendències ja no La incorporació al mercat detallis- de la mateixa perspectiva, Vilalta as- seran emocionals sinó racionals. ta demostra el fet que les botigues senyala que el concepte multimarca En tot cas, i davant els impor- shagin convertit en la millor estra- està baixant força davant laposta dels tants reptes a afrontar per part del tègia per crear i desenvolupar una fabricants per portar directament les canal retail, tant els assessors com marca. I és que, com va afirmar fa seves marques al retail. Una tendèn- les pròpies empreses llancen un mis- uns mesos Amancio Ortega, funda- cia que sobserva ja fent un cop dull satge optimista. Per exemple, des de dor i president de Zara i del Grup a levolució del retailing de moda a Comertia, Vilalta aposta per ajudar Inditex, si bé anteriorment per fer Espanya. els nostres socis a expandir-se apro- marca la publicitat era el millor ca- fitant les oportunitats que sestan nal, avui en dia cal utilitzar un mitjà produint i buscar sinergies amb dal- multisensorial com la botiga. www.cambrabcn.org/comerc

  12. 12 EMPRENDRE Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1016 F Any CXIIebrer de 2009 les empreses assistents sagrupen de Networking, una peça dues en dues en cercle i sestableix una dinàmica amena i divertida amb la qual sinterrelacionen i es presen- clau en la consolidació ten cara a cara en un breu espai de temps. Acte seguit sofereix una pau- sa que els participants aprofiten per tal daprofundir més després del seu de projectes primer contacte, o bé per parlar amb aquelles empreses amb les quals no han coincidit en la dinàmica. A més, i per tal que ningú perdi cap dada important, cada una de les empreses Saber moures entre la xarxa de contactes professionals és un art participants rep una carpeta que, en- que pot donar un gir a la vida professional de molts emprenedors tre daltra documentació, inclou un llistat amb totes les empreses parti- que necessiten aliances per desenvolupar i consolidar el seu projecte. cipants i un full de valoració que han Des de la Cambra sofereixen les eines per aconseguir-ho. domplir tot indicant linterès que els ha suscitat cada una de les empre- ses amb les quals han coincidit en la rotació. Amb les valoracions ob- El networking consisteix a desenvo- ten, i existeix la possibilitat de crear Lopinió tingudes les entitats organitzadores lupar una xarxa pròpia de contactes un networking sectorial entre empre- analitzaran el grau de coincidència professionals i personals interes- ses que treballen en el mateix àmbit dinteressos entre les empreses par- sants per tal que un emprenedor empresarial. A linici de lesdeveni- Marta ticipants i passats uns dies enviaran pugui desenvolupar i consolidar el ment es distribueixen acreditacions Anguera els resultats als assistents. Daltra seu projecte professional. En aquest de colors diferents que indiquen als banda, des de la Cambra sincentiva FUNDADORA sentit, tal i com apunten els experts, participants la seva ubicació per tal DE THALLOS continuar amb la relació empresarial un networking ben fet es pot definir de poder desenvolupar correctament establerta durant el BNE i es fa un com lart de construir i mantenir re- la dinàmica del BNE. Posteriorment, seguiment per saber si han sorgit lacions personals a llarg termini amb Un bNE és una vincles professionals fructífers arran persones que comparteixen interes- experiència molt de lesdeveniment. sos professionals comuns, així com una font eficaç de col·laboracions, enriquidora Una filosofia empresarial aliances i inversions. Per aquest mo- Lobjectiu dun BNE és impulsar que tiu, des del passat mes doctubre de Marta Anguera és una empre- les empreses de nova creació es do- lany 2007 la Cambra organitza, con- nedora catalana que fa dos anys nin a conèixer per tal dampliar la va decidir fer de la seva passió, seva xarxa de contactes, i que alhora La Cambra fa un les plantes, la seva tasca pro- puguin identificar noves oportunitats fessional, i va fundar lempresa de negoci i potenciar un intercanvi seguiment per saber si han Thallos, especialitzada en lar- de productes i serveis, així com dex- sorgit vincles professionals quitectura vegetal amb plantes periències amb daltres empresaris. fructífers arran dels naturals estabilitzades. Aquesta Daltra banda, participant en una business Networking empresa ofereix una àmplia se- trobada empresarial com aquesta Events que organitza lecció de plantes que, a través lemprenedor aprèn a presentar el dun procés natural i innovador seu negoci duna forma àgil i conci- de substitució de la saba de sa, una pràctica anomenada eleva- juntament amb la Jove Cambra In- patent suïssa que utilitza subs- tor speech, que és de gran utilitat a ternacional (Barcelona Activa també tàncies orgàniques, envelleixen lhora daprendre a vendre correcta- col·labora en la trobada a la ciutat), molt lentament i conserven la ment un projecte empresarial i a sa- els denominats Business Networking seva esplendor original sense la ber comunicar de forma eficaç. Però Events (BNE) a diferents punts de la necessitat de cap tipus de man- sobretot el que un aprèn després de geografia catalana. teniment. Anguera, coneixedo- participar en un BNE és que el ne- ra de la gran importància del tworking és tota una filosofia de vida Una dinàmica amena i efectiva networking en els negocis, va que es basa a compartir informació, Les trobades empresarials BNE sor- participar en dos dels BNE orga- coneixements, idees i contactes i ganitzen periòdicament des de fa més nitzats per la Cambra, un fet que a establir ponts i relacions de col- de 2 anys. Hi poden participar tant segons ella va ser molt positiu laboració amb altres professionals empreses consolidades com de nova pel seu negoci. Vaig haver de que ens poden i als quals podem creació de qualsevol sector econò- presentar breument el meu pro- ajudar en el desenvolupament duna mic, amb la finalitat de fer nous con- jecte Thallos i després vaig estar aventura empresarial. Properament tactes empresarials interessants per parlant amb diferents persones a se celebraran noves trobades BNE a al seu negoci. Així, es fa una prèvia les quals els interessava la meva Barcelona, lAlt Penedès i Osona. selecció de les empreses interessa- proposta, però hi havia tants que des a participar segons el seu perfil i no vaig tenir ni temps de poder www.cambrabcn.org/emprenedors les sinergies potencials que presen- parlar aquell dia amb tots.

  13. EN FEMENÍ 13 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1015 Octubre de 2009Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Les dones, factor clau en els negocis La Cambra de Comerç posa en marxa lObservatori Dona, Empresa Un somni i Economia, que aglutinarà diverses actuacions en materia fet realitat dinformació, estudis i promoció econòmica per a les emprenedores, empresàries i professionals. El canvi socioeconòmic més signi- ficatiu que ha viscut la societat oc- cidental ha estat, sense cap mena de dubte, la plena participació de la dona en la vida econòmica, social, política i cultural com a ésser indi- vidual dotat de personalitat i de tots els drets. Actualment, més del 60% de les persones a Catalunya que fi- La Felicitas Ordás és un clar nalitzen els seus estudis superiors exemple duna dona empre- són dones, fet que evidencia que nedora que ha triomfat en el estan preparades per assolir llocs món dels negocis. I és que de responsabilitat i crear projec- aquesta estilista, ambaixadora tes empresarials competitius i amb de la imatge dEugène Permas futur. A dia davui, la dona és molt pionera de tendències i pro- més que mera mà dobra. És una pietària del Saló Felicitas de font generadora de riquesa, de va- Mataró, posseeix un estil pro- lors, dinnovació i de creativitat, així pi en les seves creacions que com la responsable del gran progrés la distingeix i posiciona a econòmic i social que ens ha portat lavantguarda en el sector. No a lestat del benestar, tal i com han en va, Ordás ha estat escolli- ratificat en nombroses ocasions tant da com a Empresària de lAny la Unió Europea com lOrganització en els Global Salon Business Internacional del Treball. Awards de Hollywood, els pre- sItA MUrt EN LACtE DELs PrEMIs BArCELONA És MODA 2008 mis més importants del sector a Adreçat a emprenedores nivell mundial. Aquests Oscars La Cambra de Comerç de Bar- de la perruqueria, amb prop de celona acaba de posar en marxa dassessorament a dones empre- 3.000 nominats de 23 països del lObservatori Dona, Empresa i Eco- nedores i empresàries, a través del món, distingeixen lexcel·lència, nomia, a través del qual la corpo- programa PAEM (Programa de re- el rendiment i la gestió dels mi- ració aconseguirà una informació Soferirà una línia colzament empresarial a les dones), llors salons del planeta. Un pre- clara, fiable i contrastada sobre específica dassessorament un instrument eficaç per a la creació mi que lempresària ha obtingut la situació de la dona en el món i consolidació dempreses liderades gràcies a la dedicació i esforç empresarial i la seva dinàmica en a dones emprenedores per dones. Amb lobjectiu dassolir que ha dipositat en la seva fei- el temps. La Cambra organitzarà i empresàries, a través la millora i el ple rendiment del ta- na des dels quinze anys dedat, diverses jornades que contribui- del programa PAEM, un lent femení mitjançant una major quan va descobrir la seva passió ran al debat i a la conscienciació instrument eficaç per a participació de la dona en el món per aquest sector a través duna del paper de la dona dins el món econòmic i empresarial, la Cam- tieta seva perruquera. Segons empresarial, i col·laborarà amb la creació i consolidació bra desenvolupa una línia dacció ella, el premi és el millor que li la xarxa dassociacions de dones dempreses liderades per que aglutinarà diverses actuacions ha pogut passar a nivell profes- empresaries i professionals que dones en matèria dinformació, assesso- sional, ja que durant la seva tra- tenen com a objectiu la plena par- rament i promoció econòmica per jectòria aquest era un dels seus ticipació en el món dels negocis. a les emprenedores, empresàries i principals somnis i objectius. També soferirà una línia específica professionals.

  14. 14 SERVEIS CAMbRA Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1015Núm. 1016 Octubr Any CXIIe de 2009 Laventura dexportar LEXPERIÈNCIA Lexemple de MEbSA Com a empresa, teníem molt clar que havíem dinternaciona- litzar-nos, però no sabíem com fer-ho. Qui així sexpressa és Marta Sala, gerent de Meca- nitzats Eudald burgaya Sala, SL (MEbSA), empresa radicada a Santa Eugènia de Berga, a la Internacional comarca dOsona. Mai havien exportat i és per això que el més important del programa va ser lassignació dun assessor que els ha donat suport un cop a la setmana per resoldre tots els dubtes referents a lexportació. Sala enumera els resultats aconseguits i la llista és llarga: sha reforçat la part comercial, ha traduït el web a diferents idiomes, a més a més dels catàlegs i tot el material publicitari. Li ha apor- tat seguretat a lhora de viatjar a fires internacionals: Tinc el su- port dun assessor multilingüe. Moltes empreses, malgrat disposar dun I últimament han augmentat les producte perfectament exportable, no donen exportacions un 11,3%. El més important és que ara podem fer el pas de vendre a lexterior per manca duna la gestió de lexportació tots sols i aplicar-la a diferents països. estructura empresarial adequada. Per resoldre Gràcies al programa ATIEX hem aquest problema, la Cambra de Comerç ha pogut internacionalitzar-nos, conclou lempresària. ideat el programa ATIEX. LATIEX proporciona a les empre- La columna vertebral del servei Lassessor designat fa la seva tas- ses pertanyents a la demarcació de són els assessors, joves professionals ca en diverses fases, la primera de la Cambra, amb menys de cinquan- amb una sòlida preparació en comerç les quals és un diagnòstic previ de ta treballadors en plantilla i en fase internacional o en administració dem- capacitat dexportació, per determi- inicial dexportació o que no hagin preses. Un procés formatiu exigent nar si lempresa compleix unes con- exportat mai, un assessor a temps garanteix la tria dels més capacitats, dicions mínimes. parcial, durant sis mesos. i en base al seu perfil específic sad- Lobjectiu del programa és que, judica a cada empresa aquell que Confidencialitat i transparència Malgrat no tenir-hi cap vincle labo- LATIEX proporciona a les empreses amb menys de ral, lassessor assignat en el marc cinquanta treballadors i en fase inicial dexportació o que del programa ATIEX treballarà com si en fos part, i guardarà una abso- no hagin exportat mai un assessor durant sis mesos luta reserva sobre les dades de lem- presa a les quals tingui accés. A més al final del període establert, lem- millor encaixa amb les seves caracte- a més, actuarà amb total transparèn- presa hagi après tot el que cal saber rístiques. A més a més, compten en cia, per tal de servir com a solució sobre el procés exportador, compro- tot moment amb el recolzament dun operativa i daprenentatge en la seva vat la seva pròpia capacitat i iniciat mentor sènior, persona amb una am- sortida a lexterior. lexportació de manera efectiva, tot plíssima experiència en comerç inter- introduint-se en el mercat de desti- nacional, el qual revisarà i assessora- nació que hagi triat. rà tots els seus passos. www.cambrabcn.org/internacional

  15. SERVEIS CAMBRA 15 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Comer ç Comerç català, lànima del país La vocació comercial catalana és innegable, i el dens teixit de pimes que shi dedica, amb 110.000 llicències, nés una bona mostra. DADsAsDAsD No obstant això, no totes aquestes ca del sector, i entre la gran diversitat sessorament individual a les empre- pimes estan en la mateixa situació. de serveis que ofereix podem destacar ses, per tal de donar resposta als seus Nhi ha que corren el risc daban- les Jornades Informatives del Comerç; dubtes en la gestió diària. Daquest úl- donar el sector, per diversos motius la jornada Noves tendències en retail tim servei cal destacar la presentació (manca de relleu generacional, con- Dels nous hàbits de consum a les no- de linforme i valoració final Diagnosi i cepte de negoci obsolet, dificultat per ves propostes de retail és de caràcter assessorament al comerç i misteris, se- sobreviure treballant en determinats monogràfic i anual i tracta temes dac- gons el qual ja han estat assessorades formats). Altres volen una empenta, tualitat, tot introduint noves pautes i 1.250 empreses, 498 delles el 2008. posicionar-se, consolidar el seu mo- reflexions sobre el sector. Un exemple Finalment, el servei de consultes busca del empresarial. I, per últim, algunes de jornada en col·laboració amb dal- ajudar el teixit comercial i promoure la ja han trobat el model adient, tenen tres entitats va ser la celebració, l1 i millora de loferta. Per la seva banda, el clars tant els objectius com lestra- 2 de febrer, del VII Col·loqui Europeu programa de posicionament i consoli- tègia i desitjen assegurar-se la per- del Comerç Urbà, sota el lema Comerç: dació pretén ajudar aquelles empreses vivència en el mercat a mitjà i llarg funció social, funció econòmica. amb vocació de créixer a descobrir les termini. Són dinàmiques distintes, possibilitats que els ofereix el mercat, amb necessitats també diverses: Plans de dinamització comercial mitjançant jornades tècniques de tre- consolidar, posicionar o fer créixer. Lassessorament i gabinet tècnics, per ball (intercanvi dinformació, know- Les actuacions de la Cambra, doncs, la seva banda, és un servei de suport how) i els anomenats retail tours, o sadequen a aquesta triple realitat, i tècnic, orientació, assessorament i prospecció i investi- afrontar-la amb diferents tipus dac- transmissió dinformació que es facilita gació de nous con- cions: la informació, la formació i al comerç perquè millori la planificació ceptes comercials. lassessorament tècnic. estratègica. Dins aquest apartat trobem La primera actuació busca propor- lassessorament col·lectiu als plans de cionar a lempresari informació tècni- dinamització comercial i també las- www.cambrabcn.org/comerç LEXPERIÈNCIA Retail tour, per descobrir altres experiències empresarials Retail és el terme anglès per a co- a un determinat país, i assigna un ròs, afirma que la seva experiència merç al detall o minorista i, per ex- assessor que els acompanya en una amb el retail tour va ser estimulant: tensió, dessigna un punt de venda. I visita guiada pels negocis i botigues Vaig visitar París i Tòquio i vaig retail tour és una original iniciativa que es consideren més interessants quedar impressionada. No es tracta perquè els nostres empresaris des- i nous. de copiar-ho tot, perquè el que allà cobreixin noves estratègies, pers- La coordinadora general de la funciona no necessàriament ha de pectives i conceptes de negoci en cadena de botigues de roba Chela, tenir èxit aquí, però sí daplicar certs altres indrets del món. Concreta- Magdalena benítez, que compta detalls, i sobretot agafar idees que es ment, la Cambra organitza el viatge amb locals al Baix Llobregat i Vina- poden utilitzar en el futur.

  16. 16 SERVEIS CAMbRA Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1015Núm. 1016 Octubr Any CXIIe de 2009 El repte de la innovació Globalització, crisi mundial En aquest escenari, només els més preparats, els més avantatjats, sortiran endavant. La innovació sha convertit en una eina fonamental per a lestratègia duna empresa. Innovació Innovar no només és desenvolupar tecnologia: És, sobretot, saber iden- tificar els canvis que es produeixen en el mercat, satisfer-ne les neces- sitats, i adoptar les millores que cal- guin per aconseguir-ho, amb més rapidesa i eficàcia que els competi- Diagnòstic gratuït LEXPERIÈNCIA dors. És per això que la innovació ha La mecànica del programa és tan de ser present en tot làmbit de lem- clara com eficaç: Primerament es fa El millor de la Cambra presa, des de la direcció al personal una entrevista per posar en comú les administratiu, passant per lequip tendències de lentorn. Coneixerem és la seva proactivitat comercial o de producció. daquesta manera les seves necessi- Per aquest motiu, la Cambra ha tats i oportunitats en innovació. Una Miguel Ángel González és direc- habilitat tota una sèrie de serveis vegada sabem quines són aquestes, tor dR+D dAkO Electromecà- destinats a fomentar aquest àmbit. es facilita a lempresa els serveis i nica, S.A.L., empresa amb seu a Dentre ells cal destacar el programa recursos del programa més adients, Sant Pere de Ribes, i compta amb Creixem Innovant, que funciona prioritzant les accions a realitzar con- una delegació a Madrid i una filial des de 2001, i que labril de 2008 es juntament amb els responsables em- a Mèxic. Ens confessa que estan va renovar per adaptar-se a la nova presarials, amb lobjectiu de reduïr els immersos en un procés de can- realitat, i que té com a objectiu faci- riscs al mínim i potenciar lassoliment vi basat en una estratègia que litar a les empreses les eines neces- de resultats. passa per duplicar tant els recur- sàries per a potenciar el seu desen- Els serveis que ofereix Creixem sos dR+D com el pressupost de volupament i competitivitat a través Innovant van des de jornades i se- desenvolupament de productes. de la Innovació. minaris fins a cursos de formació, I tot això amb la participació de Amb Creixem Innovant, es de- passant per assessorament a càrrec la Cambra, de la qual elogia la tecten les necessitats i oportunitats dexperts externs. I tots ells sadapten seva xarxa de consultors, molt dinnovació de lempresa en organit- al grau dincorporació a la innovació qualificats i experimentats, que zació, procés i producte; i se lajuda a de lempresa: fase danàlisi estratègic aporta productivitat als contac- estructurar, planificar i desenvolupar- i planificació, fase dimpuls o fase de tes. També valora molt positiva- ne la implantació. I tot amb un objec- consolidació. Un exemple nés la jor- ment la seva proactivitat: És el tiu: Augmentar la competitivitat. nada Nous mercats del coneixement contrari de la passivitat. Són molt Les accions daquest programa i de la innovació, celebrada el 27 de creatius. Sempre estan aportant aniran destinades, concretament, a febrer a lEdifici Imagina Centre Au- idees i sempre ten fan partícip. donar suport efectiu a la implanta- diovisual (Avinguda Diagonal, 177) La crisi? Ens vam anticipar en ció i desenvolupament de projectes a càrrec del Dr. henry Chesbrough, dos anys, a base dinternaciona- de gestió de la innovació. I també a Director executiu del Center for Open lització, aposta per lR+D, millora aportar coneixements sobre aquells Innovation, haas school of Business, de la producció i lespecialitza- aspectes claus que shan dimpulsar de Berkeley, Universitat de Califòrnia. ció. El 2008 van créixer un 9%. a lhora dorientar lempresa cap a I fins i tot hem tingut beneficis, la implantació de metodologies que proclama. potenciïn i gestionin la Innovació. www.cambrabcn.org/innovacio

  17. SERVEIS CAMBRA LAPUNT 17 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Aposta per F ormació la formació, aposta pel futur La formació és un dels actius més importants per al sector empresarial. Conscient daixò, la Cambra aposta per incentivar aquesta activitat, posant especial èmfasi en la pime. Lobjectiu és que totes les empreses Catalana de lEmpresa Familiar i que per un import total de 17.000 mili- puguin accedir a una formació de sestà impartint en lactualitat. ons deuros. Com aprofitar aquestes qualitat i, al mateix temps, possibili- Fruit de les necessitats de les em- mesures i altres existents és el que tar la seva incorporació a la societat preses davant la situació actual, des- tractarà el curs Novetats fiscals per a de la informació i de la comunica- taquen tres nous cursos programats lexercici 2009. Per la seva part, Re- ció, però especialment les pimes. La a partir del Nou Pla General Compta- ceptes anticrisi, plantejarà directrius Cambra vol també que aquestes crei- ble: Novetats fiscals per a lexercici per gestionar eficientment el negoci xin i es desenvolupin en un entorn 2009, receptes anticrisi i Adaptació en èpoques de canvi i/o situacions global i, per això, dissenya progra- pràctica al Nou Pla General Comp- econòmiques adverses. Per últim, mes especialment adreçats als seus table. Segons el Plan Español para Adaptació pràctica al Nou Pla Gene- empresaris i directius. el Estímulo de la Economía y el Em- ral Comptable, donarà les claus per Entre les accions engegades pleo (Plan E), mitjançant mesures de fer correctament el primer tanca- per la Cambra, trobem els progra- caràcter fiscal es permetrà alliberar ment dexercici des de lentrada en mes de desenvolupament directiu, recursos a favor de les empreses vigor del Pla. que busquen crear en el professio- nal de la pime una visió estratègica de lempresa i alhora transmetrel coneixements que són claus per al creixement, la innovació i la interna- cionalització. Un exemple nés el curs Desenvo- lupament estratègic de pimes, que sha impartit aquest mes de febrer, així com el curs Consellers dEmpre- sa Familiar, que la Cambra organit- za en col·laboració amb lAssociació www.cambrabcn.org/formacio LEXPERIÈNCIA qüestionant els vells mètodes Estem satisfets. Si no, no seríem a la població de Masies de Roda, après ha estat qüestionar el ba- reincidents. Així de contundent es prop de Vic, a la comarca dOso- gatge de tradicions i vells mètodes mostra josep Puigdollers, director na. El que més valora daquests que arrosseguen les nostres em- general de G-Pork, serveis genètics cursos ha estat participar en un preses, perquè, és clar, ja tenen porcins, quan parla dels serveis de entorn de transferència de conei- un historial darrere. Sobre lestil formació de la corporació. Ha par- xement, a més a més del networ- de lideratge, per exemple, Puigdo- ticipat en els mòduls (cursos) de king. Però també les tutories que, llers afirma: Hem comprès que el Recursos Humans i Direcció Co- si bé són assignades en un nombre lideratge sexerceix fent créixer la mercial i Màrqueting, experiència fix a cada curs, es poden ampliar capacitat de treball del teu equip i que sens dubte li ajudarà en la contractant el professor. Una de no aplicant-lo de manera jeràrqui- gestió de la seva empresa, ubicada les lliçons més importants que nha ca i piramidal.

  18. 18 SERVEIS CAMbRA Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1015Núm. 1016 Octubr Any CXIIe de 2009 turisme, el motor necessari T urisme LEXPERIÈNCIA La importància econòmica del turisme és Un sistema realment evident, per la riquesa de recursos naturals integral a la demarcació de la Cambra i la diversitat Enric Hernández dirigeix lHotel dactivitats econòmiques que genera. Espanya, a Calella, i ha estat un alumne avantatjat del SICTED, en el qual ha participat activa- Lobjectiu final daquestes accions directe o indirecte) amb el turista. És ment. Comenta que fins ara els és la promoció de lactivitat econò- per aquesta raó que aquest programa empresaris turístics gestionaven mica de les empreses turístiques no només distingeix la qualitat dun els seus negocis dacord amb les que operen a Barcelona i comarques establiment o servei en concret, sinó la dues marques de qualitat estàn- a partir, duna banda, del desenvo- de tot un territori en el seu conjunt. dards: lISO i la Q de Qualitat. lupament de les relacions amb les El SICTED, en canvi, posseeix un entitats i associacions que hi estan tot un èxit avantatge que no tenen aquests implicades; i daltra, de loferiment El curs 2006-2007 la Cambra, junta- protocols: Ha cobert una fran- de serveis directes a lempresari. ment amb la FEMP, la Diputació de ja de qualitat que els altres no Un exemple daquests serveis és Barcelona i la Secretaria General de recollien. LISO i la Q exigien lassessorament tècnic en destina- Turisme, van començar a implantar paràmetres de qualitat de servei cions turístiques, que consisteix en aquest model a la província de Bar- i medioambientals, però només donar suport a les empreses perquè celona. En el 2008, el nombre dem- dins làmbit de linterior de les- comencin a incorporar sistemes de preses i serveis que shi havien adhe- tabliment turístic. I el SICTED té gestió de qualitat, i més concreta- rit a tota Espanya era de 3.851, dels una visió autènticament integral: ment, lanomenat Sistema Integral de quals 400 pertanyien a la província de abasta també lexterior, com el Qualitat Turística en Destinació (SIC- Barcelona, la major concentració de servei de recollida descombrari- TED). Iniciat lany 2000 i impulsat per tot lEstat. Quant a les destinacions, es de la zona on és situat el meu la Federació Espanyola de Municipis i era dun centenar al conjunt dEspa- negoci o el de policia que vetlla Províncies (FEMP) conjuntament amb nya, de les quals deu se situaven a per la seguretat. I això, com a la Secretaria General de Turisme, el la nostra província (el Berguedà, el empresari, minteressa, explica SICTED és un model de qualilitat que Garraf, les Portes del Montseny, Vic, Hernández, que no escatima elo- pretén donar resposta a una realitat la Vall de Sau Collsacabra, Caldes de gis al SICTED: Algun organisme objectiva: Els temps en què el turista Montbui, lAlta Anoia, lAlt Maresme, governamental li hauria de des- es conformava simplement amb sol i Ruta Modernista del Vallès Oriental i tinar una partida pressupostària platja han quedat enrera, i el que ara Baix Llobregat). I en la present edició per tal de saber-lo vendre, de demanda són uns serveis de qualitat, 2008-2009 shi incorporen dos més: promocionar-lo cap a lexterior. on els valors afegits cobren un especial Vilafranca i Cardener. protagonisme. El SICTED basa la seva Segons la Memòria Final del metodologia en gestionar la qualitat 2008, la iniciativa shavia aplicat amb turística, implantar tota una sèrie de èxit a dotze destinacions turístiques i bones pràctiques i mesurar levolució 602 empreses. de la qualitat en destinació. I és inte- gral perquè el seu objectiu és impli- car tots els agents en contacte (sigui www.cambrabcn.org/turisme

  20. LA CONTRA Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Núm. 1016 Any CXII COL·LEGI DE LArt MAJOr DE LA sEDA Gremi de Velers, 475 anys dhistòria Va ser lany 1533 cintes; els teixidors, que realitzen quan es va constituir teixits en seda o substituts; els fabricants de tèxtil-llar, de teixits el germen de lactual tècnics (els que utilitza la indús- tria). La crisi els ha colpejat a tots, col·legi. però de forma diferent: Potser el sector del tèxtil tècnic se nestà El Col·legi de lArt Major de la sortint; mentre que el de tèxtil-llar, seda és lhereu del Gremi de Velers, amb la caiguda de la construcció, Ens reben en un edifici emblemàtic, el número 1 del carrer Sant constituït lany 1533 i encara avui en està patint notablement. I entre els Pere Més Alt, cantonada amb Via Laietana, una magnífica cons- dia representant patronal del sector fabricants de roba hi ha una lluita trucció les façanes de la qual alberguen els esgrafiats més im- tèxtil seder. El seu president, Pablo ferotge, per causa de la competèn- portants del Barroc català. Ledifici, construït lany 1763, té un Fisas, que va ser durant sis anys cia xinesa, que ens ha fet molt de aire venerable i carregat de tradició, tant per la seva factura com president de la Federació Tèxtil mal: no podem competir amb els per limpressionant patrimoni que atresora: documents, perga- Sedera, ens explica que el Col·legi, seus costos de producció. Solu- mins, llibres i fotografies. Tots ells relacionats amb el món de la que aplega 150 empreses, sadreça cions al desastre? És com si fóssim seda, del tèxtil en general i de la institució que ha fet dell la seva cap a lactivitat social (conferències, a una economia de guerra: Sha de seu: el Col·legi de lArt Major de la Seda. Un nom antic, com sopars-col·loquis) i la conservació i resistir, sha de mirar cada cèntim. correspon a una entitat que acaba de fer 475 anys dexistència. administració del seu fabulós patri- I lluitar a base dinternacionalitzar- moni documental i fotogràfic, així nos més, de fomentar lR+D, de com de limmoble que els serveix donar-nos suport en certs produc- C/ Sant Pere Més Alt, 1 de seu, catalogat com a monument tes-estrella. I a veure-les venir. El 08003 Barcelona artístic dinterès nacional. bagatge i lexperiència de gairebé Tel.: 93 268 43 20 El president del Col·legi ens cinc segles dexistència avalen la www.fts.es aclareix qui és qui a la sederia: capacitat daquest gremi per adap- Hi ha els cinters, que fabriquen tar-se i superar èpoques difícils. Faldon CaixaConfirming 210x100 10/2/09 18:10 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K

Per a visualitzar correctament aquesta pàgina és necessaria la última versió de Adobe Flash Player i tenir habilitada l'execució de javascript en el navedador